Hodie est

diumenge, 31 de gener del 2016

Torna el Concurs de Cultura Clàssica: ODISSEA 2016

Χαῖρετε
A partir de dilluns 1 de febrer i durant quatre dies els alumnes de llatí i grec de l’institut Gallecs participaran per cinquè any consecutiu en el Concurs Odissea, en el qual hauran de demostrar els seus coneixements sobre la guerra en el món grecoromà.


És un concurs en línia sobre cultura clàssica adreçat a estudiants de secundària. Els dies 1, 2, 3 i 4 de febrer caldrà accedir a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes que s'hi formularan, que seran nou, tres per dia, més una d'especial, la superpregunta, el dia 4, acompanyada de tantes preguntes pista com lletres tingui la resposta de la superpregunta. Es publicaran a les 9:30 del matí i hi haurà un termini de 24h per respondre-les.
 
Enguany hi participen 68 alumnes del centre distribuïts en 30 equips. Esperem revalidar els bons resultats dels tres darrers anys, en els quals hem quedat primers i segons de Catalunya. La fase estatal és la que se’ns escapa. A veure si aquest curs els déus ens són favorables fins al final... 

Altius, citius, furtius!
Καλή τύχη!

dijous, 28 de gener del 2016

Passejant entre llibres

Avete! 

Som Ariadna Boladeras i Marta Esteve, dues alumnes de 2n de Batxillerat B. El passat dilluns 25 de gener, nosaltres i la resta de la nostra classe de llatí vam anar d'excusió a la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Barcelona, situada a Plaça Universitat, va ser fundada l'any 1450. És una de les universitats més importants d'Espanya per la seva tradició i pel seu gran prestigi. En aquest històric edifici actualment hi són les facultats de Filologia i de Matemàtiques. 


El primer que vam fer en arribar allà, va ser visitar, amablement guiats per Teresa Palacín, la biblioteca de la Facultat de Filologia, que és, amb 1.611.721 volums, la segona biblioteca universitària més gran d'Espanya després de la Biblioteca de la Universitat Complutese de Madrid. 


Vam tenir la sort de poder veure manuscrits originals: una Bíblia delicadament il·lustrada i un llibre de Sal·lusti, copiats per monjos durant l'Edat Mitjana. 




I també incunables, és a dir, llibres impresos des de la invenció de l'imprempta fins a finals del segle XV. Aquests incunables eren d'autors ben coneguts per nosaltres, com Sèneca i Virgili.


La Teresa es va explicar algunes curiositats dels llibres que s'exposaven, com la mutilació soferta pel llibre de Virgili, l'ús de la manícula -l'antic subratllador-, o el fet que en un llibre imprès s'hi afegissin elements decoratius, que feien disparar el preu considerablement, com passa amb el llibre de Sèneca de Pere Carbonell.

Personalment, creiem que és meravellós poder conservar llibres tan antics, perquè com ja sabem, verba volant, scripta manent. 

D'altra banda, tots els textos que vam examinar estaven escrits en llatí, cosa que no fa més que confirmar la importància de la que durant segles ha estat la llengua de referència per a tots els intel·lectuals. 

Després d'aquesta visita, vam assistir a dues conferències organitzades per la secció catalana de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC). La primera, realitzada per la doctora Isabel Rodà tractava sobre les vies de comunicació en l'Imperi Romà. En aquesta presentació vam comprovar que els camins que els romans van traçar i construir en la seva època encara avui dia continuen existint. Roma era el centre polític i econòmic de l'Imperi, i per tant, tots els camins conduïen cap a aquesta ciutat. Evidentment, amb el pas del temps les infraestructures d'aquests camins han evolucionat: hem canviat la pedra per l'asfalt i els cavalls pels cotxes, però el traçat continua sent el mateix. 

La segona conferència, impartida per la doctora Montserrat Reig, es titulava Teseu, l'heroi d'Atenes. En aquesta vam poder constatar la importància d'aquest personatge, considerat l'heroi nacional d'Atenes però també un rei reformador. Sovint, la seva fama ha estat eclipsada per altres herois com Aquil·les, Hèracles i Jàson, però, malgrat això, Teseu és un personatge mític transcendental a l'Antiga Grècia. Destacat per la seva juventut i per la seva impulsivitat, Teseu no va tenir una vida fàcil. Va haver de superar 6 proves abans d'arribar a Atenes. I quan per fi les va passar, no va aconseguir descansar de les seves aventures: encara li quedava derrotar el Minotaure i fugir amb Ariadna per acabar abandonant-la. També és conegut per haver estat el primer en raptar Helena i per acompanyar el seu amic Pirítous a l'Hades per ajudar-lo a segrestar Pèrsefone.


Després d'això, Teseu es va enamorar d'Hipòlita, reina de les Amazones. Amb ella va engendrar Hipòlit, tot i que més tard va casar-se amb Fedra, iniciant així la coneguda tragèdia d'Eurípides, Hipòlit, en la qual Fedra se suïcida perquè no pot aguantar viure amb la vergonya d'estar enamorada del seu fillastre i, en morir, deixa una nota explicant que Hipòlit la havia intentat violar. Teseu es creu aquesta mentida i això, sumat a la seva impulsivitat, provoca que maleïxi el seu fill i aquest acabi mort, condemant-se a si mateix a la soledat, sense esposa i sense fill. 

Abans, però, de les conferències vam recórrer la facultat i vam veure el claustre, el jardí, el paranimf i l'escala noble d'entrada. Alguns vam pensar que era un lloc que respirava saviesa i que ens agradaria estudiar-hi. 




Per concloure aquesta entrada, volem dir que l'experiència de visitar la universitat ha estat molt entretinguda i interessant. Us convidem a anar-hi quan tingueu ocasió, i també a recórrer la biblioteca, que està oberta al públic. 

Marta Esteve i Ariadna Boladeras

dilluns, 18 de gener del 2016

L'ombra del somni s'allarga...

Avete omnes!

Fa poc més d'una setmana va ser el sisè aniversari d'aquest blog que esteu llegint. Aquesta any no hi ha hagut celebració, ni entrada commemorativa, ni res de res. En la darrera entrada ja us vaig explicar la meva voluntat de tancar l'activitat d'aquest blog per falta d'alumnes entusiastes. I la cosa no ha canviat gaire.

Tanmateix, no tot és tan negre com pugui semblar i encara tinc el goig de tenir alumnes amb els quals puc compartir la meva passió pel món clàssic. I per aquests que encara s'emocionen davant pedres que evoquen el món ingent de la mitologia clàssica, escric avui aquesta entrada. 

Perquè, com deia Heraclit, tot flueix, res no roman i som en el canvi constant. I aquest canvi ens porta a un nou blog, o millor espai virtual, que avui us vull presentar: és el treball de dos alumnes de 2n de batxillerat humanístic, entusiastes amants de l'art i la mitologia. Durant molts mesos han acumulat coneixements i experiències i ara us presenten aquest nou blog amb el resultat de la feina de molt mesos.

No cal que digui res més. Que el blog parli amb veu pròpia. Us convido a visitar aquest nou blog nascut a L'ombra d'un somni: MITES DE PEDRA.


Desitjo que us agradi tant com ens agrada a mi i als seus autors!
Laura Lucas