Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catul. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catul. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Catul, una vida enamorada

Avete!

Sóc Clòdia. Sí, ja, segurament si us dic aquest nom no us sonarà de res, però si dic Lèsbia és una altra cosa. Us sona, veritat? Lèsbia és com em va anomenar Catul, de qui ara us parlaré.




Gai Valeri Catul va néixer a prop de Verona dins una família de l’aristocràcia provincial terratinent dedicada a activitats comercials. 
La seva vida va ser breu: va viure uns trenta anys, des del 84 al 54 a. C aproximadament.

De ben jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar definitivament, on em va conèixer i es va enamorar de mi, la musa de les seves poesies. Jo era una senyora casada i bastant més gran que ell, bella, culta i dissoluta. 

El meu germà Publi Claudi era el seu enemic però això a Catul no li va importar. Catul em deia Lèsbia en record de la poetessa grega Safo, de l'illa de Lesbos. 

Es pot dir que jo el vaig convertir en l'autor líric més important de la literatura romana. Perquè, encara que va escriure poemes molt importants sobre altres temes, com el de les noces de Tetis i Peleu, en la majoria dels seus poemes parla de mi, és clar. Concretament escriu sobre els nostres bons moments, els freqüents desenganys, les reconciliacions, la ruptura final i l'amarg record que conserva de la nostra relació.
He d'admetre que li vaig ser infidel en algunes ocasions, amb els seus amics i ell, boig per mi, una d'aquelles vegades, em va escriure aquest poema:

Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes. 
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo. 

Preciós, oi?

Catullus Comforting Lesbia over the Death of Her Pet Sparrow and Writing an Ode

Catullus Comforting Lesbia over the Death of Her Pet Sparrow and Writing an Ode

de Antonio Zucchi


Poc desprès em vaig penedir d'haver-li fet una cosa tan lletja, la veritat, així que li vaig demanar perdó i li vaig dir unes boniques paraules que va reflexar en el seu poema:
Ulli se dicit mulier mea nubere malle quam mihi, 
non si se Iuppiter ipse petat. 
Dicit: sed mulier cupido quod dicit amanti, 
in vento et rápida scribere oportet aqua.

Amb ningú més que amb mi diu la meva estimada que s'uniria
encara que el mateix Júpiter li ho demanés
Això diu: però el que li diu una dona enamorada al seu amant
convé escriure-ho en el vent i en l'aigua ràpida.

Catul m'escrivia coses tan boniques i romàntiques que jo pensava que era l'única persona de la que estava enamorat però un dia, quan estava comprant al fòrum de la ciutat vaig escoltar a unes senyores tafaneres murmurejar que el meu estimat tenia una relació amb un jove anomenat Juvenci, cosa normal a Grècia i Roma si l'home no era casat. En seus poemes ho vaig confirmar. Aquesta relació no va durar gaire ja que per el poble es comenta que dos homes anomenats Aureli i Fari també empaitaven a Juvenci.


Mellitos oculos tuos, Iuuenti,
si quis me sinat usque basiare,
usque ad milia basiem trecenta
nec numquam uidear satur futurus,
non si densior aridis aristis
sit nostrae seges osculationis

Si sobre els teus ulls dolços com la mel, Juvenci,
em deixessin dipositar continuament els meus petons,
fins tres centes mil vegades els besaria
i no em sentiria mai satisfet,
encara més apretada que les espigues madures
fora la collita dels nostres petons

Bé, i fins aquí us puc explicar. Si voleu saber més coses del nostre amor, ho teniu fàcil. Només cal que llegiu els versos de Catul. Ara me'n vaig que hi ha un amic molt interessant de Catul que m'està esperant. Desitgeu-me sort! 

Valete!

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Catul, un poeta musicat

Avete omnes!

Com a ampliació a la fantàstica entrada d'Electra, aquí teniu un parell de versions de dos poemes de Catul.

El poema V, escrit en els inicis de la relació:




I aquest altre, una molt breu expressió de tot el dolor que pot provocar una relació turmentosa. Escolteu-los, us sorprendran!






Gaudete!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Catul, un poeta enamorat


Bon dia a tots i totes!

Espero que ahir us ho passéssiu d'allò més bé a Empúries i que gaudíssiu i comprovéssiu tot allò que havíem estudiat a classe.
Ara, jo us canvio el tema radicalment, i no em centraré en cap mite com normalment feia, sinó en un tema que als alumnes de 2n ens toca estudiar: "El meravellós món de la literatura llatina!".

Concretament us parlaré una mica sobre Catul. Si voleu saber com van ser els seus amors, els seus poemes i una miqueta de la seva vida, a què espereu? Llegiu-vos l'entrada, i no us oblideu de comentar!

Gai Valeri Catul va néixer a Verona en una família rica, cosa que va afavorir que sempre visqués com un “nen de papa”, sense preocupacions i amb diners a l’abast, dedicat al luxe, les festes i les orgies.  De totes maneres, Catul va rebre una bona formació, i quan tenia vint anys es va traslladar a Roma, on de seguida entrarà en el cercle dels “poetes nous” que conreaven la poesia alexandrina, amb una mètrica nova i tenint com a tema principal l’amor. Poc abans a Verona havia conegut Clòdia, i s’havien enamorat perdudament. Aquesta relació tempestuosa estarà sempre present en els poemes de Catul.

Així, Catul dedica molts dels seus poemes a Lèsbia (pseudònim d’aquella dama romana, Clòdia, esposa d’un polític d’èxit). Aquesta Clòdia era una dona culta i amant de la poesia, coneixedora de Safo de Lesbos, d’on Catul traurà el pseudònim.
La història d’amor entre ells dos (que sé que us agraden aquest tipus d’històriesJ) va ser molt trista i tortuosa, ja que van passar per tots els estats de l’amor, des de l’encegament absolut fins al trencament, passant per infidelitats i reconciliacions repetides. I va servir a Catul per escriure molts poemes sobre l’amor i el desamor.


Poema V:
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis! [...]
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,[...]
Dein cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valos d’un as. [...]
Fes-me mil petons i cent més després,
després mil més, després els cent segons,[...]
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.

Fragment del poema LI:

Ille mi par esse deo uidetur,
ille, si fas est, superare diuos,
qui sedens aduersus identidem te
spectat et audit
dulce ridentemp, miseo quod omnis
eripit sensus mihi: nam simul te,
Lesbia, aspexi nihil est super mi
vocis in ore.[...]

Just igual a un déu em sembla aquest home,
home, si és permès, que supera els déus,
que estant-se assegut davant teu tothora
mira i escolta
quan dolçament rius. I a mí això em fa, míser!
Perdre els meus sentits. Perquè quan et miro,
Lèsbia, no em queda ni un fil de
veu entre els meus llavis.
De fet, Clòdia, un cop va quedar vídua, va tenir molts amants, entre ells Catul. Una vegada entregada a Catul li va ser infidel a la primera oportunitat que se li va presentar. A Catul no li va fer gens de gràcia (com és ben normal), ja que no sabia que tenia més amants. Catul es va quedar amb un sentiment entre odi i amor i va escriure un poema que diu:


Odi et amo. Quare id faciam?
fortasse requiris
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Puc odiar i estimar. Com em passa,
potser que em preguntis.
No ho sé; veig que, emperò, passa així
i em turmento.

En va escriure un altre per animar-se a ell mateix, quan intentava recuperar-se del mal que li havia provocat Clòdia:


Una salus haec est, hoc
est tibi pervincendum.
Hoc facias sive id non pote, sive pote! 
Sols així podràs salvar-te i això és
ta victòria;
és això el que has de fer, tant si no pots
com si pots.


Però com en moltes parelles, encara que hi hagi alguna que altra infidelitat, Clòdia va tornar penedida, tot i que les excuses i reconciliacions van ser fallides.  Fins que Catul se’n va acomiadar amb una altre poema:

[...]omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
non bona dicta.
Cum suis uiuat, ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere sed identidem omnium
ilia rumpens;
nec meum repectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
tactus aratro est. 

[...]vosaltres, disposats a afrontar això
i tot allò que manin els grande déus,
porteu dos mots per a la meva amica
poc agradables:
salut que tingui, i que amb els seus cabrons
visqui, que en pot estrènyer tres-cents junts
sense estimar-los, tot fotent-los, però,
la ronyonada.
Que no cerqui mai més el meu amor;
És mort per culpa seva, com, vorera
Del prat, la flor, que, tot deixada enrera,
Tocà l’arada.

Ara bé, tot i que el tema principal dels poemes de Catul va ser el seu amor per Lèsbia, també tocà altres temes. Així, segons la temàtica, els seus poemes es poden dividir en:
·      Diatribes: escrits violents o injuriosos contra persones.
·      D’amor: poemes escrits a Clòdia (que no són pocs).
·      D’amistad: poemes dedicats a tots els seus amics.
·      De reflexió social: aquí Catul ens mostra la seva postura vers l’amistat, l’amor, la religió, la soledat…

El corpus catulià, doncs, consta de 116 poesies. El llibre està dividit en 3 grups: el primer (I-LX) són poemes lírics breus d’amor, dirigits a amics, anècdotes o sàtires; el segon grup, el central (LXI-LXVIII) són els més llargs i es caracteritzen per la importància del tema (que després us escriuré un o dos perquè us feu una idea); i per acabar, el tercer grup (LXIX-CXVI) que es distingeixen per la seva forma mètrica anomenada el “dístic elegíac” que tindria una forma així:
_ U U / _U U  / _ U U / _ U U / _ U U / _ U
_ U U /_ U U / _ / || _ U U / _ U U / _ o  U

Per acabar, us diré que Catul fou el primer poeta romàntic, mort als 33 anys, jove i en la flor de la vida, que va viure al límit, gaudint de tots els plaers que va poder experimentar, i estimant com ningú ho havia escrit fins aleshores. Serà el poeta que inspirarà molts poetes posteriors, com Byron, Keats o Shelley... Us sonen?
Ah, i també té un poema dedicat al jove Atis, el de les violetes!

Doncs fins aquí la meva entrada, espero que us hagi agradat i que us serveixi per entendre millor el que s'explicarà, en breu, a classe.

Petons a tots,
Electra :)