El secret dels gladiadors romans: la seva dieta

Avete,

Aprofitant que hem parlat dels espectacles que es feien a l'amfiteatre, us vull parlar sobre una dada molt interessant sobre els gladiadors. Tots ens imaginem els gladiadors com els homes més forts i musculats de l'antiga Roma, però sembla ser que no era exactament així. Ara us explicaré per què.

Els gladiadors menjaven més vegetals i escassa proteïna animal a diferència de la resta de la població. La dieta vegetariana, en contraposició al que es podria creure, feia que els gladiadors estiguessin "grassos". Seguir aquesta dieta era una tàctica per a la seva supervivència a la sorra. Aquest tipus d'alimentació creava un "matalàs" de greix que protegia de les ferides de produïdes pels talls era un escut per nervis i vasos sanguinis en les baralla.

A més, això donava més espectacle: les ferides a la primera capa de greix més superficial donaven un aspecte més "espectacular" al gladiador, però no feien tant de mal.

També, a través de diferents estudis s'ha pogut comprovar el consum d'una beguda feta a base de cendres de diverses plantes que els donaria una aportació extra de minerals. Aquesta beguda potser contribuiria al restabliment més ràpid dels homes, en particular a accelerar el procés de cicatrització de les nombroses ferides després de cada combat. Això s'ha descobert després d'analitzar restes de les tombes de 22 gladiadors de fa 1.800 anys a la ciutat romana d'Efes, que avui forma part de Turquia.

Així doncs, els gladiadors van ser probablement homes forts, però més valents que ben alimentats, ja que el seu menjar no era tan espectacular com les seves lluites sobre la sorra, i hi abundaven els productes de gra més que la carn, més present a la taula de la classe social alta.

Espero que us hagi semblat interessant.

Valete!

Paula Fernández

1r BTX B

Orígen dels gladiadors

Hola a tothom!

Com que a classe vam parlar de l'amfiteatre i dels ludi que s'hi celebraven, jo us n'ampliaré la informació.

Origen dels gladiadors 

Aquest data del segle VI aC, quan milicians etruscos (nadius de la zona nord de l'actual Itàlia) van lluitar entre si en honor de les influents classes de la societat. El terme llatí de gladiator prové del llatí gladius (espasa), i per tant significa gladiador o portador de l'espasa.

Els gladiadors normalment eren els esclaus, presoners de guerra o bé condemnats per un delicte greu. Practicar la lluita els podia donar l'oportunitat d'aconseguir la llibertat, la fama i, en molts casos, una posició econòmica considerable.

Els gladiadors tenien una dieta alta en proteïnes vegetals, ja que bàsicament s'alimentaven d'ordi i altres llegums. D'aquesta manera se les arreglava per guanyar pes i tenien uns bons músculs, escuts amb els quals es protegien de profundes ferides causades durant els combats.

Amb el temps, Roma va decidir que aquest ritual tradicional d'origen etrusc havia de ser inclòs en la vida social del poble, convertint-lo en un espectacle admirat per tot el món. Van tenir un lloc en els jocs públics (Muneras) i van començar a organitzar-se com a eina de propaganda política.

Les regles del combat

Els combats van arribar a ser molt importants, fins al punt que es van promulgar unes lleis per regular-los, com per exemple l'anomenada "Leges Gladiatorae".

Dies abans dels jocs, l'esdeveniment era anunciat per tota la ciutat on s'havien de celebrar els jocs. La nit abans del partit s'oferia un esplèndid sopar amb les autoritats.

L’autoritat indicava amb la seva posició del dit índex el destí del gladiador en combat. Si aquest índex es dirigia cap al cel, els vençuts conservaven la seva vida. D’altra banda, si el dit índex assenyalava la jugular significava l’execució del gladiador derrotat, presentat amb “l’Espasa Costa” pel coll cap al cor.

Tipus de gladiadors

Els Andabatae es reconeixien pel casc sense obertures per als ulls.

Els Equites estaven a cavall o amb carro.

L'Hoplomacus portava corretges de cuir en moltes parts del cos (turmells, canells, els genolls) amb gran escut, casc amb visera.

Los Mirmillos van venir de la majoria de la Gàl·lia (avui França) i van ser caracteritzats per dur un dibuix d'un peix al casc.

El Reciarius no duia protecció a la cara o el cap i només portava una túnica amb un cinturó ample de cuir, un trident i un punyal.

Els Secutors portaven espasa, casc amb visera i un escut. Tenien una gran mobilitat.

Els Samnites eren coneguts per la dimensió dels seus escuts que portaven al pit, els seus cascos amb crestes, però les seves espases eren petites.

Els Tracii que eren anomenats perquè eren provinents de Tràcia, duien una espasa de grans dimensions. Estaven protegits per tot el cos, excepte el cap.

I per acabar el vídeo que ens volia ensenyar la Laura sobre Gladiator en versió Playmobil!

Si us ha agradat. marqueu 

Per cert, us sona aquest símbol? Creieu que té alguna cosa a veure amb els gladiadors o amb els romans?

Emily Salas

1r BTX B

Espartans i Gladiadors

Avete!

Molts de vosaltres en algun moment determinat heu vist o sentit a parlar en diverses pel·lícules o històries de dos estils de guerrers molt diferents. Per una part en tenim els espartans de l’antiga Grècia i per l’altra tenim els gladiadors romans. Uns i altres són famosos per ser els guerrers més poderosos i temible, però, sabem en què s'assemblaven i en què es diferenciaven? Us ho explicaré detalladament.

ESPARTANS

Tal i com ens diu el seu nom provenen d'Esparta, una ciutat de Grècia situada a les vores del ric Eurotas, en el sud-est de la regió del Peloponès. Va ser fundada desprès de la conquesta de Lacònia pels doris. 

L’exèrcit espartà era la força militar d'una ciutat que va ser una de les més importants de l’antiga Grècia. 

Des de ben petits tots els ciutadans que naixien homes tenien l'obligació de convertir-se en bons soldats. Estaven sotmesos a un dur entrenament militar, ja que necessitaven un bon físic per poder combatre en les batalles, i també havien de dominar el maneig de les armes de guerra. Durant els segles VI i IV aC els espartans tenien present el fet que “un soldat espartà valia el que diversos homes de qualsevol altre estat” i per això eren els més disciplinats, entrenats i temuts de tota Grècia.

En primer lloc, vivien en una societat en què el sistema educatiu era totalment orientat a la preparació per a la guerra. Dels 16 als 20 anys tot espartà s’incorporava a l’exèrcit actiu. Fins als 30 anys seguien vivint i convivint junts, malgrat que alguns estaven casats. Als 60 anys l’espartà, per fi alliberat del servei militar, podia passar a formar part del Senat. Els espartans tenien plena confiança en els seus hoplites decidits a morir in situ abans de retrocedir o abandonar una batalla.

Aquesta hegemonia va durar fins a la batalla de Leuctra, on van ser vençuts per l’exèrcit tebà d'Epaminondas. Aquí va acabar el seu període de llarga dominació

GLADIADORS

Provenen de Roma, i els orígens dels combats de gladiadors els hem de buscar en els costums funeraris dels etruscos, aproximadament en el segle VI aC. Els primers combats que es van introduir a Roma cap al segle III aC. Dècim Juni, que era consol, i el censor de Roma van celebrar el primer munus gladiatorium l'any 290 a Roma. Així doncs, els primers combats van començar com un ritual religiós però van acabar sent un espectacle públic, en el qual els protagonistes eren principalment esclaus.

Segons les seves armes o tècnica de combat es dividien en diferents tipus de gladiadors. El dia de la festa dels gladiadors se celebrava a l'amfiteatre. El rei podia decidir on rebia el cop un gladiador o l’altre i també amb un simple gest de dit decidia si podia sobreviure o era condemnat a mort. 

Mosaic de Gladiadors, de Sebastià Giralt

El nom de gladiador prové de la paraula gladius, l'espasa que utilitzaven. Eren coneguts pel públic segons la forma de les armes que duein: l’escut, l'espasa, la xarxa o fins i tot la habilitat que posseïen alguns per lluitar. Qui quedava victoriós era premiat amb palmes, corones de cintes o diverses quantitats de diners, però qui perdia rebia la mort!

I fins aquí la meva aportació. Espero que amb aquesta informació hagueu ampliat una mica més el vostre coneixement dels dos grups de lluitadors més famosos del món antic. 

Recordeu alguna pel·lícula on apareguin algun d’aquests dos tipus de lluitadors? Si us haguessiu que decantar per algun d’ells, quin us agradaria ser?

Valete!

Laia Zúñiga

1r BTX

Gladiadors

Salvete omnes!

Ara que estem parlant de gladiadors, us refresco la informació que ex-companys van compartir amb nosaltres.

La paraula gladiador ve de gladius, i; (espasa), i així un gladiator és el que porta una espasa.

Sembla ser que l’origen dels combats de gladiadors rau en un costum etrusc segons el qual per honorar a un difunt influent es feia una lluita d'homes a la qual sobrevivia només el més fort. Així doncs, les lluites de gladiadors primer eren actes religiosos, però més tard es van convertir en un entreteniment per als ciutadans, arribant a ser l’espectacle preferit dels romans.

Com sabeu, el gladiador que perdia el combat estava destinat a la mort, però el públic podia demanar que se'l perdonés, cridant mitte, o bé podia demanar-ne la mort assenyalant amb el polze cap avall, pollice verso. 

L'edifici que acollia l'espectacle era l'amfiteatre: tenia forma el·líptica i al centre hi havia l’arena, on lluitaven els gladiadors, al voltant la càvea, lloc on es seia el públic, i sota l’arena estava el soterrani, on estaven les gàbies de les feres i el material necessari per als espectacles.

Els gladiador podien ser militars, criminals condemnats a mort, esclaus, presos i joves que escollien aquesta professió. Aquestes persones desitjaven ser gladiadors per divertir-se o aconseguir fama, ja que solien tenir molt èxit i eren lloats pels poetes; la seva imatge sovint apareixia en joies, gerros, etc.

Una cosa curiosa és que no només hi havia homes gladiadors, sinó que també podia haver-hi dones, encara que eren molt poques.

El seu entrenador s'anomenava lanista, i solia ser un gladiador vell. Realitzaven exercicis físics molt durs; l’alimentació es controlava molt i tenien revisions mèdiques per garantir-los una bona salut.

Hi havia moltes classes de gladiadors que es diferenciaven per la roba i el seu armament. 

• Eques: anaven a cavall o amb carro (essedarii), portaven un casc i d'arma tenien el spiculum (una llança). Solien lluitar entre ells .
• Hoplomacus: portaven tires de cuir en diverses zones del seu cos (genolls, canells...) i un escut molt gran i un casc amb visera, la seva arma era una espasa.
• Mirmillo: provenien de les Gàl·lies (actualment França), en el seu casc portaven el dibuix d'un peix, portaven una túnica curta, una armadura en la cama i al braç i un escut corbat, la seva arma era una espasa curta i recta .
• Reciarius: portaven una túnica, un trident, un punyal i una xarxa, no portaven protecció en el cos.
• Secutor: portaven una espasa, un escut, un casc amb visera i una espasa.
• Samnita: va ser el primer gladiador en aparéixer. Portaven grans escuts ornamentats, cascos amb crestes i aletes, un braç recobert amb metall o cuir i duien espasa curta i recta i a més d'un petit escut.
• Andabata: se'ls conexia pel seu casc sense obertures per als ulls. 
• Tracius: duien un trident o espasa curta, un escut quadrat, un casc amb una ploma lateral i les cames protegides.

A continuació us penjo un video perquè veieu les diferents categories de gladiadors que hi havia.



Una cançoneta perquè conegueu l'origen dels gladiadors i a més practiqueu anglès.

Bon estudi!

Els gladiadors amb música

Avete,

com que estem ja acabant els temes de cultura dedicats al lleure a Roma, aquí us deixo un nou vídeo d'aquella sèrie americana d'història en versió musical, que ens parla dels gladiadors, del seu origen, dels tipus i de la seva fi.

D'altra banda, us faig memòria que al febrer de l'any passat la vostra companya Anna ens va fer una entrada molt completa sobre els gladiadors, amb video il·lustratiu inclòs.

I finalment us recordo que també al blog tenim una recreació fantàstica de la lluita de Massimo Decimo Meridio (el de Gladiator) en versió Playmobil.

Valete!

PS: Studere discentes iuvat!

Els gladiadors

Hola, sóc la Cristina.

Primer de tot vull desitjar als meus companys de 2n que tinguin moltíssima sort a les Pau, segur que sí, us ho mereixeu!!

I ara parlaré sobre els gladiadors romans :

Els gladiadors provenen dels costums funeraris dels etruscos. Aquests lluitaven entre ells per honrar els difunts. A Roma van començar els combats al segle III aC, però el combat va passar de ser un ritual religiós a ser un espectacle per al públic.

Tenia lloc en els jocs públics i va començar a utlitzar-se com a eina política propagandística.

Els gladiadors tenien una alimentació vegetariana, bàsicament de cibada i llegums. Habitualment eren esclaus, presoners de guerra o condemnats per algun delicte greu. Lluitant se'ls donavava l'oportunitat de ser lliures, tenir fama i moltes vegades també una posició econòmica. També hi havia gladiadors que havien anat al Ludi, una escola per formar gladiadors. Aquestes persones desitjaven ser gladiadors per divertir-se, aconseguir fama...

Els gladiadors que tenien molt èxit eren lloats pels poetes; la seva imatge apareixia en joies, gerros, etc.

La nit abans del combat es feia un sopar amb els gladiadors; era l'única nit que podien saltar-se la seva dieta ja que podia ser l'ultima nit de la seva vida.

Una autoritat indicava amb la posició de seu dit índex el destí del gladiador vençut en el combat. Si el dit es dirigia cap a amunt, cap al cel, el gladiador conservava la seva vida, i si el dit anava cap avall , volia dir que el gladiador havia de morir; el mataven clavant-li una espasa al coll en direcció al cor. El públic era el que decidia si el gladiador podia seguir vivint o havia de morir. La majoria de les vegades el públic elegia que el gladiador morís, ja que la gent gaudia veient sang (com podem veure era un espectacle molt sanginari). Els morts eren cremats a la pira.

Hi havia moltes clases de gladiadors que es diferenciaven per la roba i el seu armament. Ara explicaré alguns d'ells:

Equites: anaven a cavall o amb carro (essedarii), portaven un casc i d'arma tenien el spiculum (una llança). Solien lluitar entre ells .

Hoplomacus: portaven tires de cuir en diverses zones del seu cos(genolls, canells...) i una mena de calçotets per tapar la zona genital, portaven un escut molt gran i un casc amb visera, la seva arma era una espasa.

Mirmos: provenien de les Gàl·lies (actualment França), en el seu casc portaven el dibuix d'un peix, portaven una túnica curta, una armadura en la cama i al braç i un escut corbat, la seva arma era una espasa curta i recta .

Reciarius: portaven una túnica, un trident, un punyal i una xarxa, no portaven protecció en el cos.

Secutors: portaven una espasa, un escut, un casc amb visera i una espasa.

Samnitas: va ser el primer gladiador en aperéixer portaven grans escuts ornamentats ,cascos amb crestas i aletas, portaven un braç recobert amb metall o cuir ,tenien una espasa curta i recta i a més un petit escut.

Andabatae: se'ls conexia pel seu casc sense obertures per als ulls. (eren obligats a combatir)

Tracius: tenien un trident o espasa curta, un escut cuadrat, un casc amb una ploma lateral i les cames protegides.

Espero que us hagi semblat interessant!

Valete !

Gladiator in arena consilium capit

Avete !

Soc Eirene, la pau. Ja coneixeu les meves germanes Eunomia i Diké, així que no parlaré de mi ni de la meva família, avui toca parlar dels Gladiadors.

Es diu que gladiador ve de la paraula gladius: espasa, i així un gladiator és el que porta una espasa.

L’origen dels gladiadors rau en un costum etrusc segons el qual per honrar a un difunt influent en la societat, es feia una lluita en homes i sobrevivia el més fort. Les lluites de gladiadors primer eren actes religiosos, però més tard es van convertir en un entreteniment per als ciutadans, arribant a ser l’espectacle preferit dels romans.

El gladiador que perdia estava destinat a la mort, però el públic podia demanar que se'l perdonés, cridant mitte, o assenyalant amb el polze cap avall, pollice verso, cosa que significava la mort. Era més habitual que el matessin, ja que el poble romà era molt sanguinari.

L'edifici que acollia l'espectacle era l'amfiteatre: tenia forma el•líptica i al centre hi havia l’arena, on lluitaven els gladiadors, al voltant la càvea, lloc on es seia el públic, i sota l’arena estava el soterrani, on estaven les gàbies de les feres i el material necessari per als espectacles.

Els gladiador podien ser militars, criminals condemnats a mort, esclaus, presos i joves que escollien aquesta professió.

L’home que s’encarregava del ensenyament dels gladiadors era el lanista, o un gladiador vell. Realitzaven exercicis físics molt durs, l’alimentació es controlava molt i tenien revisions mèdiques, per garantir-los una bona salut.

Una cosa curiosa és que no només hi havia homes gladiadors, sinó que també podia haver-hi dones, encara que eren molt poques.

A continuació us penjo un video perquè veieu les diferents categories de gladiadors que hi havia.

Ἐιρηνη

Ludi Gladiatorum

Avete,

Com hem d'estudiar els edificis de lleure a Roma, podem començar per l'amfiteatre i una recreació de combat de gladiadors.



Gaudete,

ὁ ῥαψῳδός