S’acaba un altre curs, el 2014-2016. De nou alumnes que s’acomiaden ja per sempre del centre on han fet ESO i BTX, altres que continuen a 2n de BTX i els més petits que començaran 1r. Un altre any, regust agredolç.
Però potser aquest any una mica més, perquè també s’acaba el somni que dormia a l’Ombra. Després d’un any acadèmic en què el nostre blog ha anat esllanguint-se poc a poc, per motius ben diversos, des de l’excés d’alumnat fins a la falta d’interès o de forces per seguir estirant del carro, crec que ha arribat l’hora de baixar la persiana i deixar-lo dormir tranquil·lament.
En el segon i tercer any del blog, quan guanyàvem premis i fèiem ponències, deia que en bona part l’èxit del blog era degut a la il·lusió que sentien els alumnes per participar en un projecte nou, diferent, innovador, i sobretot construït per ells mateixos i per a ells mateixos.
El temps, més que mai, em dóna la raó: molts d’aquells alumnes que van fer gran el blog ja acaben les seves carreres universitàries, i, lògicament, han deixat enrere l’institut i el blog. Tot i això, quan, de tant en tant, parlem, sempre hi ha algú que em diu: “el blog? sí, encara m’hi passo de tant en tant”. És més, quan, ara fa poc, en un dinar amb exalumnes vaig plantejar la “necessitat” de tancar-lo, em van respondre horroritzats que ni parlar-ne, que era d’ells, i que encara que ja ningú l’actualitzés, ells encara sentien l’orgull de saber-se part integrant, que el deixés parat però a la vista..., que de tant en tant ells s’hi passaven.
Això, com podeu imaginar, em fa molt feliç. Però no podem viure de records. Aquest darrer curs, no he aconseguit que els alumnes s’hi engresquessin i de vegades els comentaris han estat més en la línia: “L’ombra d’un somni? Ah, sí, tu blog.”
Per tot això, crec que ha arribat l’hora de dir adéu al somni de L’ombra d’un somni. Però sense pena, perquè si tanquem una porta és per obrir-ne una de nova, i, quan arribi el setembre començarem a pensar ja quina una ens inventem per poder gaudir i aprendre tant com han fet els participants d’aquest blog.
I com que això és un comiat, farem repàs de tot el que hem fet fins ara: 100 autors, 119 seguidors, 156 840 visites, 650 entrades, 2813 comentaris i 53 vídeos i 48 presentacions.
I a més, recordarem els millors fragments de tots els comiats fets fins ara:
JUNY 2010
Vosaltres heu estat quan calia, cada dia a classe, en les excursions, en el viatge a Grècia, en els dinars al grec, en l’Èdip a Sant Jordi, i sobretot en el projecte, engegat enguany, per a i amb vosaltres, del blog de clàssiques L’ombra d’un somni.
Tot ha
estat possible perquè vosaltres hi heu estat disposats. Plurimas gratias vobis ago!
JUNY 2011
Recordeu μήδεν ἄγαν. En les vostres carreres τέχνήν χρῶ, ἐπαίνει ἀρήτην i σοφίαν ζήλου. Sigueu curosos, no feu les coses de manera superficial. I poc a poc, σπεύδε βραδέως, avançareu en el γνώθι σεαυτόν, recordeu que tempus fugit, i que, per tant, cal χρόνου φείδου καὶ τὰ σπουδαῖα μελέτα. Sigueu realistes i μή ἐπιθύμει τὰ ἀδύνατα, sempre εὐγενείαν ἄσκει, ἀγαθοὺς τίμα i sobretot cuideu les persones que us estimen i estimeu, perquè νομίζε πλουτεῖν, ἀν φίλους ἔχῃς i finalment CARPE DIEM, però μεμνήσο νέος ὤν, ὡς γέρων ἔσῃ.
JUNY 2012
VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT i de tots vosaltres tinc escrit el meu cor: Arantxa, la de dolç esguard, Andrea, fecunda en ginys, Paz, la de ment inquieta, Nerea, l’aneguet fet cigne, Anna, la de somriure canviant, Borja, savi en les guerres, Andrea, la de fluid mite, Kevin, el d’amples interessos, Míriam, la d’alegre arribar, Zoe, la d’esperit lliure, Pol, l’absent present i Lorena, la tendra companya...
JUNY 2013
A tots us he de dir que ha estat un plaer compartir tres
anys de vivències amb vosaltres… que crec que hem après molt més que llatí i
grec i que espero que de tot el que us emporteu guardeu sempre el record…
perquè allò que vivint ens forma com a persones i al llarg d’aquests tres anys
hem après i també viscut moltes coses plegats.
Estimeu com Ovidi us ha ensenyat a fer-ho, viatgeu amb els ulls ben oberts com Odisseu, reflexioneu per no caure en la desmesura com Faetont, Aracne o altres éssers que van canviar de forma, sigueu més prudents i savis que Èdip, pius i responsables com Eneas, i no us deixeu mai dur per la ràbia com Medea.
JUNY 2014
De vegades els astres es posen en línia
perquè succeeixi alguna cosa especial. I crec que fa tres anys ho van fer. Per
això em considero molt afortunada d’haver pogut compartir amb vosaltres tantes
hores en les quals tots hem après.
Recordeu Horaci, i feu vostres les seves ensenyances: aprofiteu
el moment, però manteniu-vos en l’aurea mediocritas, i recordeu mantenir l’ànim
impertorbable en les circumstàncies adverses.
JUNY 2015
Ha costat, i molt. Però la gran majoria ho heu aconseguit i podem dir que us n'heu sortit. Per això, enhorabona a tots. Després de tres anys i molt d'esforç per totes parts, ens hem entès i heu entès la complicació i la màgia de les llengües clàssiques. Estic segura que us quedarà sempre, encara que demà passat ja no recordem més que la primera declinació.
Però, tot i els patiments, també hem fet coses divertides i interessants, com els colloquia de 4t o el fantàstic calendari de déus grecs d'enguany.
Així doncs, us desitjo que tingueu molta sort en tot allò que empreneu. Arrieu les veles blanques, agafeu un bon cabdell de fil i que τὸ πλοίον us dugui fins a terres amables.
Així doncs, us desitjo que tingueu molta sort en tot allò que empreneu. Arrieu les veles blanques, agafeu un bon cabdell de fil i que τὸ πλοίον us dugui fins a terres amables.
Que la saviesa dels nostres clàssics us acompanyi sempre i us ajudi en el vostre camí!
Laura
.JPG)
