Hodie est

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Catul, un poeta enamorat


Bon dia a tots i totes!

Espero que ahir us ho passéssiu d'allò més bé a Empúries i que gaudíssiu i comprovéssiu tot allò que havíem estudiat a classe.
Ara, jo us canvio el tema radicalment, i no em centraré en cap mite com normalment feia, sinó en un tema que als alumnes de 2n ens toca estudiar: "El meravellós món de la literatura llatina!".

Concretament us parlaré una mica sobre Catul. Si voleu saber com van ser els seus amors, els seus poemes i una miqueta de la seva vida, a què espereu? Llegiu-vos l'entrada, i no us oblideu de comentar!

Gai Valeri Catul va néixer a Verona en una família rica, cosa que va afavorir que sempre visqués com un “nen de papa”, sense preocupacions i amb diners a l’abast, dedicat al luxe, les festes i les orgies.  De totes maneres, Catul va rebre una bona formació, i quan tenia vint anys es va traslladar a Roma, on de seguida entrarà en el cercle dels “poetes nous” que conreaven la poesia alexandrina, amb una mètrica nova i tenint com a tema principal l’amor. Poc abans a Verona havia conegut Clòdia, i s’havien enamorat perdudament. Aquesta relació tempestuosa estarà sempre present en els poemes de Catul.

Així, Catul dedica molts dels seus poemes a Lèsbia (pseudònim d’aquella dama romana, Clòdia, esposa d’un polític d’èxit). Aquesta Clòdia era una dona culta i amant de la poesia, coneixedora de Safo de Lesbos, d’on Catul traurà el pseudònim.
La història d’amor entre ells dos (que sé que us agraden aquest tipus d’històriesJ) va ser molt trista i tortuosa, ja que van passar per tots els estats de l’amor, des de l’encegament absolut fins al trencament, passant per infidelitats i reconciliacions repetides. I va servir a Catul per escriure molts poemes sobre l’amor i el desamor.


Poema V:
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis! [...]
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,[...]
Dein cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valos d’un as. [...]
Fes-me mil petons i cent més després,
després mil més, després els cent segons,[...]
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.

Fragment del poema LI:

Ille mi par esse deo uidetur,
ille, si fas est, superare diuos,
qui sedens aduersus identidem te
spectat et audit
dulce ridentemp, miseo quod omnis
eripit sensus mihi: nam simul te,
Lesbia, aspexi nihil est super mi
vocis in ore.[...]

Just igual a un déu em sembla aquest home,
home, si és permès, que supera els déus,
que estant-se assegut davant teu tothora
mira i escolta
quan dolçament rius. I a mí això em fa, míser!
Perdre els meus sentits. Perquè quan et miro,
Lèsbia, no em queda ni un fil de
veu entre els meus llavis.
De fet, Clòdia, un cop va quedar vídua, va tenir molts amants, entre ells Catul. Una vegada entregada a Catul li va ser infidel a la primera oportunitat que se li va presentar. A Catul no li va fer gens de gràcia (com és ben normal), ja que no sabia que tenia més amants. Catul es va quedar amb un sentiment entre odi i amor i va escriure un poema que diu:


Odi et amo. Quare id faciam?
fortasse requiris
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Puc odiar i estimar. Com em passa,
potser que em preguntis.
No ho sé; veig que, emperò, passa així
i em turmento.

En va escriure un altre per animar-se a ell mateix, quan intentava recuperar-se del mal que li havia provocat Clòdia:


Una salus haec est, hoc
est tibi pervincendum.
Hoc facias sive id non pote, sive pote! 
Sols així podràs salvar-te i això és
ta victòria;
és això el que has de fer, tant si no pots
com si pots.


Però com en moltes parelles, encara que hi hagi alguna que altra infidelitat, Clòdia va tornar penedida, tot i que les excuses i reconciliacions van ser fallides.  Fins que Catul se’n va acomiadar amb una altre poema:

[...]omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
non bona dicta.
Cum suis uiuat, ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere sed identidem omnium
ilia rumpens;
nec meum repectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
tactus aratro est. 

[...]vosaltres, disposats a afrontar això
i tot allò que manin els grande déus,
porteu dos mots per a la meva amica
poc agradables:
salut que tingui, i que amb els seus cabrons
visqui, que en pot estrènyer tres-cents junts
sense estimar-los, tot fotent-los, però,
la ronyonada.
Que no cerqui mai més el meu amor;
És mort per culpa seva, com, vorera
Del prat, la flor, que, tot deixada enrera,
Tocà l’arada.

Ara bé, tot i que el tema principal dels poemes de Catul va ser el seu amor per Lèsbia, també tocà altres temes. Així, segons la temàtica, els seus poemes es poden dividir en:
·      Diatribes: escrits violents o injuriosos contra persones.
·      D’amor: poemes escrits a Clòdia (que no són pocs).
·      D’amistad: poemes dedicats a tots els seus amics.
·      De reflexió social: aquí Catul ens mostra la seva postura vers l’amistat, l’amor, la religió, la soledat…

El corpus catulià, doncs, consta de 116 poesies. El llibre està dividit en 3 grups: el primer (I-LX) són poemes lírics breus d’amor, dirigits a amics, anècdotes o sàtires; el segon grup, el central (LXI-LXVIII) són els més llargs i es caracteritzen per la importància del tema (que després us escriuré un o dos perquè us feu una idea); i per acabar, el tercer grup (LXIX-CXVI) que es distingeixen per la seva forma mètrica anomenada el “dístic elegíac” que tindria una forma així:
_ U U / _U U  / _ U U / _ U U / _ U U / _ U
_ U U /_ U U / _ / || _ U U / _ U U / _ o  U

Per acabar, us diré que Catul fou el primer poeta romàntic, mort als 33 anys, jove i en la flor de la vida, que va viure al límit, gaudint de tots els plaers que va poder experimentar, i estimant com ningú ho havia escrit fins aleshores. Serà el poeta que inspirarà molts poetes posteriors, com Byron, Keats o Shelley... Us sonen?
Ah, i també té un poema dedicat al jove Atis, el de les violetes!

Doncs fins aquí la meva entrada, espero que us hagi agradat i que us serveixi per entendre millor el que s'explicarà, en breu, a classe.

Petons a tots,
Electra :)

4 comentaris:

Nausica ha dit...

Molt bona entrada Electra :)Tot els que ens has explicat sobre Catul ens servirà dintre de poc quan l'estudiem. Com bé ens has dit és un poeta molt enamorat de Clòdia. Que expressa els seus sentiments sobre el seu amor i el seu odi als seus poemes.

Bona feina ♥!

Laura ha dit...

Molt bé, Electra!

La vida i sobretot la història d'amor de Catul és, sens dubte, una de les més famoses del món clàssic.
Ara només ens falta llegir i comentar uns quants poemes seus a classe i tindrem la visió completa.

Una entrada molt adient per anar fent boca!
Bona feina!

Ari ha dit...

Bonissima entrada Electra, ben expressat de principi a fi, m'ha resultat molt interesant, nous coneixements que m'emporto!

Ζωή ha dit...

Al principi de la lectura, ja ho anava a a criticar pensant que segur que va triomfar per ser "nen de papá" i tenir diners, però conforme ho he anat llegint i veure que els poemes sortien d'una història de veritat.. m'ha convençut! Llavors Clòdia va deixar al seu marit per Catul?