Sant Joan, el foc i el Sol

Sant Joan és el dia en què es compleix el solstici d’estiu, i igual que els pobles primitius que durant aquests dies honoraven el Sol, que els donava aliment i calor, els cristians també fan una cosa semblant. Ara bé, l’origen de la festa és pre-cristià, però com que la celebració del solstici en honor del Sol estava molt arrelada dins la població, l’Església va haver de maquillar aquesta festa donant-li un caire religiós que no tenia anteriorment.

En el dia de la vigília de Sant Joan es fan els preparatius de tots els actes amb els quals se celebrarà a la nit, segons el culte cristià, el naixement de Sant Joan Baptista, el profeta precursor de Jesús. El que en realitat se celebra des de fa molts anys és el solstici d’estiu: la pressa de consciència per part de l’individu que el Sol, l’astre rei, ha arribat a la seva màxima plenitud.

En aquesta festa hi ha un seguit de costums que encara segueixen celebrant-se avui dia. La revetlla de Sant Joan té una sèrie d’elements propis: les fogueres i focs d’artifici, el guarniment dels espais festius, la música i el ball, i les coques.

Un dels costums més característics d’aquesta nit és l’encesa de fogueres, i com una derivació d’aquest costum es va estendre el d’enlairar coets i cremar focs d’artifici. Avui en dia el costum de l’encesa de la foguera s’ha anat perdent, però ha sigut més pel perill que comporta que per altre cosa, ja que en molts pobles encara es fa. Encara que s’ha anat arrelant el d’enlairar coets o altres productes pirotècnics.

El foc és per excel•lència l’element d’immolació, però també té les qualitats de regenerar i la de convertir la forma caduca i vella en nova i jove; aquest és el significat de les fogueres de sant Joan. Antigament en el camp molts cremaven les restes de la collita anterior com a bon auguri per la de l’any present. A les ciutats i viles aquest costum va ser pres de manera diferent, ja que cremaven els estris i mobles vells amb l’esperança de començar el temps que s’apropa de millor manera que el que ja s’ha anat.

I com a última curiositat, heu de saber que en el costumari àrab hi ha una festa que es diferencia de tota la resta, ja que tota ella engloba un seguit de celebracions que giren al voltant del sol, i per tant estem parlant d’una festa que commemora el solstici d’estiu. Aquesta festa té lloc el 24 de Juny, igual que Sant Joan.

Val a dir que aquesta festa és preislàmica, perquè es basa en el calendari solar mentre que el musulmà és lunar. Per tant és una celebració heretada dels pobles primitius que adonant-se de la lluentor solar, i tot el temps que en poden gaudir d’ell, li van voler retre homenatge mitjançant una sèrie de ritus.

Bona revetlla!