Castanyada o Halloween, és el mateix?

Avete!

A Catalunya, el dia 31 d’octubre i el dia 1 de novembre celebrem la Castanyada i el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. 

Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

I també els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII, de quan la nit de difunts els sacerdots tocaven les campanes durant tota la nit perquè ningú no oblidés els morts. A mitjanit veïns del poble s’apropaven a l’església i compartien amb el campaner dolços i vi dolç. Un d’aquests dolços eren els panellets i les castanyes cuites a la brasa. Els panellets es poder fer de diferents formes, i sovint es feien en forma de ossos.

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

Doncs que també els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. De la mateixa manera els romans celebraven altres festes de difunts per honorar els seus morts en diferents dates: al gener, al febrer, al maig i al desembre.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

I Halloween, què?

Ara està de moda celebrar Halloween, i sovint reneguem d'aquesta festa estrangera, sense saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat a través dels romans.

Quan aquests van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 

Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.

La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 

Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 

L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 

Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 

També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten?

Bona Castanyada a tothom!