Hodie est

dimecres, 22 de juny del 2011

Comiat: a reveure!

Γεια σας παιδιά!
Avete discipuli et discipulae!
Bé, després de tot ha arribat l'hora. I un any més a mi em toca dir adéu. Ja ho sabeu, ara s'obren les comportes i els peixets surten a l'immens pont vinós. Ara inicien el camí -el nou camí-.

Només us diré un parell de cosetes, i, com la Noemí en la seva darrera entrada, jo també utilitzaré paraules ja conegudes per acomiadar-me; no per falta d’idees, sinó perquè crec que aquests dos/tres anys d’acompanyament ens han ensenyat molt més que declinacions i anàlisi sintàctica. I potser començarem a albirar alguna resposta al debatut tema “Serveixen per alguna cosa les clàssiques?”: hi ha aprenentatges que tenen una utilitat directa i visible i gràcies a aquesta es converteixen en indiscutibles, però n’hi ha d’altres que són molt més subtils i inapreciables “L’essentiel est invisible pour les yeux” deia Antoine de Saint-Exupéry a Le Petit Prince.

Així doncs, si fem un petit esforç i busquem en la nostra ψυχ podrem apreciar que la tenim impregnada de la idea grega de viure (i això no és únicament mèrit de les classes de grec: la nostra societat ens ho dóna).
Busquem la perfecció, volem ser savis, estimem els amics, aprofitem el temps, ens afanyem a poc a poc,  (uns més que altres).

Us sonen totes aquestes frases? A primer, aprofitant que havíem d’estudiar l’imperatiu grec, vam escriure algunes màximes, llavors per aprendre la morfologia de l'imperatiu, ara us les recordo perquè espero que us acompanyin sempre.
Perquè són molt més que mers exercicis de morfologia, perquè a més són consell que us poden fer costat i recordar la nostra essència: allò que heu aconseguit i allò que heu de mantenir.

Sí, a més de bons alumnes, sou bones persones i això encara és més important. Per tant, encara que la llengua grega –amb els seus aoristos, participis i declinacions- l’oblideu, mantingueu sempre el record d’allò que ens ha ensenyat, amb la pràctica diària de principis tan bàsics i bonics com els que ens mostrava l’imperatiu.

Per això us faré rememorar o millor re-cordar i passar pel sentiment les nostres màximes de primer. No sé si us vau aprendre l’imperatiu però de segur que allò que expressaven no us va deixar indiferents.

Per això, ara que sou lliures, recordeu μδεν γαν. En les vostres carreres τχνν χρ, πανει ρτην i σοφαν ζλου. Sigueu curosos, no feu les coses de manera superficial. I poc a poc, σπεδε βραδως, avançareu en el γνθι σεαυτν,  recordeu que el tempus fugit, per tant χρνου φεδου κα τ σπουδαα μελτα. Sigueu realistes i  μ πιθμει τ δνατα, sempre εγενεαν σκει, γαθος τμα i sobretot cuideu les persones que us estimen i estimeu φλοις βοθει, perquè νομζε πλουτεν, ν φλους χς i finalment CARPE DIEM, però μεμνσο νος ν, ς γρων σ.


En conclusió, com que no pot ser d'una altra manera, jo us acomiado i us dic fins a sempre; jo us tindré sempre en el meu cor i en el meu/vostre bloc, i espero que mantingueu l’essència grega i el record viu durant molt de temps.
Ho sabeu, ha esta un plaer compartir amb vosaltres aquests anys i aquest projecte.

Que l’essència grega us acompanyi sempre com una ombra, L’ombra d’un somni.

10 comentaris:

῞Ηκτωρ ha dit...

Laura, pues me he emocionado porque negarlo.
Todo lo que he aprendido a nivel de estudios queda eclipsado por lo que he ganado a nivel personal. Estos dos años han sido para mí, los mejores de mi vida y todo gracias a vosotros (y por qué no? también a mi esfuerzo oye!)
Siempre tendré una sonrisa cuando recuerde a la clase de latín y griego (y a la profe jaja). Aunque ahora nuestros caminos se separen un poco, espero que no perdamos nunca el contacto!

Espero que todos os llevéis también un pedacito de mi y... qué más decir?! Gracias :)

Laura ha dit...

No és per res, però m'ha quedat una entrada i un video xulíssims!
Serà les muses i els musos inspiradors!!!
Sergio, per suposat, que ens endurem un trosset de tu.
(Recuérdame el miércoles que te pegue un mordisco!!!!)

Aarón ha dit...

Nunca he sido propenso a hacer grandes discursos así que simplemente diré que bachillerato ha sido una etapa genial que he pasado junto a la mejor gente que se pueda conocer.

Y sí, estaría bien repetir todos esos momentos vividos juntos pero supongo que la gracia de la vida está en dejar paso a nuevos y mejores momentos ¿no?

Weeadidi de Mairena ha dit...

Bien,yo también quiero dejar mi pequeño grano de arena abriendo mi corazoncito a vosotros.

En un buen principio me asustó la idea de tener que repetir, ya sabéis: clase nueva,gente nueva... Pero sinceramente, jamás he conocido una clase tan bien avenida como vosotros y es algo muy admirable. Reconozco que me costó un poco habituarme a vosotros,pues no soy una persona fácil y aún creo que me he relacionado demasiado poco para lo que me habría gustado,no obstante,quería agradeceros lo bien que me lo habéis hecho pasar y lo buenos compañeros que sois; me da mucha pena que os tengáis que separar pero siempre quedara el vivo recuerdo de una convivencia más que entrañable entre todos vosotros... ¡y cómo no! siempre quedará vuestra huella marcada en el fondo de mi alma y todos los valores que me habéis tan bien me habéis sabido transmitir.

Sin más,os vuelvo a agradecer por todo lo que habéis hecho por mi... ¡Siento no haber podido conoceros a todos por igual! y me despido ya con un afectuoso abrazo.

(dejad de leer aquí,esto es para Laura)

Laura,ya sabes que tú eres especial,que nuestra relación de amor-odio es algo que echaré muchísimo de menos.Tú has estado ahí tanto en los buenos momentos como en los malos,me has visto llorar y reír... sin ti seguramente habría dejado bachillerato y no tengo palabras para agradecerte y demostrarte el muchísimo aprecio que te tengo asique me limitaré a decir gracias...gracias de todo corazón.

Anabel:. ha dit...

ensumo una mica d'augustana a l'aire? hahaha m'agrada!
jo també penso que aquesta ha estat una bona etapa, i que a nivell personal també hem aprés moltíssim, tant amb els companys com amb tu, Laura, i els teus consells sempre optimistes. suposo que dimecres haurem de fer unes quantes mossegades!

Laura ha dit...

Aarón, tens raó, cal conservar els records, però també mirar endavant amb il·lusió.

Didi, em deixes sense paraules: repetiré les dues més precises AMOR-ODI. Gracies per les teves paraules.
Espero veure't l'any vinent... com alumne de cicles!!!!!

Anabel, bona oïda: Shot in the Dark d'Augustana m'ha semblat que deia coses que ens anaven que ni pintades.
Trobaré a faltar la teva templança i serenor! Nyam!

Noemi Esteves-García ha dit...

bonica l'entrada i bonics vosaltres, com tots els moments viscuts! no em repetiré per què ho heu dit tot així que nomès dir que us porto... aquí <3

San ha dit...

Ufffff, mare meva, tinc un nus a l'estómac després de llegir això. Em fa molta pena deixar l'institut, deixar les classes i deixar de veure cada dia a tothom, però em quedo amb tots els moments que hem viscut. Gràcies Laura per tot el que has fet per nosaltres i per aguantar-me (oh my God...) Tots tenim en el cor un tros de cadascú!

Ἧρη* ha dit...

Lalucasfilm s'ha coronat aquest any, eh? Jajaj

Bé, no em posaré monyes perquè ja m'hi vaig posar suficient el dia del sopar de comiat xd
Només dir-vos que gràcies, companys, per remar al meu costat i fer, si no més fàcil, més bonic, aquest viatge. I tu Laura, Kubernetes, moltes gràcies per guiar-nos sempre i no deixar-nos desviar del nostre camí. Sé que coincideixo amb tots els meus companys quan dic que has sigut un dels pilars més forts, per no dir el més fort que llavors se't puja l'ego i no cal jajajja, en aquests dos anys. Ens has trasmés el teu amor per les clàssiques que, almenys en el meu cas, m'ha fet disfrutar el fet d'aprendre, de conèixer i d'entendre aquest antic món. Fins i tot m'hi vaig replantejar 1238234834 vegades aquest any estudiar clàssiques perquè m'ho he passat molt bé traduint, fent anàlisis i llegint comèdies i tragèdies, de debó. Em sap molt greu deixar-ho enrera però és el que toca. (De fet, estudiar clàssiques serà sempre una assignatura pendent en la meva vida jajaj).

No m'enrotllaré més xd Em quedo amb els bons records, que són mooooooolt i, en especial, amb aquella setmana màgica envoltats pel mar Egeu.

Un petò a tots i gaudete!
<3

Laura ha dit...

Ju,
gràcies per les teves paraules.
Ja saps que sempre em quedarà pendent que estudiéssis clàssiques...Però has triat el teu camí, i em sembla que molt encertadament.

Els records són tants...Gaudim-ne!
Un petó