Hodie est

dimecres, 31 de desembre de 2014

Crònia, Saturnals i Sol invictus

Avete!
Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien en aquestes dates els grecs i els romans. Per això, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Cronos, Saturn en llatí, fou aquell déu que es menjava els fills a mesura que naixien, fins que la seva dona Rea-Cibele va enganyar-lo per salvar Zeus. Com a conseqüència, anys més tard Zeus-Júpiter arravatà el poder al seu pare.

Aquests eren els fets que celebraven grecs i romans: recordaven els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

índice
Així els grecs celebraven les Crònia, i els romans les Saturnals, unes festes de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictustradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.
Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres. 

Per això, perquè arriben els durs dies d’hivern, recupereu totes les forces possibles aquests dies i ompliu el cor de bons moments que ens ajudin a passar els dies més durs de l'any. 

Ja sebeu que en un sospir ens haurem plantat de nou en la primavera.

Feliç entrada d'any!

Laura

dissabte, 27 de desembre de 2014

Un calendari olímpic per al nou any

Avete!

Ja s'ha acabat el trimestre, un trimestre llarg i dur, en el qual per posar la cirereta al pastís ens hem embolicat en un parell de projectes pensats a última hora. Però com que el resultat ha estat força satisfactori volem compartir-ho aquí.

Com cada curs, els alumnes de 2n de batxillerat fem un viatge de final d'estudis a Grècia. Visitem Atenes, Micenes, Epidaure, Súnion i Egina. Ens fa molta il·lusió fer-ho, però som conscients de l'esforç econòmic que suposa a les nostres famílies. 

Per això, amb voluntat d'ajudar-les a pagar el viatge, fa una setmana parlàvem a classe de llatí sobre què podíem fer per guanyar alguns diners extra. I, així com de broma, el nostre Jose va proposar fer un calendari...

Amb una petita aportació a la idea de la nostra professora de llatí i grec, la Laura, ja va estar configurada la idea definitiva: fer un calendari de sobretaula amb fotos nostres,  però no qualsevol foto, sinó nosaltres caracteritzats de déus olímpics.

Així, en un parell de dies vam preparar-nos els vestits amb els atributs que permetien identificar els déus, vam fer la sessió de fotos i vam portar el calendari a fer. Ara només ens queda vendre'l a tots aquells que el vulguin comprar. I des d'aquí, oferim la possibilitat de comprar el calendari.

Ara és el moment perfecte, ja que comença el nou any 2015.

Us deixo alguna foto de mostra.





Espero que us agradi!
Valete!
Óscar Rubio

dimecres, 24 de desembre de 2014

Bones vacances i bones festes!

Χαῖρετε, παιδιά!

Després d'un trimestre molt llarg, per fi arriben les vacances. Alguns de vosaltres les rebeu amb l'alegria de la feina ben feta, d'altres amb un xic més d'insatisfacció. Però tots sabeu que tirar endavant és a les vostres mans. 
Ara toca descansar, que vol dir passar el temps fent allò que més ens agrada. I entre descans i descans, fer la llista de bons desitjos i bons propòsits.

Aquí us deixo els meus, com no, en llatí i en grec:

LAETUM FESTUM NATIVITATIS ET ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR

ΚΑΛΆ ΧΡΙΣΤΟΎΓΕΝNΑ ΚΑΙ ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟΣ 
Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟΣ ΧΡΟΝΟΣ




ΜΕ ἈΓΑΠΗΝ
Laura

dimarts, 9 de desembre de 2014

Manies

Χαῖρετε!
La paraula mania prové del grec antic μανία 'bogeria, demència, estat de furor', i designa un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l'estat anímic.

Les conductes a les quals anomenem manies solen ser molt freqüents i nombroses i, deixen de ser manifestacions d'extravagància per convertir-se en autèntics dictadors de la voluntat. Poc o molt tothom té alguna mania. I ara veureu com a la vida dels més famosos no només hi ha festes i glamour. Molts d'ells no es lliuren de tenir obsessions.

Woody Allen és el rei de les manies. Ell pateix la tanatomania (de θάνατος, mort), és a dir, l’obsessió anormal per la mort. Es confirma que es controla la temperatura corporal cada dues hores, dorm amb les sabates posades per si hagués un accident i viatja en avions privats per evitar els germens.


Michael Douglas patia la satiromania, (de Σάτυροι. Els Sàtirs eren criatures masculines relacionades amb l’apetit sexual. Aquesta mania és, doncs, l’obsessió i el desig incontrolable pel sexe en els homes. Aquest fet va provocar la ruptura amb la seva parella.


La cantant Amy Winehouse tenia una fascinació intensa pel vi; patia l’oinomania (de οἶνος, vi). Aquesta addicció va ser un dels fets que li va provocar la mort.


Marilyn Monroe sofria la fotomania (de φως, llum). És el desig irresistible per la llum. L’actriu sempre dormia amb la llum encesa. 


Mel Gibson sofreix la tricomania (de τρίχος, pèl). Consisteix en la obsessió intensa pel cabell o els pèls. L’actor afirma que no menja pollastre perquè li creix el pèl corporal.


Victoria Beckham pateix l’oniomania (de ὤνιος, per vendre). És la compulsió incontrolable per comprar. La cantant es declara addicta a les compres, ja que cada cop que li agrada alguna peça de roba es veu obligada a comprar-la en tots els colors. Diu que desitjaria anar de compres cada dia.

Per acabar, us parlo de Cher, una de les cantants que ha buscat per tots els mitjans eliminar les arrugues del seu rostre. Pateix la tomomania (de τόμος, tall). És l’interès extraordinari per la cirurgia. Fa uns anys va confessar que s’havia fet més de 20 operacions.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada.
Raquel Vives
2n BTX

dimarts, 2 de desembre de 2014

Els Jocs d'Hera


Xαίρειτε!

La història de la participació femenina a l’esport comença al 776 A.C. a la ciutat d'Olímpia.
Durant molt de temps l’esport per a la dona ha sigut un terreny completament prohibit.
I no menys a la Grècia arcaica, on les dones eren excloses en la participació no només com a esportistes sinó també com a espectadores. 
Únicament les dones solteres podien assistir, ja que si una dona casada assistia a aquets jocs el càstig si era descorberta era pena de mort. 
Això es justificava perquè els atletes, tots mascles, competien completament despullats, exhibint els seus cossos com a símbol de perfecció i dedicació.

Tanmateix, com que ja hi havia dones a les quals agardava l'esport, al final es van organitzar els Jocs d'Hera: se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat.
Primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit. Només feien la sisena part de la distància de la pista (160,2 m) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Normalment se celebraven després dels Jocs Olímpics.

Laura Sánchez

dimecres, 26 de novembre de 2014

Jocs de la fam grecoromans?

Avete!
Aprofitant l'estrena de la tercera part dels JOCS DE LA FAM, avui us en parlaré. 

Tots sabem que la influencia de la cultura clàssica arriba a tots els àmbits de la vida diària, des de en l’àmbit publicitari fins a les cançons. Fins i tot la podem trobar en novel·les modernes com “Els Jocs de la fam” i això és del que us parlaré avui.
La primera mostra d’aquesta influencia es la Cornucòpia,  el corn en el qual estan totes les armes i els aliments a l’arena. Aquest objecte té estreta relació amb el corn de l’abundància (cornu copiae, en llatí) pertanyent a la cabra Amaltea.



L’arena, on els tributs lluiten a mort per coronar-se guanyadors, ens recorda sens dubte al lloc de l’amfiteatre on es duien a terme les lluites de gladiadors que tenien lloc a l’antiguitat. L’estètica dels gladiadors també la podem observar durant la desfilada de tributs, en Cato i Clove,  els nois del districte 2, el districte que entrenava els seus habitants per a la guerra.


D’altra banda, el fet de que cada any s’enviïn un noi i una noia a morir en aquests jocs macabres també ens pot portar al cap el mite del minotaure, segons el qual Minos cada nou anys exigia a Atenes un tribut de víctimes joves que serien devorades més tard pel monstre meitat home meitat toro.
I de la mateixa manera que Teseu s’ofereix voluntari a salvar els seus companys, Katniss anirà en el lloc de la seva germana.



Un altra influència la trobem en la part del llibre on surt el llatinisme “panem et circenses” (pa i jocs de circ) per explicar que mentre la gent estigués entretinguda i tingués menjar podrien passar per alts els crims comesos pel govern.


Al segon llibre de la saga, “En flames”, surt en Finnick Odair, un noi del districte quatre, el de la pesca, que utilitza un trident per lluitar. Posidó, deu del mar, tenia com a símbol el trident, que en aquest llibre pertany a un noi del districte marítim.


A més trobem alguns referents en els noms d’alguns dels personatges: Cató, Sèneca, Plutarc, Càstor i Pòl·lux. Recordeu qui eren? Podríeu dir amb qui tenien relació? Podeu trobar alguna influència més? 

Espero que us hagi agradat l’entrada.
Valete!
Cristina Campaña

dimarts, 18 de novembre de 2014

Les figures literàries


Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

  • Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

  • Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

  • Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.
Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

  • Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

  • Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

  • Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

  • Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

  • Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

  • Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

  • Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

  • Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

  • Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

  • Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

  • Ex.: Hi havia un silenci verd.


Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz

diumenge, 16 de novembre de 2014

Grec i llatí en història de l’art

Avete! 
Avui us parlaré sobre algunes paraules que ens surten en història de l’art i que són d’origen grec o romà.

Eqüestre:  La paraula eqüestre ve del nom llatí equus que vol dir “cavall” i del sufix –estris que vol dir “propi de” .
Escultura eqüestre

Sedent: Aquesta paraula ve del verb llatí sedeo i significa “estar assegut”.
Escultura de Zeus sedent


Jacent: Aquesta paraula ve del verb llatí iaceo i significa “estar estirat”.
Escultura d'Ariadna adormida


Teatre: La paraula és d’origen grec i ve de la paraula grega θέατρον que significa “lloc on veure un espectacle”.

Teatre d’Epidaure

Amfiteatre: Aquesta paraula ve del grec ἀμφί, que significa “dels dos costats” i θέατρον que havíem dit que significa “lloc d’espectacle”.

El Colosseu de Roma



Peristil: És una paraula d’origen grec formada pel prefix περί, que vol dir “al voltant” i pel substantiu στύλος que vol dir “columna”. La definició: envoltat de columnes, cosa que en una casa romana es trobava en el pati on hi havia el jardí i al centre hi solia haver plantes, flors i alguna font.

Imatge d’un peristil


També pot indicar temple rodejat completament per columnes i amb aquest mateix ús podem trobar altres paraules formades pel substantiu στυλος amb numerals al principi:  δύο (di), τε¡έτρα (tetra), ἕξ (hex), ὀκτώ (octo), δέκα (deca).


(2)Dístil: Té dos columnes construïdes a les façanes.
(4)Tetràstil: Té quatre columnes construïdes a les façanes.
(6)Hexàstil: Té sis columnes construïdes a les façanes.
(8)Octàstil: Té vuit columnes construïdes a les façanes.
(10)Decàstil: Té deu columnes construïdes a les façanes.

Temple perípter: És una paraula composta pel prefix περί que vol dir “al voltant”  i πτέρος que vol dir “ala”. La  seva definició: envoltat completament per columnes.
Partenó


Temple amfipròstil: És una paraula formada pel prefix ἀμφί que significa “dels dos costats”, πρό (davant) i στύλος (columna). La seva definició: pòrtic amb columnes a les dues façanes més estretes.

Temple Atena Niké


Encara en queden unes quantes més. En podeu dir alguna?

Espero que us hagi agradat.
Valete!
Melanie Lara

dissabte, 1 de novembre de 2014

Halloween a la romana

I Halloween, què?


Ara està de moda celebrar Halloween, que ens sembla una festa estrangera. Ara bé, cal saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat, importada dels celtes, a través dels romans.
Quan els romans van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 


Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.
La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.
Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 
Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).


Tanmateix els romans, ja tenien la seva pròpia festa d'espantar morts: les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar els difunts i dimonis que podien perseguir les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi  a les Fasti del que havia de fer el paterfamilias:
"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."

Amb aquest ritual consideraven que tots els dimonis i fantasmes havien estat foragitats de casa i la família ja estava protegida i segura.

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 


L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 


Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 
També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten? 
Ara podríeu dir que hem canviat molt..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

Valete!

divendres, 31 d’octubre de 2014

Nit i dia de difunts

Avete!

A Catalunya, el dia 31 d’octubre i el dia 1 de novembre celebrem la Castanyada i el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. 
Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

També els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII, de quan, la nit de difunts, els sacerdots tocaven les campanes durant tota la nit per no oblidar els morts. A mitjanit veïns del poble compartien amb el campaner dolços (panellets i castanyes cuites) i vi dolç.

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

També els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. De la mateixa manera els romans celebraven altres festes de difunts per honorar els seus morts en diferents dates: al gener, al febrer, al maig i al desembre.
I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Per una banda, al febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.
Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.
De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio, que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.

Bona Castanyada a tothom!

PS: Però... i Halloween, què?

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Els orígens mitològics de Barcelona?

Avete!

El dia 24 a la sèrie Històries de Can Fanga, de La VanguardiaTV  apareixia aquest vídeo que ens parla de la presència dels grecs -dels déus, no dels colons- a Catalunya, quan encara era Ibèria. Ens explica l'origen gens geològic de la serralada dels Pirineus, fets en honor de la nimfa Pirene.

I també ens parla dels orígens de la ciutat de Barcelona. Mireu-vos-el! 


Després del parlar-nos d'Hèrcules i la barca nona, ens fa un advertiment sobre la certesa o no de la història. I una reflexió de com el món clàssic -el de primera classe, el que sempre és vigent- serveix per dignificar els orígens de moltes ciutats antigues.

Pareu atenció i comenteu què us ha semblat.

Valete!

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Geografia de la Grècia Antiga

Χαῖρετε!

Tal com hem fet amb la geografia de l'imperi romà, us penjo aquí els enllaços que us ajudaran a treballar la geografia de l'antiga Grècia.

Explicació i exercicis de la pàgina PALLADIUM
(Feu el qüestionari autoavaluatiu)

Un JClic


zonaClic - activitats - La Grecia antigua
Exercicis de la web Discendo

Un joc per estudiar les illes gregues

Mapa interactiu per estudiar la geografia grega

Καλή μελέτη!

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Geografia del món romà

Avete!

Com que sembla que no aconseguim poder treballar amb el moodle, aprofitarem que tenim un blog una mica adormit per compartir materials que us ajudaran a preparar el proper examen de geografia del món romà.



Mapa per a repassar la geografia d'Europa (trieu Repàs general)

Recordeu que heu de saber localitzar on era la frontera en el moment de màxima extensió de l'imperi romà, i que la pista la teniu situant els rius Rin i Danubi. 


Espero que us siguin útils.

dilluns, 15 de setembre de 2014

Benvinguts al llarg viatge!

Avete omnes!
Χαίρετε παιδιά!

Un nou setembre ja és aquí. I comencem un nou curs. El cinquè per a aquest blog, el darrer a l’institut per a uns quants, el primer a batxillerat per a molts de vosaltres i l’últim a l’ESO per a altres.

I aquest any he de reconèixer que no sé molt bé com donar-vos la benvinguda. Després d’un curs esgotador i un estiu reparador, em mentalitzo poc a poc que cal tornar a les aules, amb la mateixa il·lusió de sempre, amb ganes i amb energia.
Sabem que serà dur, però també que serà bonic. Poc o molt, ja hem començat tots a enyorar les vacances i els dies de sol, però alhora també necessitàvem tornar a la rutina de l’esforç i la constància. Sabem que ve la tardor i la feina, el cansament i l’estrès, però també l’aprenentatge i el creixement, el fer-nos, dia a dia i sense gairebé adonar-nos, més grans i més savis... fins arribar a la nostra meta.

Aquest curs es tracta d’això... de fer el camí, el viatge, conscients que a cada passa podem aprendre alguna cosa, que no cal que sigui útil, perquè tot serveix per a viure, l’útil i l’inútil. Conscients que tot allò que ens sorprengui i ens emocioni ens farà per força més savis i que la saviesa és, juntament amb la curiositat, una de les millors adquisicions que es pot fer a la vida.



I acompanyant-vos en el viatge ja sabem que jo hi sóc, així com el nostre blog, un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu il·lusió i ganes de participar.

Benvinguts al llarg viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!

Benvinguts al bell viatge 
2014-2015!


dilluns, 30 de juny de 2014

Bones vacances a tothom!

Χαῖρετε!

Avui s’acaba oficialment el curs 2013-2014, i això bé mereix un comiat. Ha estat un any molt intens en el qual hem treballat molt dur, però també hem recollit uns fruits de primeríssima qualitat. 

El primer –o millor hauria de dir el darrer- ha estat uns resultats sense precedent en els exàmens de selectivitat. Per primera vegada alumnes de l’institut Gallecs aconsegueixen un 10 en l’examen de grec de les PAU, però, el que és millor, tres són els que ho han aconseguit, l’Anna, el Joan i la Marina, seguits per dos més que han obtingut un 9,5 dos 9… De fet, els resultats de grec del nostre centre estan 2.05 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. Diuen que l'examen era fàcil, però a la vista dels resultats a Catalunya, queda clar que per a vosaltres va ser fàcil perquè havíeu treballat molt i molt! 

Us he de dir que m’heu fet molt feliç, però no tant pel resultat com pel fet que hi heu arribat gràcies al vostre amor pel grec, i aquest, per a mi, és el premi més gran. 

D’altra banda, els resultats de llatí, tot i que una mica més discrets, també són molt molt bons: un cop més ens posem 1.54 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, ja que de 15 persones, 10 han obtingut un resultat superior a 7. I això que els exteriors de la muralla de Tarraco no eren el vostre fort. 

Crec recordar que ja us ho havia dit: SOU ELS MILLORS‼‼


Però tot i que la collita acaba aquí, durant el curs hem anat recollint altres fruits, potser menys importants per al futur, però no menys satisfactoris. 

Així, el mes de febrer, el grup ARESTO MOMENTUM, format per dos alumnes de 4t d’ESO, acabats d’incorporar al món clàssic, van aconseguir el primer premi de Catalunya en el concurs Odissea 2014. Els seguien de prop un parell de grups de 1r de batxillerat, que ja han avisat que l’any vinent ho tornaran a intentar. 


A l’abril, cinc alumnes de 2n de batxillerat es van presentar a la “Prueba nacional de griego”, en la qual van fer un molt bon paper. 


Després va arribar Sant Jordi, i el certamen literari, en el qual tres de les quatre obres premiades tenien regust clàssic.

I finalment, aquest darrer mes de maig, dues alumnes de llatí i grec, la Grace i l’Anna, van aconseguir el primer i segon Premi Hèracles al millor treball de Recerca de la SEEC, amb dos fantàstics treballs relacionats amb el món clàssic.




I en un curs tan ple de feina i emocions, cal dir que el gran oblidat ha estat el nostre blog, la nostra Ombra d’un somni. Tot i així, hem anat fent i hem arribat a les 610 entrades publicades, 139.703 visites i 113 seguidors registrats. A més, a última hora, els alumnes de primer s’hi han volgut enganxar. El curs vinent tornarem amb renovades energies i estic segura que aconseguirem tirar endavant aquest projecte un curs més . 

Definitivament, podem afirmar que aquest ha estat un bon curs, i per això vull felicitar tots els meus alumnes i desitjar-vos a tots unes bones i merescudes vacances!

VACARE NECESSE EST!