Avete discipuli, Cleopatra vobis salutat

Avete!

Em presento: sóc l’última reina d’Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu o, més ben dit (i així segur que sabreu qui sóc), Cleòpatra. Però no és precisament de mi de qui parlaré avui, sinó d'un dels meus grans amors, l’increïble Caius Iulius Caesar.

Juli, com solia anomenar-lo jo en la intimitat, va néixer  el 12 de juliol de l’any 100 aC. Fou un general i polític romà que creà els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. També va ser pontifex maximus i va autoproclamar-se imperator.

El 60 aC Pompeu va tornar d’Hispània i, juntament amb Cras, amic de Juli Cèsar, tots tres van formar el Primer Triumvirat. La filla de Juli, Júlia, va casar-se amb Pompeu. El 59 aC Juli Cèsar fou elegit cònsol i amb el suport dels altres triumvirs va ser procònsol de la Gàl·lia Cisalpina i Dalmàcia durant cinc anys. L’any 59 aC, però, va ser un any prou mogudet per al meu Juli. A part de tot l’esmentat anteriorment, també va divorciar-se de Cornèlia, que va ser acusada de violar secrets sacerdotals.

El 56aC va ser prorrogat durant cinc anys el seu càrrec de procònsol de la Gàl·lia i Cras i Pompeu van passar a ser-ne cònsols. Va ser llavors quan Cèsar va dir la gran frase “Veni, vidi, vici.”

Tres anys després, el 53 aC, Cras va morir en la guerra contra les parts i partir d’aquí Juli ja no va tenir bona relació amb Pompeu. Aquest últim el 52 aC fou nomenat únic cònsol i va voler destituir Cèsar. El Senat va amenaçar el meu Juli dient-li que o renunciava o seria acusat de traïdor. Després de tres anys de pensar-ho, Cèsar decidí passar a l’atac i creuà el Rubicó sota l’amenaça de Pompeu (com tothom sap, alea iacta erat!).

El 49 aC Cèsar va ser nomenat dictador durant un any. El 48 aC, però, va tornar a ser-ho, aquest cop de manera indefinida. I va ser en aquell any, el 48, quan ens vam conèixer. Llavors jo tenia divuit anys i estava casada amb el meu germà Ptolomeu. 
Tot i que el regne em pertanyia a mi i ell era sis anys més petit, va capficar-se amb la idea de regnar, i  segurament així hagués estat si Juli no hagués aparegut. Ell va ajudar-me a destituir-lo, tot i que no va ser fàcil. I així va ser com una relació que havia de ser estrictament estratègica va convertir-se en una història d’amor vertader. 
I va ser fruit d’aquesta relació el nostre fill Cesarió, que, un cop va néixer, jo mateixa vaig portar a Roma perquè Juli el reconegués com a fill. 
Lamentablement això mai va succeir, i en veure el menyspreu de Juli, quan aquest va morir, vaig marxar de Roma. 
Tot i això, jo no li guardo cap tipus de rancúnia i l’estimo com el primer dia.
Però bé, centrem-nos en la seva vida, que encara em queden unes quantes cosetes per explicar...

El 44 aC va esdevenir finalment dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. El meu Juli això ho va incomplir, però en la seva defensa diré que abans d’ell ja van haver-hi uns quants que no havien fet cas a aquesta llei.

Durant els anys posteriors Cèsar va anar rebent diferents títols. El de cònsol, imperator perpetu i àugur són els més importants. Més tard va ser escollit per diversos senatus Consulti per dur a terme les accions més transcendentals de Roma com, per exemple, decidir la pau i la guerra i la lliure disposició dels exèrcits. El meu Juli va arribat a tenir tan poder que l’any 44 aC el seu cap va començar a aparèixer fins i tot a les monedes.

I sí, va ser aquest mateix any quan va ser cruelment assassinat. Un grup de conspiradors van planejar matar-lo i així ho van fer sense dubtar. Els idus de març Juli va entrar al Senat i va ser apunyalat, caient mort als peus de l’estàtua del seu enemic Pompeu. L’última frase que va dir ja la coneixeu tots, oi?

Ah! Se m’oblidava! El meu Juli no va ser només un militar i dictador, sinó que també va dedicar-se a l’escriptura i té diversos treballs coneguts. Un exemple en són De bello gallico i De bello civili.

Ara sí, ha arribat l’hora d’acomiadar-me, així que us deixo amb aquesta explicació d’una de les persones més importants de la història de Roma que espero que us serveixi per entendre millor la seva vida.

Valete!

Cleopatra Filopator Nea Thea, més coneguda com Cleopatra VII d’Egipte