La batalla de Salamina

Hola!

L'antecedent de la batalla de Salamina és la batalla de Marató (durant la Primera Guerra Mèdica), en la qual els grecs havien vençut els perses per primer cop en un enfrontament directe.

Deu anys després de la victòria grega sobre l'Imperi Persa, Xerxes I, fill de Darius I, el rei Persa que va atacar Grècia a la Primera Guerra Mèdica, va decidir crear l'exèrcit més gran vist fins aleshores, format per més de 2'6MM d'efectius.

Temístocles, un important militar atenès, va augurar que la primera victòria sobre els perses no era sinó el senyal que els seus enemics tornarien, però aquest cop molt més poderosos que la vegada anterior. Per tant va avisar que era imperiós que construïssin una gran flota de vaixells amb la qual defensar-se del nombrós exèrcit persa.

Així doncs, l'any 481 aC. va arribar el moment que Temístocles havia predit. Xerxes I amb un exèrcit de 2'6 milions de guerrers provinents d'arreu del seu extens imperi i una vasta flota de 1.200 vaixells de guerra va iniciar la conquesta de Grècia.

Després de vèncer les tropes espartanes de Leonidas a les Termòpiles, Xerxes tenia obert el pas cap a l’Àtica, on els perses van arrasar amb tot i tots els que trobaven al seu pas. Els atenesos van evacuar la ciutat i els seus ciutadans embarcant-los cap a Salamina i altres poblacions illenques per protegir-se de la fúria enemiga.

La batalla de la que pren nom aquest post ve donada per la batalla naval que a continuació explicaré. 

Les tropes marítimes perses eren infinitament superiors en nombre enfront de les gregues. Aproximadament 1.200 naus militars més 3000 naus dels aliats dels perses, i a la banda grega 180 vaixells atenesos i 360 de la coalició grega. Per tant, com ja sabia Temístocles, la batalla en mar obert no era una opció i va decidir per mitjà d'una estratagema dividir el contingent persa. Va enviar un emissari a Xerxes dient-li que els grecs tenien intencions de fugir cap a Corint.

Xerxes, havent-lo sentit així, va enviar un considerable nombre de vaixells per tallar la retirada a l'estret de Salamina.

El que va passar a l'estret pas que hi ha entre Salamina i el continent fou la desfeta de la flota persa. Però, perquè tot sigui més gràfic us poso un enllaç de youtube on es veu clarament  com es van esdevenir els fets de Salamina (τὰ περὶ Σαλαμίνα πράγματα).

Espero que us agradi.

Anonymous

Pol Álvarez

2n BTX

El somni grec

Avete!

Bé, fa poc vaig fer un viatge i en la revista de l'avió vaig trobar un article interessant que avui m'agradaria compartir amb vosaltres.

Amb tot just mig any de rodatge, el nou Museu de l’Acròpolis d’Atenes va ser la principal atracció turística que Grècia va presentar a FITUR (Fira Internacional de Turisme), que es va celebrar al mes de gener a Madrid. El museu, ubicat al costat de l'antiga acròpolis, és obra de l'arquitecte Bernard Tschumi qui ha aixecat, després d'anys de polèmica i retards motivats entre altres causes per la trobada de restes arqueològiques durant les obres, un edifici que destaca per les seves dimensions, entre altres coses.

Té un disseny ultramodern: a l'entrada, un terra transparent permet contemplar les restes arqueològiques trobades durant la realització de l'obra. I a l'interior trobem més de 4.000 obres d'art clàssic hel.lènic exposades, la majoria amb una antiguitat de més de 2.500 anys. Les col.leccions s'exposen dividides en dues èpoques: arcaica i clàssica. Les peces provenen dels principals monuments de l'acròpolis: els Propileus, el temple d'Atenea Niké i l'Erectèon, així com els marbres del Partenó. Podem veure les Cariàtides, una gran sèrie de columnes amb figura femenina que sostenien el sostre de l'avantsala del temple de Erectèon.

I en una gran sala rectangular, recordant la planta del Partenó i simulant el seu fris, trobem els relleus del fris del Partenó, que malhauradament no són a Atenes, sinó al British Museum de Londres. I potser la gràcia d'aquesta exposició és que només hem de tombar el cap per poder veure el veritable Partenó, alçant-se sobre l'Acròpolis, ja que aquesta sala està tota tancada per gans finestrals que ens permeten mirar cap a l'exterior.

Amb la construcció del museu, les autoritats gregues pretenien aconseguir la devolució dels marbres que el comte Elgin es va esdur de l'Acròpolis fa 200 anys i que alguns heu vist al British Museum de Londres.
La campanya per la recuperació dels marbres del Partenó, iniciada per Melina Mercuri, encara és viva.

Tíndara

Atenes al segle V aC

Γεία σας!
Com sabeu alguns de nosaltres anem de viatge a Atenes, i tindrem la sort de veure l'Acròpolis d'Atenes i les restes de la ciutat on va forjar-se una nova manera d'entendre el món. I per més que els americans hagin traslladat l'Olimp a l'Empire State Building, nosaltres sabem que els orígens són a Grècia, i que davant del Partenó possiblement ens hi sentirem més a prop.
Per als que us quedeu he buscat un video en el qual es pot veure -i en millor estat- allò que nosaltres veurem in situ.


Us trobarem a faltar a tots!


PS: També us copiu un enllaç per si voleu veure si fa no fa el que veurem nosaltres a Atenes.