Un any
més estem a punt de començar la lectura de l'Odissea i, seguint els
consells de l'Àlex, un ex-alumne molt estimat per aquí, hem iniciat
el camí llegint a classe Ιθάκη, el poema en grec
modern de Constantinos Cavafis que ens parla del viatge a Itaca.
Com
que era en grec, vau entendre tan sols un grapat de paraules. En
canvi, no crec que m'equivoqui gaire si dic que l'emoció la vam
sentir tots plegats. Per tot. Per la sonoritat incomprensiblement
bella de la fonètica grega, pels mots profunds d'una traducció
catalana feta sobre la marxa, per l'aire màgic que va impregnar
l'ambient, per tot allò que vam entendre, per tot allò que no vam
entendre.
I és
que el poema Itaca, el Viatge a Itaca, és tan clar i
misteriós com la vida i el viatge del qual ens parla. Sabem quan
sortim, intuïm on anem, però el camí ens és nou... Per això,
llegir Itaca és fer un pas cap al món adult, és començar a
caminar, iniciar el viatge que ens durà... on?
Crec
que tots vam estar d'acord en què el camí és el que importa i que
cal aprofitar tots els moments de joia que tinguem (carpe diem).
Deixeu-me
acompanyar-vos, aquest any, un any més mentre us aneu fent savis,
tan savis com pugueu, en tots els aspectes.
I
mentre hi penseu, escolteu aquestes tres versions del poema: en grec
modern, en anglès (recitada per Sean Connery amb música de
Vangelis) i la versió catalana musicada per Lluís Llach.
Avui us penjaré un PowerPoint que
vaig fer l’any passat, a primer de batxillerat. La Laura ens va fer
llegir un llibre, les Metamorfosis. És un llibre que crec que
hauria de llegir tothom: ens parla de mites i a mi els mites
m’agraden molt.
Un cop llegit, ens va assignar un
mite a cadascú de la classe per poder fer-hi una petita presentació
en un PowerPoint, explicant el mite i ja de passada, vam escriure
unes breus frases en llatí sobre el nostre mite. A mi, em va tocar
treballar el mite d’Aracne, filla d'Idmon i molt bona
teixidora.
Sóc
la Gal·la i aquest és el meu segón any al blog.
El
meu mite, és a dir, el de Venus i Mart, és un mite molt interessant
i, com no, amb molts embolics tal i com ens agrada.
Crec
que es tracta d'un mite que podria ser vigent encara, bé, no podria
sinó que ho és. Parla d'un dels temes estrella entre tots els
temes, els adulteris. I no és que disfrutem amb les penúries dels
altres, però, oi que ens encanten els embolics com aquests? (Només
als mites o històries, és clar).
Doncs
bé, espero que gaudiu d'aquest mite tan... bé, no es pot dir que
bonic o graciós, ja que sé d'alguns als qui no els faria gens de
gràcia. Sabeu qui?
Us
deixo amb Venus, Mart i Hefest, tracteu-los bé.
Jo sóc la Paz, però aquí al blog em coneixereu més com Electra. Us vull presentar el meu treball de les Metamorfosis, el que vam haver de fer després de llegir-nos el llibre que els de 1er us llegireu aquest curs.
Us explico la història de Pèlops, i així ja tindreu una petita idea.
Avete!
Sóc Nyx i aqui us deixo la meva aportació sobre les Metamorfosis. El meu mite és el d'Eco i Narcís, un mite que normalment té molt d'èxit, perquè té un punt romàntinc que commou a tothom.
Malgrat
aquests nervis que sentim tots i totes pel possible premi que potser
ens emportem, toca continuar amb la feina per a la qual es va crear
aquest blog: compartir amb els nostres companys les curiositatats que
trobem i progressos
que fem en l'estudi de les clàssiques.
I per
mostrar-vos un dels nostres progressos, els alumnes de segon penjarem
un petit treball que vam fer l'any passat sobre el llibre de Les
Metamorfosis. El treball consistia en explicar un mite dels que surt
al llibre mitjançant diapositives. Jo vaig fer el mite de Medusa. I
aquí teniu el resultat:
Espero que
us hagi agradat, i...ja sabeu, els de primer, comenteu molt al blog,
que amb una mica de sort, no només serém els guanyadors de 2011,
sinó també de 2012!
Avui és un gran dia, perquè s'ha acabat la
primera setmana del nou curs 2011-2012, setmana en què ens hem retrobat després
de l’estiu, o bé ens hem conegut. Ara el cap de setmana ens permetrà reposar i
assimilar amb una mica de calma totes les novetats.
Ara toca esperar fins
al dia 1 d’octubre que el jurat de STIC.CAT farà públic el veredicte final a la Seu d’Urgell.
Quins nervis!
Mentrestant, ja ho
sabeu, hem d’escalfar motors (de fet avui ja hem començat) i reprendre amb més
força que mai la feina que vam iniciar al blog aquell 7 de gener de 2010. Els
que vau ser des del principi ja heu marxat de l’escola però sabeu que sempre
sereu benvinguts, sigui en la forma que sigui.
Tal sols us vull donar,
lectors i sobretot autors, la
més sentida ENHORABONA, perquè la major
part de la feina l’heu feta vosaltres. Sí, potser la idea és meva, però el bloc
és vostre, i us heu de sentir molt contents i orgullosos d’haver arribat fins
aquí.
Com
era d'esperar finalment la decisió de la Generalitat ha estat tirar pel dret i continuar
endavant amb les obres de l'AVE, que ja acumulen llargs anys de mals de cap.
Així doncs, la decisió està presa: les
restes físiques de la vil·la romana desapareixeran i es convertiran en el llarg
somni d'unes nits d'estiu. Abans de la destrucció, el complex agrícola,
residencial i termal de la vil·la de 1.100 metres quadrats serà documentat i ens
quedarà de record una maqueta i un muntatge audiovisual en 3D.
(Talment un somni: realitat o ficció?)
L'article que publica El
País digital és molt il·lustratiu i utilitza AD HOC, dues
expressions llatines que he de traduir i comentar.
L'octubre passat Empúries ens oferia un regal inesperat amb la descoberta de prop de 90 tombes grecorromanes. Ara són la Sagrera i les eternes obres de l'AVE que ens han ofert un nou regal, ja que a finals de juliol es van detectar restes a la zona on s'estaven realitzant les obres de l'estació de l'AVE. Vegeu la notícia a TV3.
Els arqueòlegs hi han treballat de valent tot el mes d'agost per treure a la llum una vil·la romana possiblement anterior al segle IV o V. La vil·la té una extensió de prop de 4000 metres quadrats i conté tres àrees diferents, una de les quals té un conjunt termal amb piscina i hipocaust, i en la qual s'han trobat restes de mosaic que seràn traslladats al Museu Arqueològic de Catalunya per ser estudiats. Les altres zones sembla que eren destinades a usos residencials i agrícoles.
Encara queda molt per estudiar, però ja s'ha obert el debat sobre què cal fer amb aquest jaciment arqueològic. I de nou ens trobem amb les contradiccions entre present, passat i futur.
Òbviament hem d'avançar cap al FUTUR, i cal construir ja l'estació de l'AVE per deixar en pau ARA els veïns de la Sagrera que fa anys que pateixen obres. Ara bé, destruir el nostre PASSAT no és destruir una part del que som i podem ser?
Un cop més L'ombra d'un somni us saluda i us dóna la benvinguda a aquest nou curs 2011-2012.
Avui els professors ens hem posat en marxa mentre vosaltres, els alumnes, gaudiu dels darrers dies de vacances. Aprofiteu-los al màxim, perquè s'acosta un curs ple de reptes en el qual uns acabareu segon amb bona nota i passareu la selectivitat, altres comenceu el batxillerat i aviat notareu el canvi que suposa, uns altres descobrireu la vida universitària, i altres fareu els cicles que heu triat.
Us desitjo MOLT BON CURS i que s'acompleixin les vostres expectatives i us demano continueu treballant perquè no s'apagui la flama i es mantingui la força que ha fet que aquest blog estigués ben viu durant els dos darrers cursos.
I posats a demanar us recordo, per si no ho heu fet encara, que fins el dia 10 de setembre sou a temps de votar el blog en els PREMIS BLOG CATALUNYA 2011. Només cal registrar-se o fer-ho des del facebook o el twiter.
El vostre suport ens fa grans.
Valete!
PS: Ben aviat publicaré els vostres treballs de les Metamorfosis.