Hodie est

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Els orígens mitològics de Barcelona?

Avete!

El dia 24 a la sèrie Històries de Can Fanga, de La VanguardiaTV  apareixia aquest vídeo que ens parla de la presència dels grecs -dels déus, no dels colons- a Catalunya, quan encara era Ibèria. Ens explica l'origen gens geològic de la serralada dels Pirineus, fets en honor de la nimfa Pirene.

I també ens parla dels orígens de la ciutat de Barcelona. Mireu-vos-el! 


Després del parlar-nos d'Hèrcules i la barca nona, ens fa un advertiment sobre la certesa o no de la història. I una reflexió de com el món clàssic -el de primera classe, el que sempre és vigent- serveix per dignificar els orígens de moltes ciutats antigues.

Pareu atenció i comenteu què us ha semblat.

Valete!

3 comentaris:

I'm not Effy ha dit...

El vídeo està subtitulat, perfecte :D.

No hem de confondre història amb mitologia, però definitivament em quedo amb la versió mitològica! L’amor i dolor d’Hèrcules em semblen molt més romàntics que no pas els moviments de les plaques tectòniques, la subsidència i totes aquestes coses.
No m’estranya que Hèrcules s’enamorés del paisatge, jo també ho estic, d'enamorada. (encara que em sembla que a la Míriam no li agrada gaire la Cerdanya... La culpa la té Pilar Prim).

Marta.

Ariadna n ha dit...

Em sembla molt curiós la veritat, cada cop veig més clarament que tot o pràcticament tot ve d'orígens antics i m'entusiasma relacionar coses del passat amb les de present. És una forma bonica d'argumentar i donar explicació a la ciutat de Barcelona, tot i que només sigui una idea.Però segons això Barcelona va ser creada a partir de l'amor i la desesperació d'Hèrcules.


Ariadna Boladeras.

Aroa Acosta Silva ha dit...

Trobo molt interessant la manera en la que Hèrcules va demostrar el seu amor a la seva estimada.
Cada cop m'agrada més descobrir nous mites i poder veure la relació que tenen amb el món on vivim avui dia.
I, sense cap dubte, m'agrada pensar que la manera en que va ser creada Barcelona va ser a través de l'amor, però malauradament, només és un mite.


Aroa Acosta.