Hodie est

dimarts, 2 de desembre de 2014

Els Jocs d'Hera


Xαίρειτε!

La història de la participació femenina a l’esport comença al 776 A.C. a la ciutat d'Olímpia.
Durant molt de temps l’esport per a la dona ha sigut un terreny completament prohibit.
I no menys a la Grècia arcaica, on les dones eren excloses en la participació no només com a esportistes sinó també com a espectadores. 
Únicament les dones solteres podien assistir, ja que si una dona casada assistia a aquets jocs el càstig si era descorberta era pena de mort. 
Això es justificava perquè els atletes, tots mascles, competien completament despullats, exhibint els seus cossos com a símbol de perfecció i dedicació.

Tanmateix, com que ja hi havia dones a les quals agardava l'esport, al final es van organitzar els Jocs d'Hera: se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat.
Primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit. Només feien la sisena part de la distància de la pista (160,2 m) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Normalment se celebraven després dels Jocs Olímpics.

Laura Sánchez