Hodie est

dissabte, 16 de març del 2013

La situació de la dona al món grec

Avete μαθηται!

Ja que últimament els de grec ens hem bolcat de ple en llegir i entendre l’obra de Medea, avui us parlaré de la situació de la dona en el món grec. Però he pensat que, prèviament a exposar les meves explicacions, us citaré un fragment de la tragèdia d’Eurípides on es reflecteixen algunes de les condicions en les quals vivia la dona.
Medea: “ De tot allò que és animat i té enteniment, les dones som criatures dignes de llàstima; en primer lloc, és necessari que aquestes comprin un marit amb excessives riqueses i agafin un amo del seu cos; així que aquest mal és més dolorós que l’altre mal. Igualment, el major perill és escollir-ne un de malvat o un de bo; doncs les separacions no són ben considerades per a les dones, ni poden repudiar el marit. Després que s’ha arribat a nous costums i lleis, cal que faci d’endevina, si no ho ha après a casa, per manejar molt bé el qui comparteix el seu llit. I si, respecte a això, el marit conviu amb nosaltres sense portar el jou amb violència, perquè ens hem exercitat bé en el treball, la nostra vida és envejable; però si no, és preferible morir. Un home, cada vegada que, en la convivència amb els de la casa, s’enutja, parteix i calma el dolor del seu cor, dirigint-se al costat d’un amic o junt als de la seva edat; però a nosaltres ens és necessari mirar cap a un sol ser. I diuen que nosaltres vivim a casa una vida sense perills, mentre ells lluiten amb la llança insensats! Preferiria romandre tres vegades al costat de l’escut que parir una vegada.”

Aquest fragment de Medea ens deixa entreveure quina era la situació que patia la dona. Medea n’és un clar exemple; és víctima de les condicions en les quals es trobava la dona al món grec. Tanmateix, he de destacar que les obres d’aquella època estaven escrites per homes i això fa que el punt de vista sigui totalment subjectiu per part de l’home, per tant, s’intueix un cert menyspreu a l’hora de parlar del paper que tenia la dona en aquella època.

Però deixant de banda aquest breu incís, continuo amb el tema principal. La misogínia amara tota la literatura grega i tot el pensament grec: des d’Hesíode la dona és un mal engalanat i capaç de tota mena d’estratagemes però, alhora, un mal necessari ja que l’home grec s’ha de casar per poder tenir fills que el cuidin quan sigui vell i es facin càrrec del seu patrimoni i així aconseguir el prestigi social que es negava als solters. És a dir, la dona era clau en l’àmbit domèstic i necessària per proporcionar al seu marit fills, els quals heretarien tota la seva fortuna en un futur. La dona estava destinada a ser la esposa perfecta i qui assegurés la llar i el benestar de la família en tot moment. Algunes de les dones en no assolir aquests requisits, segons el marit, eren fortament maltractades. Una altra cosa a afegir és que les dones eren totalment excloses de la vida social i política, sense drets jurídics i civils i per tant, no tenien dret ni de propietat ni de vot.

Per sort, podem dir que actualment el paper de la dona ha evolucionat favorablement i deixa una mica de banda aquest rol de mestressa de casa i passa a tenir un rol més important en l’àmbit públic, a més de tenir, si més no en Europa, igualtat jurídica.

Tanmateix, aquesta igualtat no data de tan lluny. Algú podria dir des de quan les dones europees o americanes tenen dret a vot?

Espero que gaudiu amb la meva entrada!
Arianna Luján
2n BTX B

4 comentaris:

Adriana. ha dit...

M'ha agradat la teva entrada Ari, ja que ho has explicat molt bé.

Crec que ja era hora que les dones tinguessim una mica d'igualtat: ser-ho no té dret a privar-nos el vot. Més aviat al contrari. És trist que la societat sempre hagi vist l'home com un cap (i alhora sent el que portava a la dona com volia: cosa realment injusta). Crec que en comptes de fer el bé hi han hagut massa injusticies.

Hem de donar les gràcies a les dones que lluitaren pels seus drets perquè és gràcies a la seva empenta que nosaltres avui tenim dret al vot, a més de tenir vida social i no només amb èxit de procrear, cuidar els nostres fills i ser mestresses.

El clar exemple: les nostres mestres i nosaltres que encara estudiem.

Responent a la teva pregunta he trobat que a Espanya al 1931 i a Mèxic al 1947.

Bona feina!

Adriana. ha dit...

P.S: Al quadre que hi ha en aquest link hi són presents cadascuna de les dates del sefragi femení a més de parlar sobre les dones que van impulsar-ho: http://es.wikipedia.org/wiki/Sufragio_femenino

Raquel. M ha dit...

Molt bona entrada. Estic d'acord amb l'Adriana en que hem de donar les gràcies a totes aquelles dones que van lluitar pel nostre dret.
M'ha agradat que expliquessis la situació de la dona al llarg del temps perquè així les dones d'ara aprenem a valorar tot el que tenim i les oportunitats a les que podem arribar.
Felicitats! :)

L'ombra d'un somni ha dit...

Ari, bona entrada!
Ja sabeu que sempre us dic que a mi m'hauria agradat viure a Atenes al segle V aC, però sent home i aristòcrata...

En el món antic -de fet, fins fa quatre dies- la situació de la dona era molt difícil, i us sorprendria veure que només des del 1971 països avançats com Suïssa deixen votar les seves dones, o que en EEUU només existeix el sufragi universal (blans i negres) des del 1962.