La situació de la dona al món grec

Avete μαθηται!

Ja que últimament els de grec ens hem bolcat de ple en llegir i entendre l’obra de Medea, avui us parlaré de la situació de la dona en el món grec. Però he pensat que, prèviament a exposar les meves explicacions, us citaré un fragment de la tragèdia d’Eurípides on es reflecteixen algunes de les condicions en les quals vivia la dona.

Medea: “ De tot allò que és animat i té enteniment, les dones som criatures dignes de llàstima; en primer lloc, és necessari que aquestes comprin un marit amb excessives riqueses i agafin un amo del seu cos; així que aquest mal és més dolorós que l’altre mal. Igualment, el major perill és escollir-ne un de malvat o un de bo; doncs les separacions no són ben considerades per a les dones, ni poden repudiar el marit. Després que s’ha arribat a nous costums i lleis, cal que faci d’endevina, si no ho ha après a casa, per manejar molt bé el qui comparteix el seu llit. I si, respecte a això, el marit conviu amb nosaltres sense portar el jou amb violència, perquè ens hem exercitat bé en el treball, la nostra vida és envejable; però si no, és preferible morir. Un home, cada vegada que, en la convivència amb els de la casa, s’enutja, parteix i calma el dolor del seu cor, dirigint-se al costat d’un amic o junt als de la seva edat; però a nosaltres ens és necessari mirar cap a un sol ser. I diuen que nosaltres vivim a casa una vida sense perills, mentre ells lluiten amb la llança insensats! Preferiria romandre tres vegades al costat de l’escut que parir una vegada.”

Aquest fragment de Medea ens deixa entreveure quina era la situació que patia la dona. Medea n’és un clar exemple; és víctima de les condicions en les quals es trobava la dona al món grec. Tanmateix, he de destacar que les obres d’aquella època estaven escrites per homes i això fa que el punt de vista sigui totalment subjectiu per part de l’home, per tant, s’intueix un cert menyspreu a l’hora de parlar del paper que tenia la dona en aquella època.

Però deixant de banda aquest breu incís, continuo amb el tema principal. La misogínia amara tota la literatura grega i tot el pensament grec: des d’Hesíode la dona és un mal engalanat i capaç de tota mena d’estratagemes però, alhora, un mal necessari ja que l’home grec s’ha de casar per poder tenir fills que el cuidin quan sigui vell i es facin càrrec del seu patrimoni i així aconseguir el prestigi social que es negava als solters. És a dir, la dona era clau en l’àmbit domèstic i necessària per proporcionar al seu marit fills, els quals heretarien tota la seva fortuna en un futur. La dona estava destinada a ser la esposa perfecta i qui assegurés la llar i el benestar de la família en tot moment. Algunes de les dones en no assolir aquests requisits, segons el marit, eren fortament maltractades. Una altra cosa a afegir és que les dones eren totalment excloses de la vida social i política, sense drets jurídics i civils i per tant, no tenien dret ni de propietat ni de vot.

Per sort, podem dir que actualment el paper de la dona ha evolucionat favorablement i deixa una mica de banda aquest rol de mestressa de casa i passa a tenir un rol més important en l’àmbit públic, a més de tenir, si més no en Europa, igualtat jurídica.

Tanmateix, aquesta igualtat no data de tan lluny. Algú podria dir des de quan les dones europees o americanes tenen dret a vot?

Espero que gaudiu amb la meva entrada!

Arianna Luján

2n BTX B