Ulisses va passar per Emerita Augusta

Avete omnes!

Ja s'acaben les vacances i aviat ens tornarem a veure les cares. Per escalfar motors us vull mostrar imatges d'una de les visites que tenia anotades en la llista de llocs especials pendents de veure, i que he pogut fer aquest estiu. Com que l'experiència ha estat fantàstica, he pensat que calia compartir-la amb vosaltres.

Per fi he anat a visitar Emerita Augusta i, a més, he pogut assistir a una representació del festival de teatre clàssic de Mèrida.

I tot i l'onada de calor que ens ha acompanyat en passejar per la ciutat, he pensat en com us agradaria ser-hi, mentre seia contemplant el frons scenae del teatre, o davant del magnífic temple de Diana, tot passejant pel Museo Nacional de Arte Romano, o fins i tot mentre mirava els meus fills córrer per l'arena del circ de Mèrida. 
Jutgeu vosaltres mateixos!

Mèrida from Rapsodos

Però el millor de tot ha estat quan, en arribar la nit, hem anat al restaurat teatre romà a veure una representació molt "sui generis" de l'Odissea.

Es tracta de la versió que ha fet l'actor cordovès Rafael Alvárez "El Brujo", en la qual no representa cap personatge sinó que fa d'aede i ens explica des d'una òptica molt personal, divertida i actual les aventures del viatger més famós del Mediterrani.

En l'obra Ulisses apareix com un instrument perquè la deessa Atenea pugui transformar l'instint primari que porta l'home a la violència en una força positiva i civilitzadora que condueix a la pau. Atenea és deessa de la Pau, la Saviesa, la Misericòrdia i patrona de la Democràcia. Així, l'Odissea del Brujo pretén extreure els valors simbòlics implícits en el relat i explicar-los amb un llenguatge assequible a tots els espectadors. 

El cert és que el resultat és una obra de més de dues hores, que en cap moment es fa llarga, perquè hi ha temps per tot, per riure, per reflexionar, per contemplar...

Una nit màgica!
Valete!

Un nou regal: la vil·la romana de la Sagrera

Avete et gaudete!

L'octubre passat Empúries ens oferia un regal inesperat amb la descoberta de prop de 90 tombes grecorromanes. Ara són la Sagrera i les eternes obres de l'AVE que ens han ofert un nou regal, ja que a finals de juliol es van detectar restes a la zona on s'estaven realitzant les obres de l'estació de l'AVE. Vegeu la notícia a TV3.

Els arqueòlegs hi han treballat de valent tot el mes d'agost per treure a la llum una vil·la romana possiblement anterior al segle IV o V. La vil·la té una extensió de prop de 4000 metres quadrats i conté tres àrees diferents, una de les quals té un conjunt termal amb piscina i hipocaust, i en la qual s'han trobat restes de mosaic que seràn traslladats al Museu Arqueològic de Catalunya per ser estudiats. Les altres zones sembla que eren destinades a usos residencials i agrícoles.

Encara queda molt per estudiar, però ja s'ha obert el debat sobre què cal fer amb aquest jaciment arqueològic. I de nou ens trobem amb les contradiccions entre present, passat i futur.

Òbviament hem d'avançar cap al FUTUR, i cal construir ja l'estació de l'AVE per deixar en pau ARA els veïns de la Sagrera que fa anys que pateixen obres. Ara bé, destruir el nostre PASSAT no és destruir una part del que som i podem ser?

L'antic debat torna a estar obert. 
Si voleu dir la vostra, entreu en aquesta pàgina del Facebook: "Per la preservació 'in situ' de la vil·la romana de la Sagrera."

Per saber-ne més sobre aquesta notícia podeu mirar aquests enllaços de El País i El Periódico.

Temples Romans a Hispània

Hola a tots i totes!

Sóc Jasó i avui parlaré d’alguns temples romans que encara avui dia podem trobar al nostre país.

Començaré parlant d’un temple que fa poc la meva classe i jo vam veure i sobre el qual vam rebre una petita explicació: el temple d’Ausa (ciutat coneguda avui dia amb el nom de Vic). És un temple hexàstil amb capitells corintis. Es desconeix a quin déu està dedicat però es creu que podria estar dedicat a Júpiter, Juno o Minerva. Està situat a la part més elevada de la ciutat. L’edifici va ser construït a principis del segle II i no va ser descobert fins a l’any 1882. Això és degut al fet que durant el segle XI es va construir a sobre el castell dels Montcada, que va deixar el temple amagat. Més endavant aquest castell va ser convertit en presó fins que finalment va ser venut en una subhasta pública a Miquel Sans i Jaume Casals. Aquests van fer enderrocar l’edifici i va ser llavors quan van trobar les restes del temple. El temple va ser en gran part restaurat durant els anys 1930 i 1954.

El següent temple del qual parlaré es troba a Còrdova. Aquest temple es va descobrir als anys 50, durant l’ampliació de l’Ajuntament de la ciutat. Sembla ser que no és l’únic temple que va haver a la ciutat però sí el més important de tots ells. El temple és hexàstil i pseudoperípter de 32 metres de llarg i 16 d’ample. La seva construcció va començar durant el regnat de l’emperador Claudi (41-54 dC.) i va finalitzar uns 40 anys després, durant el regnat de l’emperador Domicià (81-96 dC.). El temple va rebre unes modificacions durant el segle II. Sembla ser que aquest temple estava dedicat als emperadors romans que havien estat divinitzats.

Finalment parlaré del Traianeum (temple de Trajà) a Itàlica (Sevilla). Aquest temple estava dedicat a l’emperador Trajà, que va néixer en aquesta mateixa ciutat. Va ser construït pel seu nebot Adrià. La seva superfície és més o menys d’una hectàrea. És octàstil i perípter i es troba a sobre d’un podi de 29 metres d’ample i 47 de llarg. Està construït dins un gran recinte quadrangular circumdat per un pòrtic que limita amb l’exterior amb un mur compost per exedres rectangulars i semicirculars alternes. El temple es trobava dins una plaça on hi havien 100 columnes de marbre d’Eubea a més de diverses escultures i fonts.



I fins aquí la meva entrada.

Abans d’acomiadar-me voldria demanar disculpes per pujar la meva entrada amb tant de retard però fa molt de temps que tinc diversos problemes amb l’ordinador que no em faciliten gens el treball. Finalment, espero que la meva entrada us hagi interessat o com a mínim no us hagi avorrit gaire.
Aarón.

Emerita Augusta

Tripulació!!!!
Avui és la meva última entrada, però abans d’això, em convertiré en una autentica romana per viatjar amb vosaltres! Avui anirem cap a Mèrida, la famosa ciutat d’Emerita Augusta.


La ciutat romana va ser fundada l'any 25 aC. pel futur emperador August. Tot i estar situada en una zona poc romanitzada i envoltada de tribus indígenes, els Vettons, Túrduls, i Lusitans, aviat va desenvolupar-se i va esdevenir un lloc importantíssim en la regió amb gairebé 50.000 habitants.
La seva ubicació era perfecta: a l'estil de les "ciutats-pont" romanes (Còrdova, Toulouse) es va situar al marge del riu Guadiana i en la confluència d'importants vies de comunicació. Els pujols que la circumden no solament la protegeixen, sinó que són el lloc perfecte per a la construcció de grans edificis públics -Teatre i Amfiteatre-. A prop existien fonts d'aigua, matèries primeres de construcció, terres productives, boscos...
Tot això unit al fet que la planimetria de la ciutat era perfecta, amb carrers perpendiculars en tota l'extensió de la ciutat, va contribuir que Emerita Augusta es convertís en una de les ciutats romanes més importants.

Cliqueu al play i acompanyeu-me en aquest viatge!



I ara, no només us vull donar les gràcies per acompanyar-me en el viatge, també us dono les gràcies a tota la tripulació, companys, amics..., -sí, crec que la millor paraula és amics- per aquests anys que encara que han estat durs ens hem tingut per treure’ns un somriure. Gràcies per tots els moments que hem passat junts, per totes les excursions, pels viatges. De veritat, gràcies.

Però bé, això no acaba aquí perquè sempre ens quedarà L’ombra d’un somni, aquest bloc que vam crear nosaltres amb ajuda de la nostra fantàstica “profe” de clàssiques, i sembla ahir quant estàvem pensant el nom del bloc: la veritat és que no podia tenir un altre nom, només aquest.
Aglaia