Avete!
Sóc la Nàdia i us presento la meva entrada trimestral sobre... una altra flor!
Des del principi dels temps, les flors han sigut molt
importants per a totes les civilitzacions. Han acompanyat els déus i els humans
en tots els esdeveniments importants, en els moments d’alegria i en els moments
de tristor.
Per això avui, de nou, li he dedicat l’entrada a l’anemone,
ja que també és la flor del mes d’abril.
Seguiu llegint i descobrireu la història que hi ha
darrere.
Explica el mite que Afrodita, deessa de l’amor, va mantenir
relacions amoroses amb nombrosos déus, però els amors amb Adonis, juntament amb
el d’Ares és el que més temps va durar.
Dels amors d’Afrodita i Adonis i com van acabar ja n’havíem parlat, però no dels orígens d’aquest noi tan bell.
Afrodita es va sentir ofesa en sentir que Mirra, la filla
del rei de Xipre, Cínires, era més bella que ella. I per això va fer que la
noia s’enamorés del pare. Una nit, aprofitant que estava begut, aconsegueix
unir-se a ell.
El rei Cínires quan se n’ha assabenta la persegueix per
matar-la, però Afrodita ho impedeix i la converteix en arbre l’arbre de la
mirra. De l’arbre partit en dos neix el bell Adonis, que fou lliurat a
Persèfone dins d’un cofre.
El noi va créixer tan bell que fins i tot avui dia tenir l'expressió "ser un adonis", que ens suggereix que un noi és molt ben plantat.

Afrodita no conforme amb això posa a Adonis el seu
cinturó màgic i fa que aquest li entregui la part de l’any que tenia per a ell
mateix.
Persèfone ho explica a Ares, que gelós es transforma en
un porc senglar i mata Adonis davant d’Afrodita.
De la sang d’Adonis van brotar les anemones i la seva
ànima descendí al Tàrtar.
I per això que aquesta flor també s’associa al dol.
I fins aquí la meva entrada de primavera!
Espero que us hagi agradat.
Nàdia Llavador
2n BTX