Lisístrata al teatre Joventut de l'Hospitalet

Χαίρετε!

Aquest dimarts 10 de març, els alumnes de grec segon de batxillerat de l’Institut Gallecs ens vam desplaçar fins a l’Hospitalet de Llobregat per a poder fer un tast sobre una obra de teatre grecollatina. 

Vam anar, concretament, fins al Teatre Joventut on aquests dies s’està celebrant una part del  XX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí CATALVNYA. (Per a més informació consultar el seu blog Prosopon).

L’obra que hem vist i de la qual hem gaudit ha anat a càrrec del grup de teatre i música dels alumnes de quart d’ESO de l’institut Isaac Albéniz. I l’obra representada ha sigut la Lisístrata d'Aristòfanes, autor nascut a Atenes el 444 aC i mort el 385 aC.

L’obra original està ambientada durant la guerra del Peloponès i tracta de com les dones gregues cansades de tanta guerra s’uneixen totes i encapçalades per la protagonista, Lisístrata, (en grec Λυσιστράτη que significa la que dissol l’exèrcit), decideixen forçar els marits a signar la pau.
 
Lisístrata té l'enrevessada idea que totes les dones de les diferents polis gregues per acabar d’una vegada per totes amb la guerra facin una vaga sexual fins que els seus homes pactin la pau.

Un cop Lisístrata ha exposat el pla i les dones s'hi han compromès, llavors es donen un seguit de circumstàncies absurdes en les quals els homes intenten impedir aquesta vaga o convèncer les seves respectives mullers de deixar-la estar.

Del format de l’obra representada per aquests alumnes podem destacar diverses coses:

• per a facilitar o per distingir les diferents polis gregues l'obra utilitzà diversos dialectes grecs; en l'obra, traslladat al català, utilitzen el català central per als atenesos, el valencià per als d’Esparta i del Sud i el balear o mallorquí per als grecs de les illes. 
• en un intent de modernitzar i aproximar l’obra al públic dels diferents instituts podem destacar també el fons emprat en aquesta representació, on vam poder observar com el Partenó quan és pres per les dones és decorat com una representació de “revolució moderna” amb símbols anarquistes, símbols de la pau o pancartes amb consignes com “Amor i no la Guerra” o “Si no hi ha pau, no hi ha clau”, aquesta última la consigna més repetida a l’obra.

En conclusió, en la meva humil opinió i amb concordança amb la dels meus companys (crec), l'obra que vam veure ahir és una obra ja per si mateixa divertida i entretinguda, i a més els alumnes de l'institut Isaac Albéniz la van representar molt bé i van aconseguir mantenir l’atenció durant tota l’obra del públic allà present. 

Gràcies a aquesta bona experiència, els alumnes de clàssiques de l’institut Gallec com a interessats per la cultura grega i llatina, i per tant també pel seu teatre, ja estem esperant la propera sortida per poder gaudir de més teatre clàssic, que serà el dia 20 d’abril a la ciutat de Tarragona, antiga Tarraco romana. Allà ens esperen una tragèdia grega i una comèdia llatina.

Jose López Font
2n BTX B

Amfitrió de Plaute

Avete! 

Com ja sabeu, el dia 18 d'abril els alumnes de 1r de Batxillerat de llatí i grec vam anar d'excursió a Tarraco, tal com ha explicat la Marina en l'entrada anterior. Doncs bé, jo ara faré la crònica de l'obra que vam anar a veure, Amfitrió.  

Primer de tot, cal saber que Amfitrió és una comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute, basada en un conegut mite grec que té com a protagonistes divinitats com Júpiter i Hermes, i mortals com Amfitrió i Alcmena. La representaven el grup "In albis" de l'Institut Fuente Nueva de Morón de la Frontera dins del marc del XVIII Festival Juvenil de Teatre Grecollatí.

L'argument és el següent:

Amfitrió i el seu esclau, després d'una exitosa campanya militar, tornen a Tebes. Mentrestant, Júpiter, disfressat d'Amfitrió, està dormint amb Alcmena, l'esposa d'Amfitrió. Mercuri, disfressat de l'escau d'Amfitrió, Sòsia, intenta robar per al seu pare Júpiter una mica de temps per evitar interferències. 

Aquest pla es trencarà quan el veritatble esclau Sòsia arribi, però Mercuri el confondrà dient-li que ell és Sòsia, l'esclau d'Amfitrió. Sòsia, el de veritat, confús pel que acaba de passar, torna al vaixell per transmetre el que ha passat al seu amo Amfitrió. 

Al matí següent Amfitrió torna a la seva casa, enfadat per la història absurda del seu esclau. Júpiter-Amfitrió s'acomiada d'Alcmena moments abans que Amfitrió arribi, i Alcmena, poc després, en rebre el seu marit de veritat, li pregunta perquè ha tornat. A Amfitrió li sembla estranya la benvinguda després d'haver estat tants mesos sense veure's. La confusió es transforma en ira i gelosia, després d'assabentar-se que la seva dona ha dormit amb un altre home i que el que deia el seu esclau Sòsia sembla veritat. 

Finalment, Alcmena dóna a llum bessons, un fill d'Amfitrió, Íficles, i l'altre de Júpiter, Hèrcules. Per calmar la ira d'Amfitrió, Júpiter li explica tot el que ha passat durant la seva absència, i Amfitrió, finalment, se sent orgullós d'haver compartit la seva dona amb un déu. 

Personalment crec que l'obra és força entretinguda, tot i que al principi si no coneixes el mite estàs una mica perdut. Gràcies a les anotacions que fan els personatges i a la introducció que fa Mercuri en el pròleg de l'obra, s'entén perfectament. 

També cal dir que la gràcia que tenen els actors ajuda a fer l'obra més divertida i que el resultat sigui el que buscava Plaute: que t'ho passis bé i riguis. 

Ara que ja sabeu una mica més sobre l'obra de Plaute, què en penseu? Vosaltres també estaríeu orgullosos d'haver compartit a la vostra parella amb un déu/deessa?

I la representació, què us va semblar? Seríeu capaços de fer alguna cosa semblant?

Andrea Francisco

1r BTX A

Sortida a Tarraco

Avete!

Dijous passat els alumnes de 1r de Batxillerat vam fer una visita cultural a la ciutat de Tarraco per conèixer millor la seva història romana i les restes conservades.

En primer lloc cal dir que Tarraco va ser una de les ciutats amb més pes de l'antiga Hispània, en ser capital de província, primer de la Hispània Citerior, després de la Tarraconensis.

La nostra visita va començar al Pont del Diable, l'aqüeducte construït pels romans al segle I aC. Allà vam fer una petita parada per observar la seva arquitectura i esmorzar. Aquesta construcció va sorgir de la preocupació que tenien els romans per construir una xarxa estable de subministrament d'aigua a la ciutat, que tenia un gran port al qual solien acudir molts vaixells.

En arribar a la ciutat vam dirigir-nos a la muralla, on ens estava esperant el guia. Una de les característiques de la muralla de Tarraco és que antigament tenia 3.600 metres, dels quals a hores d'ara només se'n conserven 1000.

Després de la muralla, vam visitar un altre dels monuments tarraconins més emblemàtics,  el circ. Aquest circ va ser construït a finals del segle I dC durant el regnat de Domicià. Estava destinat principalment a les carreres de quadrigues i tenia aproximadament una capacitat per a 23.000 espectadors. Actualment, la part més ben conservada i visitable és la interior, és a dir, les voltes sobre les quals descansava la càvea romana.

L'amfiteatre també va ser un monument que va valer la pena visitar. El de Tarraco tenia cabuda per 14.000 espectadors i era on es disputaven els combats entre gladiadors i les exhibicions de feres. Aquest amfiteatre data del segle II dC i va ser reformat quatre segles després per l'emperador Heliogàbal.

Finalment i per concloure el nostre dia clàssic, vam anar a veure l'obra de teatre “Amfitrió”, representada pels nois i noies de la nostra edat del grup In Albis de Morón de la Frontera. Va ser una obra molt fresca i divertida, que permetia fa entendre el mite perfectament des d'un punt de vista còmic.

I a vosaltres, quina part de la visita a Tarraco us va agradar més?

Marina Borràs 
1r BTX A

Els bessons de Plaute

Salve!

El passat dimecres 6 de març els alumnes de primer i segon de batxillerat del l'institut Gallecs vam assistir a la representació de l’obra tràgica Medea, d'Eurípides, i, després, els alumnes de segon vam presenciar l’obra de Plaute anomenada Els Bessons.

Aprofito doncs que em toca participar en el blog per ampliar els nostres coneixements sobre l’obra Els Bessons i sobre Plaute.

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina prop del 251 aC i morí a Roma a l’any 184 aC. Va ser un comediògraf llatí molt famós al llarg de la seva vida, i, un cop mort, varen circular per Roma al voltant de 130 comèdies suposadament seves. Varró va atribuir-li 21 comèdies en total. Gràcies aquestes obres, Plaute passà de la comèdia d’intriga a la comèdia de costums, i tendí a renovar la situació de l’escena romana.

Cal destacar que Plaute demostra poca preocupació per la moral, ja que la seva única intenció en escriure les obres és fer riure. I bé que ho vam comprovar en la representació de dimecres.

En les comèdies de Plaute trobem tot de personatges típics:

-Un noi jove enamorat d’una noia de bona família.

-Un vell colèric i garrepa, sempre és estafat i burlat.

-Un esclau irrespectuós i mentider, protagonista que aconsegueix el final feliç.

-La mare, un personatge colèric que mana i posa condicions al marit.

-Un paràsit, personatge graciós capaç de qualsevol cosa per tal de menjar.

Respecte la seva obra que vam veure “Els bessons” (considerada com una de les millors comèdies de Plaute), cal destacar que ha servit d’inspiració per a moltes obres posteriors, entre elles “La comèdia dels errors”, de William Shakespeare.

Els Bessons tracta de dos germans bessons anomenats Menecme i Sòsicles. El pare dels joves se'n va amb Sòsicles de viatge de negocis, però el noi és raptat i traslladat a la ciutat d'Epidamnos. Sòsicles, el bessó que queda a casa, és rebatejat també com a Menecme.

Quan Sòsicles es fa gran, viatja arreu buscant el germà perdut, i quan arriba on viu el seu bessó, comencen a ocórrer fets estranys per a un i altre, el misteri dels quals no resoldran fins al final de l’obra, quan es trobaran els dos germans gràcies als seus esclaus.

I quins són els fets? Doncs, que, quan Menecme va cap al fòrum, el seu germà Sòsicles passa l’estona on són les cortesanes que Menecne havia de visitar una mica més tard, mentre que tothom pensa que és Menecme amb qui estan parlant i relacionant-se. A més a més de les cortesanes, l’esposa de Menecme també confon el seu marit amb Sòsicles, i entre ella, les cortesanes i els esclaus (Raspall i Mesenió) hi ha tota una sèrie de malentesos.

Però personalment crec que el que realment complica l’obra és el mantell. Menecme roba a la seva esposa un mantell per regalar-li a Eròtia (una de les cortesanes), i aquest mantell passa per moltes mans degut a les confusions entre els dos bessons.

Per altra banda, tant els dos esclaus com Eròtia tenen una gran importància en l’obra, ja que és gràcies a ells que l’obra es va desenvolupant.

Per acabar he de dir que l'obra es va representar dins del marc del festival de Teatre Grecollatí Prosopon pel Grup "Clásicos Luna" de l'institut Pedro de Luna de Saragossa, que els actors eren alumnes d'ESO i ho van fer molt i molt bé. Vam riure molt, i fins i tot, els que estan pitjor de la vista van arribar a creure que els dos Menecmes eren realment el mateix actor, de tant que s'assemblaven.

Una manera molt interessant i divertida de conèixer el teatre de Plaute. 

Jaume Delgado

2 BTX B

El teatre grec

Γεια σας!

Com que aquesta setmana anem a L'Hospitalet a veure representada la tragèdia d'Eurípides Medea, dins del marc dels festivals de teatre grecollatí PROSOPON, caldria tenir unes nocions de com va sorgir el gènere teatral a Grècia, del lloc on es feien les representacions i de quina era la importància d’aquest gènere tan relacionat amb la democràcia atenesa.

Com que les explicacions de paraula ja les farem a classe, aquí us deixo imatges i presentacions que després seran eines útils per estudiar.



La tragèdia grega


Espero que us sigui útil!
Χαῖρετε!

Miles gloriosus

Uf, quina obra més divertida acabem de veure, el Soldat Fanfarró de Plaute. A mi personalment m'ha agradat molt, i per això us he d'explicar de què va, i si podeu l'any vinent, anar a veure-la, perquè val molt la pena! Per començar us introduiré una mica de Plaute, perquè us situeu.

Plaute va ser un comediògraf llatí del segle II-IIIaC. Va tenir molta fama en el moment, cosa que va fer que es conservessin més de 130 comèdies seves, com poden ser Amphitrió, Aulularia, Pseudolus, Mercator, i Miles Gloriosus. Aquesta última, Miles Gloriosus, és la que hem anat a veure i de la que després us parlaré. Les obres de Plaute van dirigides a un públic inculte, com poden ser esclaus i soldats. No es preocupa per aspectes morals, l'únic objectiu és fer riure.

Aquesta obra compleix les característiques de la comèdia de Plaute: originalitat aconseguida amb el llenguatge viu, graciós, espontani. Explota al màxim les possibilitats còmiques de cadascun, exagera els trets dels personatges, els vicis i els defectes per així aconseguir personatges de tipus grotescos, fantàstics, vius i divertits. L'argument és sobre un embolic amorós, en el qual un jove de bona família és ajudat per un esclau per recuperar l'enamorada.

Els personatges d'aquesta obra, la majoria dels quals tenen noms parlant, són:

• Pirgopolínices: És el soldat fanfarró, molt cregut i presumit i un fatxenda, del qual s'acaben rient. Li agraden totes les noies, sobretot les casades.
• Filocomàsia, Cortesana, estimada de Plèusides i a la qual rapta Pirgopolínices.
• Plèusides: És el jove enamorat, bastant ximple i poruc, incapaç de resoldre els seus problemes sense l'ajut del seu esclau, en aquest cas Palestrió.
• Palestrió: És l'esclau de Plèusicles, el jove enamorat. És el real protagonista de l'obra. És astut, i és gràcies a ell que el seu amo pot recuperar la seva enamorada.
• Artotrogos: paràsit.
• Periplectomen: És el vell veí que viu al costat de Pirgopolínicies i que ajuda Plèusides i Palestrió a recuperar Filocomàsia
• Escèler: esclau de Pirgopolínices que veu junts als joves enamorats però que és enganyat per Palestrió dient-li que és la germana bessona de Filocomàsia. És un pilota del seu amo.
• Acrotelèutia: És una cortesana, clienta de Periplectomen que fa veure que està enamorada del soldat per enganyar-lo.
• Lucrió: criat de Pirgopolínices.
• Milfidipa: criada d'Acrotelèutia que també participa en l'engany al soldat.

L'argument se situa a Atenes, on hi ha dos enamorats: un jove que es diu Plèusicles, i una cortesana lliure que es diu Filocomàsia. Un dia, un soldat d'Efes anomenat Pirgopolinices, rapta la noia i se l'emporta cap a Efes.

Però, dóna la casualitat que un esclau de Plèusicles, anomenat Palestrió, és capturat per un vaixell de pirates i el vénen a Pirgopolinicies, el mateix soldat que té l'enamorada del seu amo. Quan la jove i l'esclau es troben, ella li demana que l’ajudi a fugir d’allà. Palestrió contacta amb el seu antic amo, el qual viatja cap a Efes i s'instal·la a casa d'un veí del soldat, per tal d’alliberar la seva estimada.

Un dia, un esclau de Pirgopolinicies anomenat Esceledre, veu els dos enamorats junts, i vol dir-ho al seu amo, però Palestrió el fa pensar que la noia que ha vist amb el xicot és la germana bessona de Filocomàsia i no ella, excusa que ells es creuen.

Fan un altre pla per poder marxar, que consisteix en fer veure que Acrotelèucia, la dona de Periplectomen, està enamorada del soldat Pirgopolinices, ja que a ell li agraden casades. El soldat s'ho creu i intenta desfer-se de Filocomàsia. Va en busca d'ella Plèusicles fent-se passar per mariner, i se l'emporta juntament amb l'esclau Palestrió. Al final de l'obra, Pirgopolinices s'adona que és estafat i que s'han rigut d'ell.

Vist així, l'argument pot ser molt embolicat a causa dels estranys noms dels personatges, però veient-la al teatre t'aclareixes perfectament!

Si us voleu fer a la idea de com era l’obra, representada pel grup de teatre “In Albis”, podeu veure aquest vídeo, que, encara que és d’una de les altres obres de Plaute, Amphitrio, els personatges són molt semblants, i els actors són els mateixos.

Perquè us situeu una mica dins del fragment, el moment representat és quan Amphitrio arriba a casa després de molt temps fora, i es troba amb que la seva dona li diu que ja havia tornat l’altra nit. Però en realitat no era ell, sinó Zeus disfressat (com de costum.)

Espero que us hagi agradat!
Zoe Juanes
2n BTX

Un dia al teatre de Marcel

[Parla en Marcus Valerius Maximus]

Ja torno a ser aquí, i després de tot l’enrenou del casament de la Valéria us explicaré que m’han convidat a anar al teatre a veure una comèdia de Plaute, un comediògraf molt important i molt de moda; per tant, no puc faltar-hi. La veritat és que he anat poques vegades al teatre, però m’agrada molt, encara que hagi d’anar sense la meva dona. Com que sóc un ciutadà ric, algun cop he hagut d’ajudar a seleccionar els actors i el cor, d’ajudar a muntar l’obra i m’he fet càrrec, juntament amb d’altres, d’una part de les despeses que comporten fer l’escenificació.

Bé, ja ha arribat l’hora d’entrar a un dels teatres més importants de Roma, el teatre de Marcel, amb una capacitat per 20.500 persones. Hem entrat  pels accessos (vomitoria) que donen a les escales (scalae) que arriben a les nostres grades, dividides en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) divideixen la graderia en tres sectors horitzontals (maeniana): l’imma cavea és el sector inferior, on jo seuré, ja que és la reservada als senadors, la media cavea, el central, on es troba l’estament de cavallers, i la summa cavea, la superior on es troba la resta del poble.

Davant mateix de la meva graderia es troba l’orquestra  (orchestra) i més endavant l’escenari (scaena), que consta de tres sectors:

         ·proscaenium- plataforma rectangular on actuen els actors

         ·postscaenium- on els actors es vesteixen i desvesteixen

         ·subscaenium- lloc sota l’escenari on es guarda tota la maquinària

Ara us parlaré una mica dels actors (histriones), que sempre són homes, porten mascares  (personae) i perruques,  i depenent del color dels accessoris pots obtenir més informació del personatje. Per exemple, si porta la màscara marro és un home, si és blanca, una dona, la perruca rossa és de jove, la perruca vermella de lladres o paràsits socials, el vestit blanc d’ancià, el de colors vius de jove, el vermell d’home pobre i el vestit groc de prostituta.

A les tragèdies, en canvi, els actors duen coturns, que són unes sabates per augmentar la seva alçada, i en aquestes obres ens trobem amb arguments seriosos. Però com nosaltres venim a veure una comèdia, ens trobarem amb una crítica de la societat en la que visc. També podem trobar altres gèneres com el mim, que agrada molt al poble, o la pantomima, on un sol actor fa tots els papers, i per últim el drama satíric, que es fa després de la tragèdia  per fer que riguem una mica.

Bé, callo ja, que em sembla que l’obra començarà d’un moment a l’altre.

Fins una altra!

Paula Torrents

1r BTX 

Miles Gloriosus

Salvete!

Tornem després del parèntesi de les vacances i entrem de ple en la recta final. Espero que hàgiu carregat bé les piles perquè encara ens queda un últim esforç!

Els alumnes de llatí de 2n heu de llegir la comèdia de Plaute "Miles Gloriosus", que, com sabeu, anirem a veure al teatre el proper dia 25. A més, a classe veurem el  Golfus de Roma.

Per això, he recordat el vídeo que vaig penjar l'any passat en el qual es descriu molt adequadament el personatge del soldat fatxenda, "el miles gloriosus". La cançoneta s'acaba enganxant. Ja veureu, al final cantareu fins i tot en llatí.



Gaudete!

Comença la funció!

Hola a tots!

En la meva última entrada vull acostar-nos, ja que tots els alumnes de segon ens interessa, al temari de la selectivitat. Una de les coses que ens poden preguntar en la selectivitat són els teatres romans conservats a Hispània. Com tots sabem, n'hi ha molts; així que només us presentaré els més importants.

Emerita Augustae

El teatre és el monument més conegut de Mèrida. Es va construir en època d'August a la zona nord, dins de les muralles, però va ser reformat diverses vegades. S'ha conservat tan bé, sobretot el frons scaena, que encara avui s'hi fan representacions teatrals. Al darrere de l'escenari hi havia un gran espai porticat dedicat al culte imperial.

Carthago Nova

Va ser trobat a Cartagena de forma insospitada el 1990. Es va començar a construir en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 aC. La cavea, que aprofita la pendent d'un turó davant del mar, tenia capacitat per a 6.000 espectadors.

Clúnia:

A la província de Burgos, ha conservat una part reduïda de la cavea, i només fragments de la scaena.

Saguntum:

És, juntament amb el de Mèrida, el teatre romà més famós d'Espanya, actualment encara en ús. Va ser construït al segle I dC..
Les seves graderies aprofiten el desnivell d'un turó.

Italica:

El teatre romà d'Itàlica, al costat de Sevilla, és l'obra civil més important de l'antiga ciutat romana. Es va construir entre els segles I aC. i el segle i dC.

Aquí teniu una mostra dels principals teatres que podem visitar a Espanya, però encara en queden uns quants més.

Espero que l'entrada sigui, sinó divertida, com a mínim profitosa per a les PAU.

Molts ànims!!!

Després d'Antígona

Hola a tothom!

La meva última entrada al blog la dedicaré a valorar la sortida a Tarragona que vam fer el dimarts 12 d'abril de 2011.
A més de visitar el circ, el pretori i l'amfiteatre, vam assistir a la representació teatral de l'obra de Sòfocles, Antígona, dins del marc del festival de teatre juvenil PROSOPON.
Com opinió personal, he de dir que em va semblar molt bona i real la representació, amb molta efusivitat (potser això en alguns moments era massa) i actors bons.

El grup d’estudiants "Balbo Teatro" de l’institut del Puerto de Santa María de Cadis va representar l’obra “Antígona” de Sòfocles davant 1800 estudiants de Batxillerat de més de 50 instituts de Catalunya congregats a l’Auditori del Camp de Mart de Tarragona. Aquests són ingredients més que suficients perquè estiguéssim una hora entretinguts amb aquesta tragèdia tan ben representada sota el meu punt de vista, i tan emotiva. Potser alguns moments de cridòria de Creont eren una mica exagerats, però l’obra en general era dinàmica.

A mi, un dels moments que més em va agradar va ser quan Hemó plorava la mort d’Antígona i finalment acaba suïcidant-se i Creont reconeixent els seus errors, ja massa tard per penedir-se.

A l’excursió també vam veure el circ romà de Tarraco, un dels més grans de tot l’Imperi Romà construït al segle I d.C. durant el regnat de Domicià, i com tots els circs, la seva funció era la d’acollir les curses de carros.

A més del circ, l’amfiteatre romà també el vam visitar, situat al costat de la platja amb unes vistes increïbles, construït el segle II d.C. durant la dinastia Flàvia. Com ja sabem, als amfiteatres es feien les lluites de gladiadors; les venationes, és a dir, les lluites amb animals i les naumàquies o espectacles navals.

L’any 2000, tot el conjunt arqueològic de Tarragona va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Per acabar, aquí tenim una de les 2000 fotos que ens vam fer allà, què guapuus tots! :)

I vosaltres, quina valoració feu de l’excursió de dimarts? Què és el que més us va agradar, i el que menys? Espero els vostres comentaris!
Que passeu una feliç i descansada Setmana Santa, que ens fa falta a tots i totes.
San

Més teatre

Salvete omnes!
Tal com us havia promès aquí teniu més informació sobre el teatre i la tragèdia grega.


La tragèdia grega

View more presentations from Rapsodos.

Espero que us sigui útil!

Teatre grec

Γεια σας!

Com sabeu estem a punt de començar a parlar del teatre a Grècia, perquè el dia 12 d'abril anirem a Tarragona a veure la representació d'Antígona, dins del marc dels festivals de teatre grecollatí PROSOPON.

Els alumnes de primer ja l’heu llegida en connexió amb la matèria de literatura catalana, i els de segon ho fareu la setmana vinent.

Abans però, caldria tenir unes nocions de com va sorgir el gènere teatral a Grècia, del lloc on es feien les representacions i de quina era la importància d’aquest gènere tan relacionat amb la democràcia atenesa.

Com que les explicacions de paraula ja les farem a classe, aquí us deixo imatges i presentacions que després seran eines útils per estudiar.



Χαιρετε!