Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Odissea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Odissea. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de setembre del 2013

Odissea i pervivència

Χαῖρετε!

Seguim amb l'Odissea. Avui publico algunes mostres de com Odisseu i les seves aventures encara perviuen entre nosaltres.

En la publicitat, en forma d'anunci d'automòbil amb nom llatí:



O de cançons:

De Joan Manuel Serrat, que il·lustra un anime de Makoto Shinkai:



Del grup mexicà Manà:



O d'una trista cançó de la gallega Luz Casal:



Fins i tot en anglès de Suzanne Vega:



Què us semblen? Sabríeu dir amb quin moment de tota l'Odissea es relaciona cada cançó? Segur que sí.

Γεια σας!

divendres, 27 de setembre del 2013

Viatge a Ítaca

Γεία σας!

Tal com us anunciava, diverses seran les entrades relatives a l'Odissea. Avui us presento la segona. 

L'Odissea d'Homer és un poema cabdal en la literatura universal, i, com a tal, ha perdurat al llarg dels anys. Però, per quin motiu? Doncs, perquè ens parla de qüestions universal que estan molt arrelades en l'ànima humana, que, ben mirat, no ha canviat gaire des de que l'home és home. 

Ens parla del viatge, de fer camí, d'avançar i retrocedir sense que la segona acció sigui traumàtica. Ens parla de guanys, però també de pèrdues; ens parla d'amistat i d'amor, correspost i no; de coneixences, de descobertes, i d'allò desconegut i les pors que genera; de superació i d'abandonament; d'errors, d'encerts. De la vida en definitiva.

Per això, tants i tants autors posteriors han admirat aquesta obra i han estan influïts per ella. I si parlem d'autors i obres posteriors, no poden deixar de citar el poema Ιθάκη, de l'escriptor grec Constantinos Cavafis. El títol és prou eloqüent: Itaca. 

El llegirem a classe, però us vull oferir aquí la sonoritat incomprensiblement bella de la fonètica grega, els mots profunds de la traducció catalana, i el so preciós en anglès de la veu de sir Sean Connery, amb música de Vangelis. 










I és que el poema Itaca, el Viatge a Itaca, és tan clar i misteriós com la vida i el viatge del qual ens parla. Sabem quan sortim, intuïm on anem, però el camí ens és nou. I és el camí allò que importa i allò que cal aprofitar  amb tots els moments de gaudi que ens ofereixi. 

Escoltem, reflexionem i sobretot gaudim.

Χαῖρετε!

dimecres, 25 de setembre del 2013

Retorn a l'Odissea

Χαῖρετε!

Reprenem el curs i amb ell la lectura de l'Odissea. A finals de primer van deixar Odisseu a punt de marxar acompanyat dels feacis fins a la seva tan enyorada pàtria Ítaca. Per fer-vos memòria del viatge us penjo l'episodi corresponent a l'Odissea de la sèrie de RTVE Mitos y leyendas, que fou emesa fa aproximadament un any. 


Si voleu informació adicional del mite podeu mirar els enllaços:         
Una altra manera de recordar-la és a través dels Simpsons, que ja sabeu que parlen de tot. Cal, però, comparar-la amb l'original que heu llegit per descobrir semblances i diferències i escriure-les en els comentaris.
Per acabar us vull recomanar que feu una ullada a l'entrada Odysseys' locations que va publicar el Marco el curs passat, en la qual ens condueix a través de google maps fins a tots els indrets que Odisseu va trepitjar en el seu viatge. I fins aquí el primer lliurament relacionat amb l'Odissea.  
Καλή ἀπόλαυσις!

dijous, 8 de novembre del 2012

Odissea animada!

Χαῖρετε!

Sempre que parlem de mitologia algú de vosaltres diu que coneix la història a través dels Simpsons. Doncs bé, he trobat aquesta mini-versió de l'Odissea i he pensat que seria una bona activitat comparar-la amb l'original que esteu llegint.

Watch La Odisea de Homero in Animation  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Comenteu les principals diferències!

dijous, 25 d’octubre del 2012

O Brother, Where Art Thou?

Χαῖρετε!

L'altra dia buscant informació sobre l'Odissea vaig veure un apartat sobre l''impacte visual de l'obra, i allà vaig veure una pel·lícula amb un nom ben curiós 
"O Brother, Where Art Thou?".

Aleshores, vaig continuar llegint i vaig trobar que aquesta pel·lícula dels germans Cohen s'inspira lliurement en l'Odissea: etrata el Mississipi en l'època de la Gran Depressió amb un peculiar Odisseu (Ulysses Everett McGill, interpretat per George Clooney) que s'escapa d'un camp de treballs forçats per retrobar-se amb la seva dona Peny, clarament inspirada en Penèlope, la dona del nostre Odisseu, que va esperar durant 20 anys el retorn del seu marit. En la seva fugida és acompanyat per dos personatges més i els tres reviuen les aventures de l'Ulisses grec al més pur estil "sureño".

En iniciar aquesta fugida agafen un tren i es troben un endeví cec que està clarament inspirat en el Tirèsies grec: a l'Odissea d'Homer s'explica com, un cop mort, Tirèsies rep a l'Hades la visita d'Odisseu. L'heroi, seguint els consells de Circe, fa les libacions i els sacrificis necessaris per posar-se en contacte amb els morts: deixa regalimar dins d'un fossat la sang dels sacrificis, que atrau les ànimes dels difunts. 
L'ombra de Tirèsias és la primera a beure'n. Tot seguit, l'endeví explica a Odisseu la causa de l'animadversió del déu Posidó, que el persegueix perquè havia cegat el seu fill Polifem. També li aconsella que, si vol tornar sa i estalvi a Ítaca, respecti per damunt de tot els ramats d'Hèlios, un consell que els seus companys de viatge no escolten.

A la pel·lícula, després es troben amb tres belles bugaderes inspirades en les sirenes del Cant XII de l'Odissea, les quals aparten als fugitius captivant-los i retratant-los en el seu camí de tornada. 
També es troben amb un venedor de Bíblies, que els enganyarà, els apallissarà i robarà tots els seus diners: està inspirat en el Polifem de la illa dels ciclops, fill de Posidó, que es menja alguns companys d'Odisseu al Cant IX. 
Odisseu va escapar de la seva cova emborratxant-lo i deixant-lo cec mentre dormia.
El cíclop de la pel·lícula és golafre i du un ull tapat.

I aquests són alguns dels detalls de la pel·lícula, que és gaire fidel al relat sinó una mera inspiració. Però em va agradar perquè fa moltes referencies a l'obra clàssica i m'ha servit per explicar algunes de les aventures d'Odisseu que estem estudiant i plasmant en les entrades al bloc. 

I vosaltres, sabeu d'alguna pel·lícula més que estigui inspirada en l'Odissea? 

Fran Osorio
2n BTX

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Mitos y leyendas a RTVE: El viatge d'Odisseu

Χαῖρετε πάντες!
Com ja hem comentat a classe a RTVE (La 2) fa dues setmanes va començar una sèrie dedicada a la mitologia. Alguns l'heu començat a veure, però l'hora desafortunada en què la fan dificulta bastant el seguiment.

Aquesta setmana l'episodi era dedicat a Odisseu i el seu viatge, i com que els alumnes de  2n de grec esteu ara mateix immersos en la lectura de l'Odissea d'Homer, he pensat que seria bona idea penjar-vos el vídeo en el bloc. Si tenim temps, el mirarem a classe. Si no podem, us el recomano.

Mitos y leyendas: Ulises (Odiseo)

A més, si cliqueu a sobre de Mitos y leyendas l'enllaç us durà a la pàgina principal i a l'apartat PER SABER-NE MÉS on hi ha informació general del programa. 

A més, si voleu informació adicional del mite podeu mirar els enllaços:         

Espero que us agradi!

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Odyssey's locations

Χαρετε!

Donat que ja portem moltes entrades interessants en el nostre bloc, arriba un moment en el qual és difícil continuar millorant en aquesta línia. Aquesta qüestió m’ha dut a un llarg temps de meditació per trobar quelcom captivant per poder compartir. 
Finalment, m’he decantat pel vessant grec (ja que és la primera entrada que faig relacionada amb els grecs exclusivament) tot fent una petita investigació, recollint en aquesta entrada tots els llocs que són citats en L’Odissea d’Homer i intentant explicar la ubicació actual de cada un d’aquests meravellosos indrets. Ha sigut una tasca difícil ja que no hi ha conclusions exactes sobre les ubicacions i a dia d’avui encara hi ha discrepàncies.

El viatge d’Odisseu
Començaré amb el punt de partida del conegut viatge d’Odisseu que, encara que sembli que va estar una eternitat viatjant, realment va durar només tres anys.
  • Troia, Ιλιον > 
    Hisarlik, Turquia
Odisseu en acabar de lluitar en la guerra de Troia marxa amb els seus homes. Troia actualment està situada a la ciutat de Hisarlik a Turquia.


  • Ismaros, Ισμαρος > Ismaros, Grècia
Abans de fer via cap a Ítaca, Odisseu i els seus homes decidiren saquejar Ismaros, una ciutat habitada pels Cicons. No contents amb matar els homes, endur-se les dones i riqueses, els homes d’Odisseu volien quedar-se a celebrar la victòria encara que ell no ho veia gens bé. Tot seguit van aparèixer altres Cicons i van obligar a marxar als aqueus.
En l’actualitat, Ismaros continua en la mateixa ubicació amb el mateix nom a Grècia.

  • Cap de Malea, Ακρωτήριον Μαλέας > Cap de Malea, Grècia
Després de l’estrepitosa fugida dels aqueus, aquests van perdre el rumb a causa d’una forta tempesta de nou dies de durada que va provocar el naufragi de diverses embarcacions i la desubicació de tots els tripulants restants.

Aquest fet va ocórrer a prop del Cap de Malea, conegut pel seu habitual mal temps. Actualment conserva el nom i està a Grècia.
  • Illa dels Lotòfags, Λωτόφαγων νήσος > Djerba, Tunísia
Finalment, van arribar a la illa dels Lotòfags, on els habitants varen oferir-los un fruit estrany. Ells van tastar-lo i s’anaven sentint cada cop més ociosos i s’anaven oblidant de les ganes de tornar a casa. Odisseu va haver de portar-los a les naus per tornar a fer camí cap a casa.
Els estudiosos ubiquen aquesta illa a l’actual illa de Djerba a Tunísia.

  • Illa dels Cíclops, Κύκλωπες νησος > Sicília o Centre d’Itàlia, Itàlia
La següent parada va ser a l’Illa dels Cíclops, una terra fèrtil i tranquil·la. L'exploració de l'illa va acabar amb Odisseu i els seus homes presoners de Polifem, una bèstia gegant i amb un sol ull com tots els seus companys. Per escapar, el van emborratxar i després el van enganyar.
No se sap ben bé l’indret on vivien els Cíclops, però es diu que pot ser en l’actual illa de Sicília o en el centre d’Itàlia, ja que en els dos hi ha coves semblants a les descrites en el poema.
  • Telepylos, Τηλέπυλος; Messapia, Itàlia > Apulia, Itàlia; Noruega, Suècia o Finlàndia
Després de molts dies de navegació van arribar a Telepylos, la terra dels lestrígons. Eren gegants antropòfags que van menjar-se la tripulació d’onze vaixells deixant únicament el d’Odisseu que va poder fugir. Els dies eren molt llargs i les nits molt curtes.
Aquest fet ha derivat en la manca de certesa sobre el seu paratge. Uns diuen que es troba a l’actual Apúlia a Itàlia, però altres pensen que podrien ser les terres de Noruega, Suècia o Finlàndia ja que en els estius hi ha més hores diürnes i molt poques nocturnes.
  • Aeaea o Eea, Ααία > Entre Illa d'Elba- Costa del Tirrè, Monte Circeu, Illa de Ponza, Itàlia; Illa de Lošinj, Croàcia; Illa de Paxos, Grècia
Van voltar per moltes illes fins arribar a Eea, lloc on vivia la bruixa Circe. Aquesta va convertir els homes d’Odisseu en porcs, però finalment els va tornar a transformar en humans.
La localització actual d’aquesta illa és la mes incerta de totes, ja que hi ha qui diu que vivia en una illa entre l’illa Elba i la costa del mar Tirrè, que estiuejava a Monte Circeo i passava l’hivern a l’illa de Ponza en Itàlia. També es diu que habitava l’illa croata de Lošinj o fins i tot l’illa grega de Paxos. La més probable és la de Ponza.

  • Terra dels Cimeris, Κιμμέριοι νῆσος; Entrada a l’Hades > Nord del Mar Negre; estepes entre Ucraïna i Rússia (Dnièster-Don); Islàndia
En arribar a la terra dels cimeris, Odisseu va entrar a l’Hades per invocar l’esperit del profeta Tirèsies. Aquest el va guiar per a la tornada a casa.
Avui dia, encara no se sap del tot la ubicació però s’estima que és entre el riu Dnièster i el Don al nord del Mar Negre o políticament entre Ucraïna i Rússia.
  • Illa de les Sirenes, Σειρῆνες νῆσος > Illes Lipari, Itàlia 
Per a tornar a casa, havia d’afrontar diferents obstacles com el de les Sirenes. Aquestes captaven els homes per la seva encisadora veu i per evitar-ho, Odisseu manà als seus homes tapar-se les orelles amb cera i lligar-lo al pal major del vaixell perquè volia escoltar com cantaven aquells éssers. 
Podríem trobar les Sirenes en les actuals illes Lipari a Itàlia, en el cas que existissin. 

  • Escil·la i Caribdis, Σκύλλα και Χάρυβδις > Estret de Messina, Itàlia; Cap d’Skilla, Grècia 
Poc després, van ensopegar amb dos grans roques que sortien del mar. La més alta tenia fum en el seu cim i l’altra tenia un remolí a prop que succionava tot el que passava per allà. En la primera hi vivia un monstre anomenat Escil·la i en la segona Caribdis, el remolí. Odisseu va haver de navegar entre tots dos perills. 
Una de les possibles ubicacions és l’estret de Messina a Itàlia i l’altra al cap d’Skilla a Grècia.
  • Trinàcia, Θρινακία > Sicília, Itàlia 
Van arribar a Trinàcia, l'illa on el bestiar d’Hèlios pasturava tranquil·lament, per “repostar”. Tota la tripulació es va menjar aquell bestiar i van fer via un altre cop. L’illa ha sigut identificada com la de Sicília. 

  • Ogigia o Atlantis, Ὠγυγία o Ατλαντίς > Illa Gozo, Malta; Sardenya, Illes Lipari, Itàlia; Imaginària 
Després de la gosadia de la tripulació, van ser castigats per Zeus i van naufragar a causa d’una terrible tempesta. Només Odisseu va sobreviure i després d’un temps a la deriva, va arribar a Ogígia, on va conèixer la nimfa Calypso. Aquesta s’enamorà i el retingué durant set anys. 
Ogígia se situa en l’actualitat a l’illa Gozo a Malta, però també es parla de Sardenya i de les illes Lipari d’Itàlia com a possible lloc. L’illa Ogígia ha estat relacionada amb la perduda Atlàntida, però aquest fet la converteix en una illa imaginària. 
  • Esqueria, Σχερίηv > Corfú, Κόρκυρα; Grècia 
Després del seu peculiar captiveri, Odisseu intenta tornar cap a casa però Posidó l’enxampa navegant i provoca una altra tempesta per la ira per la mort del seu fil Polifem, el Cíclop. Odisseu torna a sotsobrar i finalment acaba en l’illa Esquèria on habitaven els Feacis, que el reben, alimenten i ajuden a tornar a casa amb el millor dels seus vaixells. 
Esqueria sense gaire dubtes és avui dia l’illa de Corfú, a Grècia. 

  • Ítaca, Ιθάκη > Ítaca, Grècia 
Contra tot pronòstic, Odisseu aconsegueix arribar a casa sà i estalvi per expulsar els pretendents de la seva muller Penèlope i reunir-se amb tota la família. 
L'Ítaca d'Homer és teòricament la mateixa illa que l'actual, encara que hi ha moltíssimes hipòtesis que posen en dubte aquesta suposició.

El viatge de Telèmac 
Telèmac també va començar un viatge per trobar el seu pare. Les zones que va visitar són bàsicament al Peloponès: 
  • Pilos, Πύλος > Pilos, Grècia 
Telèmac va a buscar ajuda sobre el parador del seu pare i decideix visitar a Nèstor, rei de Pilos. Pilos és la actual ciutat de Pilos a Messènia, Grècia. Encara que antigament la ciutat podria haver sigut molt més extensa. 

  • Feres, Φερές > Velestino, Grècia 
Nèstor no el va poder ajudar i va manar al seu fill que l’acompanyés a veure Menelau, rei d’Esparta. Durant el camí, els dos nois van descansar a Feres.
Feres és avui la ciutat de Velestino a Tessàlia, Grècia. Se sap per les evidències de les ruïnes de la ciutat que resten allà. 


  • Esparta, Σπάρτη > Esparta , Grècia 
Telèmac va arribar a Esparta i va ser rebut per Menelau. Després d’una prodicció de Proteu, el noi tornà a Ítaca per ajudar el seu pare a fer fora els pretendents de la seva mare. Esparta continua existint com a ruïnes arqueològiques. 

I fins aquí la meva entrada. 
Creieu que el que acabeu de llegir és veritat? Han existit aquells indrets? De ser així, com devien ser els seus habitants per obtenir aquesta fama mitològica? Realment els lotòfags i els antropòfags existien i es prenien aquells narcòtics i menjaven humans respectivament? Són misteris que difícilment tenen resposta... O no? 

Marco Talavera
2n BTX

dijous, 10 de novembre del 2011

Exeo cap a Ítaca

Avete!

Avui m'esteno en el blog i per fer-ho he pensat explicar-vos com la publicitat aprofita el món clàssic en moltes ocasions. Tots mirem la tele i mentre està en descans la nostra sèrie preferida veiem alguns anuncis, i sense adonar-nos moltes vegades veiem coses relacionades amb la mitologia o el món clàssic.

Així, en el món de l'automoció utilitzen sovint noms clàssics, tot i que no sabem si en són conscients. Així tenim el Renault Clio (que era la musa de la història), el Citroën Saxo (roca en llatí), el Volkswagen Eos (l'Aurora de dits de rosa grega), la marca Audi o el Seat Exeo.

D'aquest darrer és del que us vull parlar. Perquè fa un temps van fer un anunci on a més del referent llatí en el nom, apareixia de com a so de fons el poema Ítaca de Kavafis recitat en anglès. Aquest poema el va escriure al segle XX el poeta grec Konstantinos Kavafis (Egipte 1863 – 1933), i anys més tard Lluís Llach va musicar i cantar la traducció que havia fet Carles Riba. Si voleu saber més sobre la versió de Lluís Llach, mireu-vos aquesta antiga entrada del bloc.

Aquest poema recrea el mite d'Ulisses i el seu viatge a Ítaca, que forma part del poema èpic L'Odissea i relata l'aventura d'Ulisses, rei d'Ítaca. Aquest marxa a la guerra de Troia i com triga tant de temps a poder tornar, tothom el dóna per mort i el poble vol un nou rei. El seu retorn durarà deu anys, en els quals viurà un munt d'aventures que són citades en el poema de Kavafis.

Però tornem a l'anunci. De fons se sent el poema, que no es recita sencer, però uns posaré el poema sencer, a veure si algun d’aquests cracks d’anglès que tenim a classe ens diu quina és la part de l’anunci.


  


As you set out for Ithaca,
Hope that your journey is a long one,
Full of adventure, full of discovery.
Laistrygonians and Cyclops,
Angry Poseidon, don’t be afraid of them:
You’ll never find things like that on your way,
As long as you keep your thoughts raised high, as lons as rare sensacion
Touches your spirit and your body.


Laistrygonians and Cyclops,
Wils Poseidon, you won’t encounter them
Unless you bring them along inside your soul.


Hope that your journey is a long one.
May there be many summer morning
when, with what pleasure, what joy!
You come into harbors you’re seeing for the first time;
May you stop at Phoenician tradins stations
To buy fine things,
Mother of pearls and coral, amber and ebony, sensual perfume of every kind:
And many you visit many Egyptian cities, to learn and learn again from those who know.




Keep Ithaca always in your mind.
Arriving there is what you’re destined for.
But don’t hurry the journey at all.
Better if it lasts for years,  So that you’re old by the time you reach the island,
Weathly with all you’ve gained on the way,
Not expecting Ithaca to make you rich.


Ithaca gave you the marvelous journey.
Without her you would have not set out.
She has nothing left to give you now.


And if you find her poor, Ithaca won’t have fooled you.
Wise as you will have become, so full of experience,
You’ll have understood by then what these Ithacas mean.


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


Espero que us hagi agradat i que comenteu i digueu què vol dir exeo!
Neus Campos
1r BTX



PS: El Fran amablement ha aportat la versió castellana de l'anunci. Us el penjo perquè intenteu relacionar els versos amb les imatges!





Valete!

dijous, 29 de setembre del 2011

Itaca

Χαῖρετε!

Un any més estem a punt de començar la lectura de l'Odissea i, seguint els consells de l'Àlex, un ex-alumne molt estimat per aquí, hem iniciat el camí llegint a classe Ιθάκη, el poema en grec modern de Constantinos Cavafis que ens parla del viatge a Itaca.

Com que era en grec, vau entendre tan sols un grapat de paraules. En canvi, no crec que m'equivoqui gaire si dic que l'emoció la vam sentir tots plegats. Per tot. Per la sonoritat incomprensiblement bella de la fonètica grega, pels mots profunds d'una traducció catalana feta sobre la marxa, per l'aire màgic que va impregnar l'ambient, per tot allò que vam entendre, per tot allò que no vam entendre.

I és que el poema Itaca, el Viatge a Itaca, és tan clar i misteriós com la vida i el viatge del qual ens parla. Sabem quan sortim, intuïm on anem, però el camí ens és nou... Per això, llegir Itaca és fer un pas cap al món adult, és començar a caminar, iniciar el viatge que ens durà... on?

Crec que tots vam estar d'acord en què el camí és el que importa i que cal aprofitar tots els moments de joia que tinguem (carpe diem).

Deixeu-me acompanyar-vos, aquest any, un any més mentre us aneu fent savis, tan savis com pugueu, en tots els aspectes.
I mentre hi penseu, escolteu aquestes tres versions del poema: en grec modern, en anglès (recitada per Sean Connery amb música de Vangelis) i la versió catalana musicada per Lluís Llach.











Bon viatge, mariners!

dilluns, 11 de juliol del 2011

"Tu, hijo, un amor en cada puerto..."

Que no “enganxava” l’Odissea tot aquell públic que romania hores escoltant els rapsòdes? Doncs m’atreviria a dir que aquells mateixos temes són els que actualment porten milers d’espectadors als cinemes.

Ah, sí, lapsus mentis, sóc... Bé, sincerament no recordo qui sóc dins aquest univers paral·lel, encara que pels passadissos m’anomenen Sergi (o no xd).

Però, començarem pel principi, és a dir, amb les històries de fa un parell de milers d’anys en les quals personatges –herois- com Teseu, Jasó o Odisseu havien d’acomplir la seva missió i aconseguir els seus propòsits –l’un assassinar el botxí de la població del seu regne, l’altre robar el toisó d’or a un drac terrible, i el darrer, ja ho sabeu, tornar a casa- i aprofitaven l’ocasió i els seus encants naturals per seduir totes les fèmines capaces de proporcionar-los informació útil o ajut d’alguna mena.
Així, sabem que Teseu va endur-se Ariadna després d’eliminar el minotaure gràcies a la seva indispensable ajuda però per coses del destí va abandonar-la a l’illa de Dia on van aturar-se a meitat del trajecte (també trobem versions on s’esmenta que Teseu abandonà Ariadna per petició divina per possibilitar el seu matrimoni amb Dionís).
Pel que fa a Jasó, penso que va ser una mica més terrible que Teseu ja que després d’arribar a casar-se amb Medea, qui va proporcionar-li conjurs per tal de pispar la desitjada pell d’or, de fugir amb ella εἰς Κόρινθον, i d'engendrar dos fills, va deixar-la per prendre en matrimoni Glauca, la filla del rei de Corint i per tant, esdevenir rei de Corint en un futur no excessivament llunyà. Tot i això, l’última paraula la tenia Medea, que en un atac de gelosia extrema va assassinar els seus dos fills (¿quina culpa tindrien? angelets...) i la nova muller del seu estimat, Glauca.

Doncs, bé, parlant de xarxes, vaixells i rais, mentre llegia l’Odissea visualitzava el seu protagonista amb gran similituds amb l’únic personatge que durant 23 pel·lícules conserva la mateixa edat encara que hagi estat interpretat per 6 actors diferents.
Sí, parlo de Bond, James Bond, l’inigualable seductor, l’assassí infraquejable, que missió rere missió conserva el seu carisma i sex-appeal, que, com un iman, atreu el gènere oposat.
En ocasions, però, tant per a Odisseu com per a en Bond, les dones amb qui es trobaran seran un parany i únicament els proporcionaran problemes o pèrdues de temps encara que sempre, SEMPRE, acaben al llit amb elles, coses de l’atzar/la sort dels campions/exigències del guió.

Així, podem enumerar les integrants d’aquest selecte club: la nimfa Calipso que va retenir Odisseu durant anys ignorant la seva tristor (i plors) i com no, beneficiant-se’l; la seductora-seduïda Circe, que va mostrar a Odisseu i els seus nautés la resta del camí de tornada a l’enyorada Ítaca i va rebre l’agraïment tal i com ella desitjava. I finalment la dolça i innocent Nausica, que ajuda castament Odisseu.
Igualment al costat del seductor Bond trobem qualsevol de les belles esposes dels seus arxienemics que són solament utilitzades com a trampa mortal com per exemple, Paris Carver (Teri Hatcher) a Tomorrow Never Dies. També serien incloses totes aquelles sicàries enemigues com Xenia Onatopp (Famke Janssen) a GoldenEye.

Tot i això, a la majoria d’ocasions, l’heroi aventurer d’aquesta mena veia en l’altre sexe un filó d’on extraure profit -Strawberry Fields(Gemma Arterton) a Quantum of solace-, i gentilment les recompensava de la manera més antiga de la història...
s.

dijous, 7 de juliol del 2011

El viatge d'Odisseu

Γεια σας ναυταί!

Fa dies que vam iniciar el nostre viatge a Ítaca a través de les pàgines de l'Odissea. Ja sabeu -la maga Circe us en va avisar- que no és un viatge senzill, que trobarem esculls i entrebancs i que, a voltes, voldrem abandonar.

Però no ho farem; anireu comprenent que cal fer un petit esforç més, perquè no sabem què ens espera en la parada següent... i això ens donarà forces per a fer una nova passa.
Veurem i viurem moments de tota mena, alguns instants voldrem fugir atemorits, d'altres una son dolça ens arrossegarà cap a l'oblit, altres ens entendriran; i sempre hi haurà a prop algun/a Calipso disposada a fer-nos desistir de la nostra idea, que malgrat tot creixerà i s'anirà fent forta mentre ens fem més i més savis.

El camí està decidit, el coneixem (o no), i sabem on volem arribar. Per això els esforços seran tots profitosos.
Gaudiu del viatge, apreneu tant com us sigui possible i arribeu ben plens de vivències a l'Ítaca on tots anem.

Us deixo dos videos.
En el primer podeu sentir el poema "Viatge a Ítaca" de Konstandinos Kavafis, en grec modern.

En el segon, una petita meravella sonora: el poema en traducció anglesa, recitat per sir Sean Connery, amb música de Vangelis.

I per acabar us penjo la versió catalana, recitada per Lluí Soler. Més endavant, trindreu altres cançons inspirades en  l'Odissea.

Να έχετε καλό ταξίδι!