Els bessons de Plaute

Salve!

El passat dimecres 6 de març els alumnes de primer i segon de batxillerat del l'institut Gallecs vam assistir a la representació de l’obra tràgica Medea, d'Eurípides, i, després, els alumnes de segon vam presenciar l’obra de Plaute anomenada Els Bessons.

Aprofito doncs que em toca participar en el blog per ampliar els nostres coneixements sobre l’obra Els Bessons i sobre Plaute.

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina prop del 251 aC i morí a Roma a l’any 184 aC. Va ser un comediògraf llatí molt famós al llarg de la seva vida, i, un cop mort, varen circular per Roma al voltant de 130 comèdies suposadament seves. Varró va atribuir-li 21 comèdies en total. Gràcies aquestes obres, Plaute passà de la comèdia d’intriga a la comèdia de costums, i tendí a renovar la situació de l’escena romana.

Cal destacar que Plaute demostra poca preocupació per la moral, ja que la seva única intenció en escriure les obres és fer riure. I bé que ho vam comprovar en la representació de dimecres.

En les comèdies de Plaute trobem tot de personatges típics:

-Un noi jove enamorat d’una noia de bona família.

-Un vell colèric i garrepa, sempre és estafat i burlat.

-Un esclau irrespectuós i mentider, protagonista que aconsegueix el final feliç.

-La mare, un personatge colèric que mana i posa condicions al marit.

-Un paràsit, personatge graciós capaç de qualsevol cosa per tal de menjar.

Respecte la seva obra que vam veure “Els bessons” (considerada com una de les millors comèdies de Plaute), cal destacar que ha servit d’inspiració per a moltes obres posteriors, entre elles “La comèdia dels errors”, de William Shakespeare.

Els Bessons tracta de dos germans bessons anomenats Menecme i Sòsicles. El pare dels joves se'n va amb Sòsicles de viatge de negocis, però el noi és raptat i traslladat a la ciutat d'Epidamnos. Sòsicles, el bessó que queda a casa, és rebatejat també com a Menecme.

Quan Sòsicles es fa gran, viatja arreu buscant el germà perdut, i quan arriba on viu el seu bessó, comencen a ocórrer fets estranys per a un i altre, el misteri dels quals no resoldran fins al final de l’obra, quan es trobaran els dos germans gràcies als seus esclaus.

I quins són els fets? Doncs, que, quan Menecme va cap al fòrum, el seu germà Sòsicles passa l’estona on són les cortesanes que Menecne havia de visitar una mica més tard, mentre que tothom pensa que és Menecme amb qui estan parlant i relacionant-se. A més a més de les cortesanes, l’esposa de Menecme també confon el seu marit amb Sòsicles, i entre ella, les cortesanes i els esclaus (Raspall i Mesenió) hi ha tota una sèrie de malentesos.

Però personalment crec que el que realment complica l’obra és el mantell. Menecme roba a la seva esposa un mantell per regalar-li a Eròtia (una de les cortesanes), i aquest mantell passa per moltes mans degut a les confusions entre els dos bessons.

Per altra banda, tant els dos esclaus com Eròtia tenen una gran importància en l’obra, ja que és gràcies a ells que l’obra es va desenvolupant.

Per acabar he de dir que l'obra es va representar dins del marc del festival de Teatre Grecollatí Prosopon pel Grup "Clásicos Luna" de l'institut Pedro de Luna de Saragossa, que els actors eren alumnes d'ESO i ho van fer molt i molt bé. Vam riure molt, i fins i tot, els que estan pitjor de la vista van arribar a creure que els dos Menecmes eren realment el mateix actor, de tant que s'assemblaven.

Una manera molt interessant i divertida de conèixer el teatre de Plaute. 

Jaume Delgado

2 BTX B