Les figures literàries

Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

• Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

• Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

• Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.

Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

• Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

• Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

• Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

• Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

• Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

• Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

• Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

• Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

• Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

• Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

• Ex.: Hi havia un silenci verd.

Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz