Hodie est

dimecres, 30 de juny del 2010

L'estiu a l'ombra d'un somni

Salvete omnes!

Després d’un curs intens i esgotador, després dels darrers esforços per acabar exàmens, treballs i altres cosetes, arribem a les merescudes vacances. Ens les hem guanyat cada minut d’aquest darrer curs. I també se les ha guanyat el nostre jove blog, nascut el 7 de gener, però ja amb una llarga trajectòria. Han estat 108 entrades, 50 fetes per vosaltres, quan tocava i com calia, 10 vídeos de producció pròpia, 8 enigmes visuals, 17 frases de la setmana, i la col•laboració de 4t amb les seves 6 presentacions de mitologia, més de 9000 visites i un munt de comentaris.

I com que a més d’aprendre llatí i grec hem fet dues sortides al cinema, tres excursions a jaciments romans, un viatge a Grècia, una lectura pública de l’obra Èdip rei i una desfilada de moda romana, d’això també n’hem deixat constància al blog.

I ara quan arriba el descans, hem decidit passar l’estiu a l’ombra, agafant forces per al nou curs, en el qual continuarem amb el nostre projecte, amb les noves incorporacions dels alumnes que faran 1r de BTX, i, sempre que vulguin, amb les contribucions dels alumnes de 2n que ara acaben. Ells sempre seran membres fundadors i per tant, benvinguts.

Tot això si vosaltres, els veritables protagonistes, voleu seguir endavant.
Ara de moment pengem el cartell DE VACANCES i deixem descansar els nostres caps i el nostre blog fins al setembre, que el reprendrem amb nous ànims.

 
BONES VACANCES A TOTHOM!

dilluns, 28 de juny del 2010

Tercer comiat o comiat als de Primer

Avete discipuli et discipulae!

Anem tancant etapes.

Demà acomiadem els de 2n de BTX. I dimecres us diré als de 1r fins al curs vinent.
Abans, però, perquè no ens quedin feines pendents, us penjaré el vídeo amb les instruccions relatives al nou uniforme que entrarà en ús el curs 2010-2011.
Les noies us hauríeu de pentinar de manera escaient al vestit, i en el cas dels nois, potser serà una mica incòmode a l’hora de jugar a futbol, però ja teniu una edat i heu de mirar de posar seny!


Bé, i sense més preàmbul, que comenci la desfilada:

CIBELES A LA ROMANA (2A PART)

Gaudete!

PS: I demà passat el comiat definitiu.

dissabte, 26 de juny del 2010

Segon comiat o comiat a Segon!

Una altra promoció que ha acabat, que se’n va. De nou, una barreja d’alegria amb pinzellades de tristesa.

Han estat dos cursos amb vosaltres, compartint un munt d’hores i de vivències.
A primer una classe peculiar, i a segon, veient com maduràveu, com us fèieu grans, patint cadascun de vosaltres les seves batalles personals.

Amb tots vosaltres he viscut moments “especials”, que no tenien massa a veure amb la dificultat del grec o l’interessant literatura llatina, perquè quan veníeu a classe heu portat sempre raó (cervell disposat al 100% a aprendre els secrets de les llengües mortes) i cor (que sovint s’ha imposat al cervell i ens ha dispersat l’atenció cap a altres qüestions més importants). Alguns heu viscuts al llarg d’aquest darrer any moments delicats, dolorosos, però també feliços i divertits.

I crec que en tot moment la nostra petita aula ens ha acollit amb amor, amb respecte i amb delicadesa. Em sembla que tots hem pogut ser com som, sense màscares ni restriccions, i com som ens hem estimat.
Jo us he fet costat però vosaltres també heu estat quan calia, cada dia a classe, en les excursions, en el viatge a Grècia, en els dinars al grec, en l’Èdip a Sant Jordi, i sobretot en el projecte, engegat enguany, per a i amb vosaltres, del blog de clàssiques L’ombra d’un somni.
Les classes, les sortides, el viatge, el blog... tot ha estat possible perquè vosaltres (i els de primer) hi heu estat disposats.

I a més, m’atreviria a dir que fins i tot us sentiu orgullosos d’haver estudiat el que heu estudiat contra tot i contra tots, i que les clàssiques sempre tindran un raconet en el vostre cor. Jo amb això ja en tinc prou.
Per a mi ha estat un any molt bonic. Us trobaré a faltar a tots.

PLURIMAS GRATIAS VOBIS DO

BONA FORTUNA

ΣΑΣ ΕΨΧΑΡΙΣΤΏ ΠΟΛΎ                                      ΚΑΛΉ ΤΎΧΗ

I un video, com no?, de comiat.

dimecres, 23 de juny del 2010

Sant Joan, el foc i el Sol

Sant Joan és el dia en què es compleix el solstici d’estiu, i igual que els pobles primitius que durant aquests dies honoraven el Sol, que els donava aliment i calor, els cristians també fan una cosa semblant. Ara bé, l’origen de la festa és pre-cristià, però com que la celebració del solstici en honor del Sol estava molt arrelada dins la població, l’Església va haver de maquillar aquesta festa donant-li un caire religiós que no tenia anteriorment.

En el dia de la vigília de Sant Joan es fan els preparatius de tots els actes amb els quals se celebrarà a la nit, segons el culte cristià, el naixement de Sant Joan Baptista, el profeta precursor de Jesús. El que en realitat se celebra des de fa molts anys és el solstici d’estiu: la pressa de consciència per part de l’individu que el Sol, l’astre rei, ha arribat a la seva màxima plenitud.

En aquesta festa hi ha un seguit de costums que encara segueixen celebrant-se avui dia. La revetlla de Sant Joan té una sèrie d’elements propis: les fogueres i focs d’artifici, el guarniment dels espais festius, la música i el ball, i les coques.

Un dels costums més característics d’aquesta nit és l’encesa de fogueres, i com una derivació d’aquest costum es va estendre el d’enlairar coets i cremar focs d’artifici. Avui en dia el costum de l’encesa de la foguera s’ha anat perdent, però ha sigut més pel perill que comporta que per altre cosa, ja que en molts pobles encara es fa. Encara que s’ha anat arrelant el d’enlairar coets o altres productes pirotècnics.


El foc és per excel•lència l’element d’immolació, però també té les qualitats de regenerar i la de convertir la forma caduca i vella en nova i jove; aquest és el significat de les fogueres de sant Joan. Antigament en el camp molts cremaven les restes de la collita anterior com a bon auguri per la de l’any present. A les ciutats i viles aquest costum va ser pres de manera diferent, ja que cremaven els estris i mobles vells amb l’esperança de començar el temps que s’apropa de millor manera que el que ja s’ha anat.

I com a última curiositat, heu de saber que en el costumari àrab hi ha una festa que es diferencia de tota la resta, ja que tota ella engloba un seguit de celebracions que giren al voltant del sol, i per tant estem parlant d’una festa que commemora el solstici d’estiu. Aquesta festa té lloc el 24 de Juny, igual que Sant Joan.

Val a dir que aquesta festa és preislàmica, perquè es basa en el calendari solar mentre que el musulmà és lunar. Per tant és una celebració heretada dels pobles primitius que adonant-se de la lluentor solar, i tot el temps que en poden gaudir d’ell, li van voler retre homenatge mitjançant una sèrie de ritus.

Bona revetlla!

divendres, 18 de juny del 2010

Més novetats a l'apartat de mitologia

Avete!

Ja podeu mirar altres tres treballs dels vostres companys de 4t d'ESO en la pàgina de mitologia.



ELS ATRIDES

Espero que us agradin!
Gaudete!

dijous, 17 de juny del 2010

Vuitè enigma visual

La resposta al vuitè enigma visual és Hèrcules matant l'Hidra de Lerna, en el decurs del seu segon treball.

Com sabeu, Hèrcules fou un gran benefactor per a la humanitat, ja que al llarg de la seva vida es va dedicar a alliberar els homes de l'amenaça de monstres de tot tipus. L'excusa fou que havia de pagar una pena per haver matat la seva família en un atac de bogeria, induït, -com no?- per la malvada Hera.


A més de matar monstres, va alliberar Prometeu, creador i protector dels homes, del seu càstig al Càucas.

Fa poc vam poder veure una variant moderna de l'Hidra a la pel·lícula de Percy Jackson, la recordeu?

Gaudete!

dimecres, 16 de juny del 2010

Primer comiat

Avete!

Després d'uns dies inactius, tornem per acomiadar el curs com es mereix.

Primer felicitar els de 2n de Batxillerat per haver finalitzat les PAU i haver intentar fer-les el millor possible. Ara ja només queda esperar el dia 28.

Ho celebrarem el 29 a la festa de graduació a l'institut. Mentrestant aprofiteu el temps i tireu endavant tots els projectes que us han rondat aquests últims temps; descanseu tant com pugueu i passeu bon estiu, sense deures, sense TR...

Quin plaer, finalment!

I segon, també vull desitjar bon estiu als de primer, aquests sí, amb deures, amb TR i lectures que ens han quedat al calaix.

D'altra banda, us anuncio que abans de penjar el cartell de L'ESTIU a L'ombra d'un somni, encara em quedem un parell de sorpresetes gràfiques i novetats a l'apartat de mitologia:
Estigueu atents al blog!!!


dimarts, 8 de juny del 2010

Els gladiadors

Hola, sóc la Cristina.
Primer de tot vull desitjar als meus companys de 2n que tinguin moltíssima sort a les Pau, segur que sí, us ho mereixeu!!

I ara parlaré sobre els gladiadors romans :

Els gladiadors provenen dels costums funeraris dels etruscos. Aquests lluitaven entre ells per honrar els difunts. A Roma van començar els combats al segle III aC, però el combat va passar de ser un ritual religiós a ser un espectacle per al públic.
Tenia lloc en els jocs públics i va començar a utlitzar-se com a eina política propagandística.
Els gladiadors tenien una alimentació vegetariana, bàsicament de cibada i llegums. Habitualment eren esclaus, presoners de guerra o condemnats per algun delicte greu. Lluitant se'ls donavava l'oportunitat de ser lliures, tenir fama i moltes vegades també una posició econòmica. També hi havia gladiadors que havien anat al Ludi, una escola per formar gladiadors. Aquestes persones desitjaven ser gladiadors per divertir-se, aconseguir fama...
Els gladiadors que tenien molt èxit eren lloats pels poetes; la seva imatge apareixia en joies, gerros, etc.

La nit abans del combat es feia un sopar amb els gladiadors; era l'única nit que podien saltar-se la seva dieta ja que podia ser l'ultima nit de la seva vida.

Una autoritat indicava amb la posició de seu dit índex el destí del gladiador vençut en el combat. Si el dit es dirigia cap a amunt, cap al cel, el gladiador conservava la seva vida, i si el dit anava cap avall , volia dir que el gladiador havia de morir; el mataven clavant-li una espasa al coll en direcció al cor. El públic era el que decidia si el gladiador podia seguir vivint o havia de morir. La majoria de les vegades el públic elegia que el gladiador morís, ja que la gent gaudia veient sang (com podem veure era un espectacle molt sanginari). Els morts eren cremats a la pira.

Hi havia moltes clases de gladiadors que es diferenciaven per la roba i el seu armament. Ara explicaré alguns d'ells:

Equites: anaven a cavall o amb carro (essedarii), portaven un casc i d'arma tenien el spiculum (una llança). Solien lluitar entre ells .

Hoplomacus: portaven tires de cuir en diverses zones del seu cos(genolls, canells...) i una mena de calçotets per tapar la zona genital, portaven un escut molt gran i un casc amb visera, la seva arma era una espasa.

Mirmos: provenien de les Gàl·lies (actualment França), en el seu casc portaven el dibuix d'un peix, portaven una túnica curta, una armadura en la cama i al braç i un escut corbat, la seva arma era una espasa curta i recta .

Reciarius: portaven una túnica, un trident, un punyal i una xarxa, no portaven protecció en el cos.

Secutors: portaven una espasa, un escut, un casc amb visera i una espasa.

Samnitas: va ser el primer gladiador en aperéixer portaven grans escuts ornamentats ,cascos amb crestas i aletas, portaven un braç recobert amb metall o cuir ,tenien una espasa curta i recta i a més un petit escut.

Andabatae: se'ls conexia pel seu casc sense obertures per als ulls. (eren obligats a combatir)

Tracius: tenien un trident o espasa curta, un escut cuadrat, un casc amb una ploma lateral i les cames protegides.

Espero que us hagi semblat interessant!

Valete !

dilluns, 7 de juny del 2010

Jaciments romans a Catalunya

Avete fessissimi discipuli!

La sele s'acosta i, com vosaltres, els alumnes de clàssiques de 2n de BTX d'arreu s'afanyen a repassar els temes de cultura.


Així he trobat en el bloc amic Aprenc..fent! un parell de presentacions que us poden ser molt útils per repassar el tema de la presència romana a Catalunya, així com el d'Emerita Augusta.







Espero que us siguin útils!

diumenge, 6 de juny del 2010

Setè enigma visual

Salvete!
Se m'ha acumulat una mica la feina, i encara faltava per publicar la resposta al setè enigma visual que corresponia al GRUP DE LAOCOONT.
Aprofitarem per repassar la història (que dimarts hi ha examen de cultura grega).

Recordeu:
Un bon dia els troians es desperten i descobreixen admirats que davant de la seva ciutat inexpugnable ja no hi és aquell molest campament grec que porta deu anys donant la murga. De tendes, ramats, dones i guerrers ja no hi ha ni rastre. La platja està buida, però, al bell mig, alt com una muntanya, s'eleva un cavall construït amb fusta.
Primer tímidament, després amb més decisió, els troians surten de la ciutadella i s'acosten al cavall. En ell, hi ha escrit: Per a Atenea.

Ja hi som!
Comença la discussió: què n'han de fer, d'aquell cavall? Serà una ofrena? Serà un trampa? Com sempre s'alcen veus a favor i en contra, prudents i cautelosos, Prometeus i Epimeteus... "Portem-lo dins, deixem-lo fora, donum, dolum..."

Apareix Cassandra, la pobra profetessa a qui ningú creu, i de nou parla sense èxit. Alça la veu i la llança Laocoont, que estava preparat per fer un sacrifici a Posidó.
"Oh ciutadans desgraciats, què és aquesta follia tan gran? Us creieu que els enemics se n'han anat? Penseu que hi ha cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? És aquest el coneixement que teniu d'Ulisses? O bé dintre d'aquestes fustes hi ha amagats els aqueus, o bé aquesta màquina de guerra ha estat construïda per assaltar les nostre muralles, espiar les cases i caure damunt la ciutat, o bé amaga un altre engany; troians, no us fieu del cavall. Sigui el que sigui, recelo dels grecs fins i tot quan fan ofrenes." 
Dispara la llança que queda clavada en el cavall. A dins, els guerrers grecs tremolen...
Aleshores apareix Sinó, el traïdor Sinó.

Però, ja sabeu que els déus ho tenen tot decidit i abans que es pugui descobrir l'engany, dues serps marines maten Laocoont i els seus fills i després corren a amagar-se als peus d'Atenea.

Aquesta serà la prova definitiva que convencerà els desventurats troians.

Ai las! Timeo Danaos et dona ferentes!

dijous, 3 de juny del 2010

Tarraco viva 2010

Hola sóc Κρατος, i avui he preparat un video de l'excursió de l'altre dia a Tarragona.

Espero que el disfruteu:

dimecres, 2 de juny del 2010

Carpe diem

Per casualitat m'ha arribat aquest video que pren com a motiu un llatinisme força conegut per tots vosaltres. I tafanejant una mica més he trobat altres cançons d'estils ben diferents que reprodueixen el tòpic literari d'un dels autors llatins que hem estudiat i entren a les PAU.

Trieu la cançó que més us agradi.







I per acabar, a veure qui ens informa sobre el tòpic i el poema original en el qual apareix.


Ja ho sabeu, CARPE DIEM

dimarts, 1 de juny del 2010

Un dia entre gladiadors a Tarraco Viva

Bona ditardanit a tothom.

Em presentaré, ja que jo sóc l'únic que no ha escrit encara en aquest meravellós blog. Em dic Didier, sóc l'alumne "preferit" de la Laura, tinc 17 anys i estic boig por la mitologia grega.

Bé, em disposo a començar la crònica del maravellós i espaterrant viatge a Tarraco:

Tot va començar un meravellós divendres a les 9 del matí quan va arribar Laura i va fer la seva primera clara posició sobre alumnes preferits; se'n va anar a saludar els de 1er i ja després va venir a saludar els de 2n. vam pujar al cotxe fantàstic en versió bus i vam veure que per dins era encara menys espaiós del que semblava per fora. Un cop a dins vam aprofitar els seients i ens vam seure el més dispersos possible, però els de darrere tenien una cosa que els de davant no: la cançó de Bob Esponja de fons. Així, entre capcinades i xerrades vam arribar a la sempre fascinant Tarraco.
Un cop a Tarraco, vam treure els esmorzars per menjar alguna coseta però no ens va donar temps ja que havíem d'entrar a veure l'esperat combat de gladiadors.

(com podem observar, veiem uns xicots molt forçuts i fets que ens tornen a totes boges, sobretot la postura varonil del primer (L)). La gent esperava sang, molta sang i caps volant per totes bandes, i sobretot després que el nostre amic italià Pepus digués que no eren actors, sinó esportistes d'elit que no portaven l'actuació preparada.
Us resumiré els 3 combats: boooooring, encara que l'últim va ser més xulo però cal dir que va ser més emocionant veure'm a mi amb túnica de romà blanca (preciosa, per cert) que les lluites.

(Pensament de Didi: doncs, ja podien ser actors, segur que hauria tingut més acció; si fins i tot la Laura tirant guixos té més perill XD).

Després d'això va arribar la millor part per a alguns i la pitjor per a altres: sí, podiem tocar els nostreis idols, fins i tot podíem ratllar formatge en el seu increïble abdomen i tocar les seves armes (les espases, que hi ha molt mal pensat)
(Aquí podem observar com de contentes estàn les noies i com d'avorrits els nois). Acte seguit vam anar a veure pedra sobre pedra, va ser un espectable impresionant on van haver-hi dofins, balenes i...no, només hi havia pedres.
Vam marxar a veure un museu, però com ens van tirar pols a sobre en forma de pluja vam decidir que el millor era no fer res, i això vam fer, res.
Vam pujar al bus i pensàvem que anàvem cap a casa...jajajá!

Vam pujar a Kharl, el bus fantàstic, i vam tenir un problemeeeeta petitó; portavem excés de pes a la part trassera esquerra i vam punxar roda.

(Una punxadeta, res que no puguin solucionar 3 homes intentant arreglar una roda... ¿o si?). Vam demanar un bus que ens vingués a buscar i mentrestant vam estar explicant acudits amb menys gràcia que una classe de grec. Dues hores més tard va arribar el bus i jo temia que l'excés de pes tornés a fer el mateix. Per això vam seure un altre cop apilonats al darrera del bus :D.
Vam arrivar a Mollet i vam plorar d'emoció.

Fi