Hodie est

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Les violetes: la sang d'Atis


Hola a tots!
M’agradaria compartir amb tots vosaltres un curiós mite que jo desconeixia fins ara. Veureu que darrera una tendra violeta, hi ha alguna cosa més que una simple flor. Aquesta flor amaga un significat que si us animeu a llegir descobrireu!!!
La violeta és una planta perenne que no té tija aparent. Es caracteritza pel seu intens perfum, gràcia i elegància. El seu color és utilitzat pels psiquiatres per ajudar a calmar i tranquil·litzar els pacients que pateixen problemes de nervis, ja que dóna equilibri a la ment i ajuda a transformar les obsessions i les pors.

També se la relaciona amb la música, l'art i el misteri. Inspira espiritualitat i compassió i pot portar a alguns a viure en un món de fantasia.

A la violeta l’envolta el misticisme i la llegenda. Així, a Grècia, es considerava que va néixer de la sang d’Atis, quan en un acte de bogeria es va castrar. S’explica que Atis estava enamorat de l’hermafrodit Agdisits i en no poder consumar el seu amor, va decidir mutilar-se sota un pi. Però com que Cibeles estava enamorada d’Atis, va enterrar els seus membres, i de la sang va sortir les violetes. Els déus van plorar d'alegria en veure la bellesa de la creació i des de llavors les anomenen "llàgrimes dels déus".
A Roma, també les anomenaven llàgrimes del cel, perquè reflectien l'alegria emocionada dels déus en crear les estacions de l'any. S'explica que després de la creació de l'hivern, d'un buf els déus van apartar la neu i va començar a néixer l'herba, van córrer les aigües dels rierols i el sol va sortir d'entre els núvols. Davant aquest espectacle, els déus van trencar a plorar d'alegria i aquestes llàgrimes, en caure sobre la terra, van fer brollar violetes.


I també es relacionaven a la deessa Cibeles i amb Atis. Així Cibeles, la gran deessa mare i amant del déu Atis, mor i reneix en la primavera, (el 22 de març). Aquest dia es tallava un pi, i es portava al santuari de la deessa, adornat amb garlandes i violetes. Aquesta celebració coincidia amb la festa anomenada VIOLARIA, temps en el qual es visitaven les tombes dels difunts i s'adornaven també amb violetes.

Ignacio Abella en el seu llibre “La Màgia de les Plantes” relata com en els contes populars la violeta apareix com a símbol del misteri que ens atreu al més profund i recòndit dels boscos. Aquest mateix autor explica com la deessa Proserpina estava recollint narcisos i violetes quan va ser raptada a les regions infernals. Interpreta l'autor que és possible que en la mitologia clàssica tant els narcís com les violetes representin senyals o portes cap al més enllà i no solament la interpretació estacional o temporal amb què s'associa el despertar d'aquestes flors quan arriba l'hivern del seu somni i la vegetació reapareix en la primavera. Recolza la seva tesi de la interpretació esotèrica que les violetes eren considerades un símbol per obrir les portes del més enllà, el fet que en les Rosalies romanes (també anomenades Violaries) s’ ofrenava als esperits dels morts roses i violetes sobre les seves tombes.
Espero que us hagi agradat!
Nàdia

2 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Nàdia, tu en la teva línia: ja et veig amb la teva dolçor, en una botiga de flors, explicant als clients la història que s'amaga darrere de cada flor!!!

Electra ha dit...

Molt bona feina Nàdia!
Com diu la Laura, de gran en una floristeria explicant les històries de les flors.

Tot i així és molt interessant, no m'esperava que tantes flors i plantes tinguessin res a veure amb els grecs i romans, però ara que m'adono tot el que jo creia que no venia del grecs, acabo per saber que m'equivocava.

M'ha agradat molt la història de les violetes! :)