Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adonis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adonis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 d’abril del 2012

Les anemones d'Adonis

Avete!

Sóc la Nàdia i us presento la meva entrada trimestral sobre... una altra flor!

Des del principi dels temps, les flors han sigut molt importants per a totes les civilitzacions. Han acompanyat els déus i els humans en tots els esdeveniments importants, en els moments d’alegria i en els moments de tristor.
Per això avui, de nou, li he dedicat l’entrada a l’anemone, ja que també és la flor del mes d’abril.
Seguiu llegint i descobrireu la història que hi ha darrere.

Aquesta flor, el nom de la qual deriva del grec νεμος que significa "vent", representa com d'efímera que és la vida. En la mitologia grega, les anemones neixen de la sang d’Adonis i simbolitzen la mort. 

Explica el mite que Afrodita, deessa de l’amor, va mantenir relacions amoroses amb nombrosos déus, però els amors amb Adonis, juntament amb el d’Ares és el que més temps va durar. 
Dels amors d’Afrodita i Adonis i com van acabar ja n’havíem parlat, però no dels orígens d’aquest noi tan bell.

Afrodita es va sentir ofesa en sentir que Mirra, la filla del rei de Xipre, Cínires, era més bella que ella. I per això va fer que la noia s’enamorés del pare. Una nit, aprofitant que estava begut, aconsegueix unir-se a ell.
El rei Cínires quan se n’ha assabenta la persegueix per matar-la, però Afrodita ho impedeix i la converteix en arbre l’arbre de la mirra. De l’arbre partit en dos neix el bell Adonis, que fou lliurat a Persèfone dins d’un cofre.
El noi va créixer tan bell que fins i tot avui dia tenir l'expressió "ser un adonis", que ens suggereix que un noi és molt ben plantat.

Quan la deessa de la mort ho descobreix el porta al seu palau i el fa el seu amant. Però quan Afrodita ho sap, baixa a reclamar Adonis i Persèfone va crida Zeus perquè el deixi amb ella. Es decideix que les dues deesses tenen el mateix dret i es divideix l’any en tres parts.

Afrodita no conforme amb això posa a Adonis el seu cinturó màgic i fa que aquest li entregui la part de l’any que tenia per a ell mateix.
Persèfone ho explica a Ares, que gelós es transforma en un porc senglar i mata Adonis davant d’Afrodita.
De la sang d’Adonis van brotar les anemones i la seva ànima descendí al Tàrtar.
I per això que aquesta flor també s’associa al dol. 

I fins aquí la meva entrada de primavera!
Espero que us hagi agradat.

Nàdia Llavador
2n BTX

dissabte, 27 de novembre del 2010

Adonis

Hola a tots (:

Jo avui us parlaré d’Adonis, un jove molt atractiu, al qual la bellesa portà problemes…
Adonis enamorava totes les dones, però no totes eren correspostes i algunes dones –i més si són deesses- són molt perilloses en aquestes condicions, com ho va ser Persèfone.

Quan Adonis va néixer, era un nadó molt formós amb el qual Afrodita va quedar encantada per la seva bellesa. Així doncs, el va guardar en un cofre i l’hi va entregar a Persèfone, perquè el cuidés. Quan aquesta va descobrir la bellesa d’aquell nadó, es va negar a tornar-lo a Afrodita.

No quedava una altra opció que recórrer a Zeus, la decisió del qual va ser que passés sis mesos amb cadascuna. Però Adonis preferia viure amb Afrodita i aprofitava sempre que podia. Passava aquest bell jove la seva existència dedicat a la caça a la muntanya del Líban, fins que un dia Ares, déu de la guerra i amant de la deessa, (altres versions diuen que va ser Apol·lo), ple de gelosia, es va convertir en senglar i el va matar a cops de banya.
Quan la deessa Afrodita va arribar al costat d’Adonis, aquest ja estava agonitzant. El va prendre en els seus braços i allà on les gotes de sang tocaven el terra sorgia una anemone.
Adonis va descendir a l'Hades, però Afrodita va anar a veure Zeus i li va suplicar que aquest no hagués de passar l’eternitat amb Persèfone en l'Inframón. Zeus va decidir que el més just seria que Adonis passés una meitat de l'any amb ella i l'altra meitat a l'Hades; i així va ser, des de llavors i per sempre ...
El mite d’Adonis troba el seu referent en els canvis d’estació, ja que el seu retrobament amb Afrodita marca l’inici de la primavera i el renéixer de la natura, mentre que el seu retorn a l’Inframón amb Persèfone dóna inici a la tardor i l’hivern, similar al rapte de Persèfone.

Quan buscava aquesta història un altre fet que em va cridar l’atenció: les infidelitats d’Hades a Persèfone:

- Una va ser amb la nimfa Menta que estava associada al riu Cocit, va ser l’amor il·lícit d’Hades, fins que Demèter, la mare de Persèfone ho va descobrir. La deessa Persèfone va colpejar tan terriblement a Menta que es va desintegrar. De les seves restes Hades va crear llavors la planta de la menta. 

- Una altra va ser amb Leuce, que era una nimfa filla d'Oceà que va ser violada per Hades. Després de la seva mort natural, per a eternitzar-la Hades la va convertir en un àlber blanc que s'alçava en els Camps Elisis. També es diu algunes vegades que Persèfone, l'esposa d'Hades va ser la responsable de la seva transformació. D'aquest arbre va prendre Hèracles la corona amb que va cenyir el seu cap en tornar del més enllà.

Espero que us hagi agradat l'entrada! (: