Hodie est

dimecres, 31 de desembre de 2014

Crònia, Saturnals i Sol invictus

Avete!
Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien en aquestes dates els grecs i els romans. Per això, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Cronos, Saturn en llatí, fou aquell déu que es menjava els fills a mesura que naixien, fins que la seva dona Rea-Cibele va enganyar-lo per salvar Zeus. Com a conseqüència, anys més tard Zeus-Júpiter arravatà el poder al seu pare.

Aquests eren els fets que celebraven grecs i romans: recordaven els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

índice
Així els grecs celebraven les Crònia, i els romans les Saturnals, unes festes de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictustradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.
Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres. 

Per això, perquè arriben els durs dies d’hivern, recupereu totes les forces possibles aquests dies i ompliu el cor de bons moments que ens ajudin a passar els dies més durs de l'any. 

Ja sebeu que en un sospir ens haurem plantat de nou en la primavera.

Feliç entrada d'any!

Laura