Plató, filòsof socràtic

Χαῖρετε!

Qui escriu aquestes línies és l'Álex(andros) Caparrós, diletant en totes les branques de l'episteme i defensor (ben bé l'únic, amb comptades excepcions!) de l'aplicació de la perspectiva filosòfica a la realitat quotidiana.

Consultant les referències d’aquest mateix blog, he arribat a una troballa sospitada -tot sigui dit-, però igualment reprovable: el paper de la filosofia és mínim. Només una entrada etiquetada amb aquest concepte!

Així doncs, he decidit enfrontar-me, des d’una perspectiva purament neòfita i de tall divulgatiu, a la figura d’un dels dos grans personatges de la filosofia grega socràtica (és a dir, desenvolupada a partir del s. V aC des del punt d’inflexió que significa Sòcrates): Plató (deixant de banda Aristòtil, el seu deixeble). Al possible lector, espero que trobi aquí una referència mínima, per quan en senti parlar més endavant.

Plató, filòsof socràtic

L'Escola d'Atenes

Plató va ensenyar les seves indagacions en un espai concret: l’Acadèmia (l’Ἀκαδημία, que deu el seu nom a l’heroi Academos fou fundada el 387 aC i tancada el 529 dC per ordre de Justinià). La voluntat educativa del filòsof va jugar un paper cabdal en els canvis de la filosofia grega de l’època. No calia pagar per entrar-hi i, juntament amb el Liceu aristotèlic o l’escola pitagòrica, fou un dels centres del saber grec.

Plató, nascut l’any 427 aC, en una família rica i en un ambient que conspirava contra la democràcia, va ser deixeble de Sòcrates (470-399 aC), el famós “tàvec d’Atenes”.

A nivell polític, de fet, avorrí la democràcia, de la qual digué que era una organització política agradable, anàrquica i policroma, que assigna igualtat de manera similar als que són iguals i als que no ho són (La República).

A nivell epistemològic (sobre el coneixement), Plató refusà el món de les aparences de la quotidianitat, i digué que només mitjançant la filosofia i les ciències podia arribar-se al món de la realitat. En aquest sentit, Plató va ser precursor de l'idealisme de la modernitat, puix que postulà que les idees pertanyien al món real (una idea perfecta de gos només és “imaginada”, per exemple) mentre que el món de les aparences seria el que trobem “empíricament” (aquest mateix gos vist pel carrer, seguint l’exemple).

Continuant el tractament general de la seva filosofia, esmento algunes de les seves valoracions, descontextualitzades: considerà que les dones eren inferiors i irracionals, però que havien d'estar educades com els homes; que l'homosexualitat masculina era antinatural; que la pederàstia era positiva; que l’ateisme era reprovable; que el govern havia d’estar en mans dels justos i no de la llibertat absoluta. Això ho tractà àmpliament a la República, on també proposà que els béns havien d’ésser posseïts en comú. Però, ja sabem que els homes, quan tenen el poder, esdevenen perversos, com deia al Gòrgies. Reprovà el plaer i el luxe, buscant la vida modesta, controlada i perfecta.

Plató

La seva obra no es basa en els textos expositius i argumentatius que acostumaren a escriure els pensadors posteriors, sinó que està formada per un conjunt de diàlegs, a través dels quals Plató mostra les seves teories. Com a exemple podem citar el Parmènides, en el qual critica la seva pròpia teoria de les idees, o el Sofista, una de les darreres obres mestres.

Tot plegat, em fa pensar que parlar de platonisme és erroni, ja que no tenim cap sistema filosòfic creat per Plató, sinó una sèrie d’escrits amb paraules que no sempre li hem d’atribuir.

Potser la sentència que millor conclou l’exposició de Plató és la d’Alfred North Whitehead, filòsof i matemàtic nord-americà que considerà (aproximadament) que la tradició filosòfica europea és una sèrie de notes al peu de pàgina de Plató. Som hereus de les idees plantejades als diàlegs de Plató; el mètode socràtic, les idees, el concepte de justícia, el mite de la caverna, etc. han estat tractats de forma ingent, però sempre partint de les paraules de l’atenenc que escoltava embadalit Sòcrates, aquell que tant preguntava.

Álex Caparrós Rodríguez
1r de Batxillerat B

Lisístrata al teatre Joventut de l'Hospitalet

Χαίρετε!

Aquest dimarts 10 de març, els alumnes de grec segon de batxillerat de l’Institut Gallecs ens vam desplaçar fins a l’Hospitalet de Llobregat per a poder fer un tast sobre una obra de teatre grecollatina. 

Vam anar, concretament, fins al Teatre Joventut on aquests dies s’està celebrant una part del  XX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí CATALVNYA. (Per a més informació consultar el seu blog Prosopon).

L’obra que hem vist i de la qual hem gaudit ha anat a càrrec del grup de teatre i música dels alumnes de quart d’ESO de l’institut Isaac Albéniz. I l’obra representada ha sigut la Lisístrata d'Aristòfanes, autor nascut a Atenes el 444 aC i mort el 385 aC.

L’obra original està ambientada durant la guerra del Peloponès i tracta de com les dones gregues cansades de tanta guerra s’uneixen totes i encapçalades per la protagonista, Lisístrata, (en grec Λυσιστράτη que significa la que dissol l’exèrcit), decideixen forçar els marits a signar la pau.
 
Lisístrata té l'enrevessada idea que totes les dones de les diferents polis gregues per acabar d’una vegada per totes amb la guerra facin una vaga sexual fins que els seus homes pactin la pau.

Un cop Lisístrata ha exposat el pla i les dones s'hi han compromès, llavors es donen un seguit de circumstàncies absurdes en les quals els homes intenten impedir aquesta vaga o convèncer les seves respectives mullers de deixar-la estar.

Del format de l’obra representada per aquests alumnes podem destacar diverses coses:

• per a facilitar o per distingir les diferents polis gregues l'obra utilitzà diversos dialectes grecs; en l'obra, traslladat al català, utilitzen el català central per als atenesos, el valencià per als d’Esparta i del Sud i el balear o mallorquí per als grecs de les illes. 
• en un intent de modernitzar i aproximar l’obra al públic dels diferents instituts podem destacar també el fons emprat en aquesta representació, on vam poder observar com el Partenó quan és pres per les dones és decorat com una representació de “revolució moderna” amb símbols anarquistes, símbols de la pau o pancartes amb consignes com “Amor i no la Guerra” o “Si no hi ha pau, no hi ha clau”, aquesta última la consigna més repetida a l’obra.

En conclusió, en la meva humil opinió i amb concordança amb la dels meus companys (crec), l'obra que vam veure ahir és una obra ja per si mateixa divertida i entretinguda, i a més els alumnes de l'institut Isaac Albéniz la van representar molt bé i van aconseguir mantenir l’atenció durant tota l’obra del públic allà present. 

Gràcies a aquesta bona experiència, els alumnes de clàssiques de l’institut Gallec com a interessats per la cultura grega i llatina, i per tant també pel seu teatre, ja estem esperant la propera sortida per poder gaudir de més teatre clàssic, que serà el dia 20 d’abril a la ciutat de Tarragona, antiga Tarraco romana. Allà ens esperen una tragèdia grega i una comèdia llatina.

Jose López Font
2n BTX B

L'arc de sant Martí

Χαῖρετε!

Després d'un dissabte una mica plujós, he decidit fer la meva primera entrada a L'ombra d'un somni aprofitant que la pluja m'ha servit d'inspiració. I encara que no l'hàgim vist, us parlaré d'un fenomen òptic que pot veure's els dies de pluja: l'arc de sant Martí.

Per una banda, en català és més conegut amb el nom d'arc de sant Martí, nom que li ve de la religió cristiana: la Bíblia diu que és el símbol que Déu, que el va fer aparèixer després del diluvi universal com una aliança entre ell i la humanitat. I s'ha de dir que aquesta explicació no s'allunya gaire del mite grec. 

Per l'altra, en castellà el nom “Arco Iris” s'apropa més a la mitologia grega treballada. El nom li ve d'Iris, la filla de Taumant i Electra. Taumant era fill de Gea i Ponto, i era un dels déus marins primordials. El seu nom, Θαύμας, vol dir meravella o miracle. Electra era una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

A Iris se la representa com una jove verge amb ales daurades; és la missatgera sobretot d'Hera i està relacionada amb Hermes, perquè s'encarrega de transmetre missatges entre els déus.

Hermes

I d'aquí sorgeix el mite d'aquesta aparició policromàtica al cel:  

Zeus, el pare de tots els déus, es va enfadar molt amb els homes que habitaven la Terra ja que cometien molts crims i pecats. Així doncs, com a càstig, va provocar un diluvi universal. Amb sort, Deucalió, el fill de Prometeu, juntament amb Pirra, la seva dona i filla d'Epimeteu, van construir una arca que els va salvar. Gràcies a ells els éssers humans no es van extingir, ja que es van encarregar de fer nèixer homes i dones a partir dels ossos de la Terra, és a dir, les pedres. De les pedres que llançava Deucalió apareixien homes i de les que llançava Pirra apareixien dones, que van donar lloc a una nova generació.

Després d'aquest dur afer per a la humanitat, Zeus no volia tornar a castigar els mortals, i va fer un pacte amb la deessa Iris, l'assistenta de la seva esposa, Hera. La misió que Zeus va encomanar a la deessa portadora de missatges era que havia de crear una nova comunicació entre els mortals i els déus per tal d'expressar els missatges que Zeus volia transmetre als humans i per fer-ho havia de travessar el mar i el cel.

Zeus pacta amb Iris

Zèfir, el marit d'Iris, va fer que agafés impuls amb el seu alè, ja que era el déu del vent suau de l'Oest. Ella portava el gerro d'or per provocar les pluges regant els núvols i un vestit de diferents colors que Hefest li havia fet. Quan es va llançar des de l'Olimp a la terra, el seu vestit es va veure reflectit en les aigües, i donà vida al cel amb colors vius.

Així, Hermes i Iris compartien un mateix treball, però s'alternaven les tasques. Hermes portava el sol, i Iris, quan acabava una tempesta, s'encarregava d'obrir-se entre els núvols i portar alegria als homes amb l'arc Iris. 

Ara bé, la paraula "Iris" s'associa també amb els colors, com veureu a continuació:

Iris: És la membrana amb color i circular de l'ull, que té la funció de controlar la quantitat de llum que penetra aquest òrgan. El color està determinat genèticament i, tot i que en néixer sol ser blau clar o gris, la coloració definitiva és als 6-10 mesos.

També s¡anomena iris l'òpal noble, un quars transparent i net que sota la llum s'il·lumina amb tots els aspectes del prisma.

Existeix un tipus de flor, l'iris, anomenada així perquè hi ha de diferents colors. El nom llatí és Iridaceae.

I aquí acaba la meva entrada al blog! Espero que us hagi agradat el meu acolorit tema, i que gaudiu de molts arcs de sant Martí.

Valete!
Ariadna Boladeras
1r BTX B

Mite de les cinc edats de l'home

Avete!

A la meva entrada del blog parlaré sobre les edats de l'home. És un tema recurrent a la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores.

Una d’elles és la versió grega d'Hesíode, en el seu llibre “Treballs i dies”. Hesíode explica cinc grans edats. L'altra versió és la d'Ovidi a “les Metamorfosis” llibre que els alumnes de llatí hem de llegir, en el qual apareix aquest mite en segon lloc i parla de quatre edats.

Hesíode

Hesíode (s. VII aC.) va ser un poeta grec que va escriure els Treballs i Dies. En aquesta obra, entre moltes altres coses, dividia la història de la humanitat en cinc edats, que són les següents:

L'edat d'or: En aquesta edat hi regnava Cronos i els homes eren creats pels déus. La gent hi vivia en pau i no havien de treballar. La terra s'encarregava de donar tot el que necessitaven i sempre era primavera. Vivien molt de temps i sempre es mantenien joves, i després quan morien, es convertien en esperits anomenats “daimons” que vagaven per la terra.

L'edat de plata: A l'edat de plata hi regnava Zeus, fill de Cronos. Les estacions van ser dividides en quatre. Els humans hi vivien dues etapes, la primera durava uns cent anys i eren nens i després a la segona eren adults un temps abans de la mort, però aquesta última la malgastaven discutint entre ells. Quan morien, es convertien en "esperits beneïts" de l'Infern. Es negaven a adorar els déus, cosa que va fer enfadar a Zeus i que, per aquest motiu, va acabar destruint l'era.

L'edat de bronze: Zeus va ser el creador dels homes de l'edat de Bronze i els va crear a partir de les cendres dels arbres. El que més agradava aquests homes era la guerra i entre ells es destruïen de manera violenta utilitzant armes de bronze, d'aquí en surt el nom de l'era. Quan la gent moria anava a l'infern i la raça va acabar sent destruïda per ella mateixa a causa de les guerres.

L'edat dels herois: Altra era que va ser creada per Zeus. Va ser una era que estava poblada per herois i semidéus.

L'edat de ferro: És l'era a la qual pertany Hesíode. És una era basada en misèria on els nens desobeeixen els pares i sempre hi ha baralles entre germans. Els homes volen donar una falsa aparença, volen semblar bons i menteixen i mai es preocupen de si el que fan està bé o malament. Els nadons neixen amb cabells grisos, i els déus han abandonat la humanitat. El mal s'escampa, els homes són infeliços i Zeus destruirà aquesta raça algun dia.

Ovidi

Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. A “Les Metamorfosis” narra un mite similar, però tenia una diferència: només amb quatre edats. Ovidi va eliminar l’edat dels Herois.

Edat d'or: Espontàniament es practicava la lleialtat i la justícia. Ningú coneixia els càstigs ni les temences, la gent vivia segura sense cap defensor i no hi havia exercit ni armes perquè no feia falta. Els homes no sabien navegar ni fer vaixells, tampoc tallaven els arbres per a obtenir fusta. La terra donava també de forma espontània i la primavera era eterna i plàcida.

Edat de plata: L'edat de plata va ser pitjor que l'edat d'or. Júpiter va decidir dividir l'any en quatre estacions i per primer cop, els homes van patir els canvis climàtics i la necessitat de protegir-se en cases així que van haver d'aprendre a sobreviure conreant, a diferència de l' edat d'or que no sabien fer res perquè no els hi calia.

Edat de bronze: Una edat de caràcter cruel i amb molts enfrontaments.

Edat de ferro: Hi havia crims de tota mena. Van fugir tots els valors positius i en el seu lloc van aparèixer tots els dolents. Comencen a expandir-se per mar cap a terres desconegudes i les activitats mineres proporcionen or i ferro que era molt útil per les armes.

Fins aquí la meva entrada al blog. Espero que us hagi agradat i hàgiu après més sobre aquest tema.

Valete!

Carla Aroca

1r BTX A

Llatí i grec en publicitat

Avete!

Ja sabem que el llatí és una llengua que ha influït tant en la nostra llengua com en la nostra cultura i història. Part d'aquest influència la conservem escrita en llibres, en llatí, que ens mostren mites i informació el coneixement de la qual ens aporta un gran bagatge cultural. Però deixant aquest fet de banda, la llengua llatina també ha arribat a la publicitat actual i potser no ens hem adonat: per això que us parlaré de la influència del llatí en la publicitat.

Un dels àmbits en què la publicitat més utilitza el llatí és en la tria de noms per a marques d'aliments i begudes. Així, tenim el nom de la beguda Aquarius, que està compost per 'aqua' que vol dir aigua i el sufix 'arius' que indica pertanyença, que pertany a algú. 

O la marca de gelats Frigo que deu el seu nom a una paraula llatina, frigus, -oris, que com podeu imaginar-vos vol dir fred.

Però no us penseu que el llatí només apareix en marques d'aliments, sinó que també el podem trobar a enciclopèdies i diccionaris. I ara que estem estudiant la tercera declinació aprofito per a ensenyar-vos el diccionari Vox, que prové de vox, vocis que vol dir veu, (Fixeu-vos en el canvi del nominatiu -cs- a -x).

Una altra marca anomenada Papyrus fa referència a una empresa de material escolar, i, com podeu imaginar, també prové del llatí papyrus, i, que vol dir papir, el suport per poder escriure utilitzat pels romans i elaborat a partir d'una planta aquàtica, el papir. 

La coneguda marca de productes per a la pell Nivea té el seu origen en el terme llatí nivis,is que vol dir neu, o també en l'adjectiu nivus, -a, -um que fa referència al color de la neu.

En el món de l'esport també en trobem exemples: ASICS és una marca que ven material i roba esportiva. El seu nom sorgeix de les sigles de la frase: Anima Sana In Corpore Sano (Una ànima sana en un cos sa).

I la famosíssima NIKE, que també ven roba esportiva, i utilitza no el llatí sinó el grec  per fer referència a la deessa de la victòria Niké, i també inspira el seu logo en les ales d'aquesta victòria alada que podem veure el Museu de Louvre. 

D'altra banda, buscant informació per a aquesta entrada m'he adonat que moltes marques o models de cotxes deuen el seu nom al llatí i fins i tot al grec: Vel Satis, Modus, Clío, Signum, Focus, Transit, Phaetón, Auris, Prius, Micra, Ypsilon, Fabia, Octavia..., i de tots els que he trobat hi ha un que és el que més m'ha cridat l'atenció: Volvo. Aquesta marca prové del verb llatí volvo que vol dir girar, donar voltes.

Aquesta llengua també ha sigut utilitzada en empreses, un exemple Arcadia (Arcadia, ae), una regió de l'Antiga Grècia que era sinònim de vida feliç. I d'aquí que aquesta sigui una empresa que promet vendre habitatges perfectes.

La famosa frase de Cèsar Veni, vidi, vici també ha estat utilitzada en algun anunci publicitari:

I fins i tot, els italians van adaptar aquesta frase per a un anunci sobre un producte relacionat amb la tecnologia. No van utilitzar la mateixa frase, sinó que van escriure la següent: siedi, vedi, vivi, que vol dir seu, mira i viu, fent referència a l'experiència que podia oferir la pantalla del producte.

I no només això, sinó que trobem el llatí en títols de pel·lícules!! Com Invictus, que prové de l'adjectiu invictus, a, um i significa no vençut, i serveix per donar títol a una pel·lícula dedicada a Nelson Mandela, ja que ell mai es va donar per vençut ni es va rendir fins a aconseguir el seu somni de concòrdia i llibertat a Sud-Àfrica.

D'altra banda, fa poc a la web La Vanguardia apareixia un article titulat "El latín sigue vivo", en el qual es parla sobre el llatí utilitzant els llatinismes més coneguts. Aquí us deixo l'enllaç per si voleu fer-hi una ullada.

I fins aquí la meva entrada al bloc! Espero que us hagi aportat nova informació i que la publicitat segueixi utilitzant el llatí com a mitjà de comunicació a l'hora d'anunciar un producte.

Valete!!

Aroa Acosta

1r BTX A 

PS: Podeu aportar nous exemples a aquesta petita mostra que jo us he fet?

Les Moires

Avete!

Amb motiu de la finalització del Concurs Odissea la passada setmana, i fent honor al nom del meu grup, les Moires, he decidit parlar sobre aquestes, ja que em sembla un tema interessant sobretot des del punt de vista de la seva influència en la societat o les seves aparicions televisives...

Bé, abans de començar us posaré una mica en context explicant què i qui eres les Moires. Cloto, Làquesis i Àtropos eres tres divinitats, deesses del destí, que eren imaginades com tres velles encarregades de decidir el destí de les persones. Cadascuna realitza un paper rellevant en els tres punts de la vida d'una persona: el naixement, la durada de la vida i l'hora de la mort.

Cloto, (Κλωθώ, la que fila) era la germana petita i era present als naixements: es deia que en el moment que neix una persona aquesta divinitat començava a teixir el fil de la seva vida. Làquesis (Λάχεσις, de λαγχάνω, tocar a sort) era l'encarregada de decidir la durada de la vida d'una persona, i, finalment, Àtropos, (῎Α-τροπος, que no es pot tornar enrere) la germana gran, tallava el fil de la vida amb les seves tisores d'or.

Aparentment, no tenien tant de poder com Zeus, però eren respectades i temudes per tots els déus i divinitats del Món Antic. Aquest fet era degut al fet que les Moires coneixien el futur i tenien en les seves mans la vida tant de mortals com d'immortals.

Actualment, però, també trobem restes d'aquesta influència, perquè les Moires han aparegut en diversos àmbits i continuen participant en el nostre dia a dia...

En aquest fragment de la pel·lícula de Disney Hèrcules veiem una escena on apareixen les Moires. Trobem, però, un to humorístic en el tracte entre Hades i aquestes i veiem com, finalment, elles li revelen el seu destí. Aquest fet ja no és un tret vertader perquè les Moires gregues havien de preservar aquest secret i no revelar-lo.

Aquesta altra,  en canvi, és una imatge extreta de la pel·lícula de Percy Jackson, en la qual representen les Moires com unes taxistes perilloses. És un breu fragment, però també apareixen fent ús de nou de l'humor.

Actualment, la figura més propera a aquestes divinitats que nosaltres coneixem és la Parca, que ve del nom que en llatí tenien les Moires, Parques. Aquesta seria la divinitat actual de la mort, la que segons la llegenda et ve a buscar quan la teva vida ha esgotat el seu temps.

Bé, aquesta ha sigut la meva primera entrada al blog de clàssiques. 
Espero que us hagi agradat.

Sandra Aciego

1r BTX A

PS: Animeu-vos a comentar i dir quina és l'etimologia de Moires i de Parques, i quin tret comparteixen les Moires de Hollywood que no tenien les Moires gregues.

Naveguem en una nova Odissea

Avete, discipuli!

Per quart any consecutiu els alumnes de l'institut Gallecs es preparen per a una nova Odissea, i aquest cop, quina por, hauran de navegar per les aigües de l'amor, ja que l'amor és el tema del Concurs Odissea 2015.

Molts de vosaltres ja coneixeu el funcionament, que és bàsicament, com els dels anys anteriors. Però, per als que s'incorporen de nou, faré una breu síntesi de les normes.

La nova Odissea comença el dia 26 de gener a les 9 del matí, i durarà quatre dies. El tema de les preguntes serà: 

• 1r dia 26 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la mitologia grega i romana.
• 2n dia 27 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
• 3r dia 28 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la historia i institucions grecollatines.
• 4t dia 29 de gener: una super-pregunta i diverses preguntes-pista sobre l'amor en la literatura grecollatina. La resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. 

Cal accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), ja que en fer-ho s'anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. 

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, sense afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Si es demana la resposta en llatí, s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari.

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català. 

Si voleu saber alguna cosa més sobre normes, calendari del concurs, premis o preguntes d'anys anteriors, aneu aquí.

En cas d'empat en la primera posició es farà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 4 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. Pel que fa a la resta de classificats, es concedirà un màxim de dos premis por centre.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 11 de febrer.

S’estableixen els següents premis:

• Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
• Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
• Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

Els premis en metàl·lic són aportats per la Secció Catalana de la SEEC, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Iberia Graeca (Museu d’Arqueologia de Catalunya). També hi haurà altres premis aportats per Fòrum Traiani i la revista Auriga.

S’estableix el premi següent en la fase estatal, aportat a parts iguals entre les seccions participants:

• Primer equip classificat: 525 euros.
• Segon equip classificat: 225 euros.
• Tercer equip classificat: 150 euros.

Podeu accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

BONA SORT A TOTS!

BONA FORTUNA OMNIBUS

ΚΑΛΉ ΤΥΧΉ ΠΑΣΙ ΜΑΘΗΤΑΙΣ

Manies

Χαῖρετε!

La paraula mania prové del grec antic μανία 'bogeria, demència, estat de furor', i designa un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l'estat anímic.

Les conductes a les quals anomenem manies solen ser molt freqüents i nombroses i, deixen de ser manifestacions d'extravagància per convertir-se en autèntics dictadors de la voluntat. Poc o molt tothom té alguna mania. I ara veureu com a la vida dels més famosos no només hi ha festes i glamour. Molts d'ells no es lliuren de tenir obsessions.

Woody Allen és el rei de les manies. Ell pateix la tanatomania (de θάνατος, mort), és a dir, l’obsessió anormal per la mort. Es confirma que es controla la temperatura corporal cada dues hores, dorm amb les sabates posades per si hagués un accident i viatja en avions privats per evitar els germens.

Michael Douglas patia la satiromania, (de Σάτυροι. Els Sàtirs eren criatures masculines relacionades amb l’apetit sexual. Aquesta mania és, doncs, l’obsessió i el desig incontrolable pel sexe en els homes. Aquest fet va provocar la ruptura amb la seva parella.

La cantant Amy Winehouse tenia una fascinació intensa pel vi; patia l’oinomania (de οἶνος, vi). Aquesta addicció va ser un dels fets que li va provocar la mort.

Marilyn Monroe sofria la fotomania (de φως, llum). És el desig irresistible per la llum. L’actriu sempre dormia amb la llum encesa. 

Mel Gibson sofreix la tricomania (de τρίχος, pèl). Consisteix en la obsessió intensa pel cabell o els pèls. L’actor afirma que no menja pollastre perquè li creix el pèl corporal.

Victoria Beckham pateix l’oniomania (de ὤνιος, per vendre). És la compulsió incontrolable per comprar. La cantant es declara addicta a les compres, ja que cada cop que li agrada alguna peça de roba es veu obligada a comprar-la en tots els colors. Diu que desitjaria anar de compres cada dia.

Per acabar, us parlo de Cher, una de les cantants que ha buscat per tots els mitjans eliminar les arrugues del seu rostre. Pateix la tomomania (de τόμος, tall). És l’interès extraordinari per la cirurgia. Fa uns anys va confessar que s’havia fet més de 20 operacions.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada.

Raquel Vives
2n BTX

Les figures literàries

Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

• Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

• Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

• Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.

Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

• Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

• Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

• Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

• Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

• Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

• Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

• Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

• Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

• Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

• Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

• Ex.: Hi havia un silenci verd.

Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz