Salvete!
Se m'ha acumulat una mica la feina, i encara faltava per publicar la resposta al setè enigma visual que corresponia al GRUP DE LAOCOONT.
Aprofitarem per repassar la història (que dimarts hi ha examen de cultura grega).
Recordeu:
Un bon dia els troians es desperten i descobreixen admirats que davant de la seva ciutat inexpugnable ja no hi és aquell molest campament grec que porta deu anys donant la murga. De tendes, ramats, dones i guerrers ja no hi ha ni rastre. La platja està buida, però, al bell mig, alt com una muntanya, s'eleva un cavall construït amb fusta.
Primer tímidament, després amb més decisió, els troians surten de la ciutadella i s'acosten al cavall. En ell, hi ha escrit: Per a Atenea.
Ja hi som!
Comença la discussió: què n'han de fer, d'aquell cavall? Serà una ofrena? Serà un trampa? Com sempre s'alcen veus a favor i en contra, prudents i cautelosos, Prometeus i Epimeteus... "Portem-lo dins, deixem-lo fora, donum, dolum..."
Apareix Cassandra, la pobra profetessa a qui ningú creu, i de nou parla sense èxit. Alça la veu i la llança Laocoont, que estava preparat per fer un sacrifici a Posidó.
"Oh ciutadans desgraciats, què és aquesta follia tan gran? Us creieu que els enemics se n'han anat? Penseu que hi ha cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? És aquest el coneixement que teniu d'Ulisses? O bé dintre d'aquestes fustes hi ha amagats els aqueus, o bé aquesta màquina de guerra ha estat construïda per assaltar les nostre muralles, espiar les cases i caure damunt la ciutat, o bé amaga un altre engany; troians, no us fieu del cavall. Sigui el que sigui, recelo dels grecs fins i tot quan fan ofrenes."
Dispara la llança que queda clavada en el cavall. A dins, els guerrers grecs tremolen...
Aleshores apareix Sinó, el traïdor Sinó.
Però, ja sabeu que els déus ho tenen tot decidit i abans que es pugui descobrir l'engany, dues serps marines maten Laocoont i els seus fills i després corren a amagar-se als peus d'Atenea.
Aquesta serà la prova definitiva que convencerà els desventurats troians.
Ai las! Timeo Danaos et dona ferentes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada