Hodie est

dijous, 29 de setembre de 2011

Itaca

Χαῖρετε!

Un any més estem a punt de començar la lectura de l'Odissea i, seguint els consells de l'Àlex, un ex-alumne molt estimat per aquí, hem iniciat el camí llegint a classe Ιθάκη, el poema en grec modern de Constantinos Cavafis que ens parla del viatge a Itaca.

Com que era en grec, vau entendre tan sols un grapat de paraules. En canvi, no crec que m'equivoqui gaire si dic que l'emoció la vam sentir tots plegats. Per tot. Per la sonoritat incomprensiblement bella de la fonètica grega, pels mots profunds d'una traducció catalana feta sobre la marxa, per l'aire màgic que va impregnar l'ambient, per tot allò que vam entendre, per tot allò que no vam entendre.

I és que el poema Itaca, el Viatge a Itaca, és tan clar i misteriós com la vida i el viatge del qual ens parla. Sabem quan sortim, intuïm on anem, però el camí ens és nou... Per això, llegir Itaca és fer un pas cap al món adult, és començar a caminar, iniciar el viatge que ens durà... on?

Crec que tots vam estar d'acord en què el camí és el que importa i que cal aprofitar tots els moments de joia que tinguem (carpe diem).

Deixeu-me acompanyar-vos, aquest any, un any més mentre us aneu fent savis, tan savis com pugueu, en tots els aspectes.
I mentre hi penseu, escolteu aquestes tres versions del poema: en grec modern, en anglès (recitada per Sean Connery amb música de Vangelis) i la versió catalana musicada per Lluís Llach.











Bon viatge, mariners!

4 comentaris:

Nyx ha dit...

Simplement preciós!
Ara ens toca acabar una etapa amb resultats esplèndids i començar un nou viatge i una nova etapa. Espero que tot el que desitgem i esperem es faci realitat. Que totes les coses a las que aspirem puguem aconseguir-les, encara que hi hagin moment difícils. El camí no es fàcil, però si una persona vol pot aconseguir superar els obstacles i per això ens podem ajudar uns amb els altres. No facis demà el que podries fer avui, perquè demà ja no serà avui i a lo millor ja no ho pots fer. Espero que el vostre camí sigui agradable i que aconseguiu tot el que us proposeu.
Bon viatge companys!
Bon viatge capitana!

Que sigui inolvidable per a tots...

Nausica ha dit...

Sense paraules...
És un poema tant bonic que quan l'escoltes, reflexiones sobre tu mateix i penses que has de superar tots el obstacles que trobis i has de viure tots el moment fins al final del camí. Com bé sabem nosaltres ja hem començat i continuem el nostre camí, que tots sabem que és força difícil però amb esforç arribarem i viurem un munt d'experiències com bé diu aquest poema.

Gaudiu d'aquest viatge i capitana estem encantats que ens acompanyis.

Electra ha dit...

Saps que el grec no sembla grec qua l'escoltas? Es que si comparem la nostra forma de llegir a classe i el poema, no hi ha color. És preciós!!

Ala, et pots creure que portu tota la vida fent anglès i entenc millor el poema en grec que en anglès? jajaja
Però tots tres poemes son igual de bonic, com ha dit la capitana: tant per la sonoritat bella de la fonètica de cada idioma, per el poema en sí que et fa pensar (encara que entenguis molt poques coses)...

Aquest any és l'últim any que viatgem junts la majoria de nosaltres perquè una vegada passat tots iniciarem un viatge cap al nostre futur, un camí escollit per nosaltres o no, però que hem de seguir i anar mirant tot el que va passant al nostre voltant perquè tot ens farà aprendre, fer-nos més forts i, sobretot, disfrutar del camí. Espero que aquest any, tant dur per alguns, passi tant bé com l'any passat i que tots poguem escollir el camí que desitgem.

Molt bon viatge companys! I capitana, espero que viatgis amb nosaltres aquest any però que no sigui l'últim :)

Petons!

Gal·la ha dit...

Quines maravelloses paraules, Laura, es nota que t'agrada el poema.
I malgrat que són paraules boniques i que arriven al cor també són tristes ja que em fan pensar que aviat cadascú agafará un camí diferent encara que el destí sigui el mateix.
Trobaré a faltar molt aquest anys amb tots vosaltres i... la veritat és que prefereixo no pensar-ho fins que arribi el moment de dir... no adeu, sinó fins aviat.
Només espero que, en algún punt del camí, els nostres destins, els de tots nosaltres, es tornin a creuar.
(I no continuo que em deprimeixo...)

Molts petons;)