Gastronomia romana

Avete!

Com que sóc golafre de mena, he optat per la gastronomia romana com a tema per a la meva primera entrada al blog. Llaminers, espero que us agradi!

Els productes que consumien els romans no eren gaire diferents als nostres, ja que igualment eren mediterranis. El tret que diferencia els seus àpats dels nostres és que ells solien amanir els plats amb moltes salses, tant dolces com salades. Fins i tot de vegades combinaven en un mateix plat salses de diferents gustos. Una d'elles és el conegut garum, una barreja de vísceres de peix que nosaltres (per bé o per desgràcia, no ho sé, ja que mai l'he tastat) avui en dia no conservem, però ells la feien servir molt sovint.

En els seus menús diaris abundaven llegums i hortalisses que conreaven en els seus horts particulars, bolets, fruita -amb la qual feien melmelades, conserves i fruita seca-, porc i pollastre. Pel que fa al peix, els romans el consideraven un menjar exquisit que apreciaven molt, i es reservava per als grans àpats.

En la societat romana aquells que s'ho podien permetre feien grans banquets a les cenae (per sopar) per tal d'impressionar els seus hostes (clients, mercaders, amics, etc.). Intentaven demostrar el seu poder i el seu alt rang per mitjà dels plats: allò que venia de lluny i era desconegut resultava d'una exquisidesa extraordinària. 
Aquest era el cas de moltes aus: se servien llengües de flamenc, cigonya, lloro, paó o estruç, peus d'oca rostits, crestes de galls... 
Altres plats singulars per a sibarites eren peus de camell i vísceres d'ocells diversos.

Els cuiners eren majoritàriament esclaus, i en un principi estaven mal considerats, però, poc a poc, els millors van anar adquirint certa categoria i renom, tot i que altres rebien càstigs, si no agradava el menjar elaborat. Sort que avui ningú fueteja cap cuiner principiant per cremar la truita...

Valete!

Ada Vilà

1r Batxillerat B

PS: Si voleu saber més sobre cuina romana, Apici va deixar un llibre de receptes d'allò més complet, De re coquinaria. O bé en aquests dos blogs: De Re Coquinaria i KuanUm

Les matrones romanes

Avete!

Després d'haver estat pensant un tema del qual parlar en la meva primera entrada al blog, aprofitant que fa poc ha estat el dia de la mare, he decidit parlar-vos de les matrones romanes.

Les matrones romanes representaven l'ideal de la dona perfecta, que significava ser un model de dona el comportament de la qual, en tots els aspectes, era irreprotxable. 
Aquestes dones participaven activament a l'educació dels seus fills, dirigien la casa juntament amb el marit i tenien una relativa llibertat, ja que, encara que podien sortir força de casa,  sempre havien d'anar acompanyades per una altra persona. Tanmateix gaudien del mateix estatus social que el marit, a qui acompanyaven a celebracions i espectacles públics.
Jurídicament, però, depenien sempre d'un home. Amb l'arribada de l'Imperi, la seva situació va millorar, ja que si moria el marit i per tant la matrona quedava vídua podia recuperar el dot del matrimoni i fer-lo servir pel que volgués.

Pel que fa a l'educació, les filles dels aristòcrates acudien a l'escola fins als 12 anys i aquelles que volien seguir aprenent podien fer-ho mitjançant la figura dels preceptors, però només amb l'aprovació del pare o marit.

Al llarg de la història de Roma hi va haver una llista de dones que compliren tots els requisits per ser considerades ideals perfectes, com:

Cornèlia: Dona culta i de caràcter fort, filla de Publi Corneli Escipió l'Africà i d'Emília Tèrcia, i esposa de Tiberi Semproni Grac. Es diu que després de quedar-se viuda va rebutjar casar-se amb el rei d'Egipte per dedicar-se completament a l'educació dels seus fills, Tiberi Grac i gai Grac. Tota la seva vida va ocupar-se dels assumptes militars del seu marit i va ser alabada per la gran dedicació als seus fills.

Lívia Drusila: Va ser la tercera dona d'August i una de les dones més populars de Roma, fins al punt que molts l'anomenaven "Diva Augusta". Les cròniques diuen que era una de les dones més boniques de l'època i que per això August es va enamorar d'ella només veure-la. El seu matrimoni amb August va durar 52 anys i es va convertir en la consellera de confiança d'aquest. Fins i tot es diu que va arribar a enverinar alguns enemics del seu marit.

Pompeia Plotina: Va ser la dona de Trajà molt abans que ell fos l'emperador. Va rebre els títols i els honors d'Augusta per part del senat i era una dona culta i de bon caràcter. 

Tot i que no va tenir fills va influir molt en què Adrià succeís el seu marit com a emperador. Pompeia va ser qui va transportar les cendres de Trajà en una urna d'or que va dipositar en la Columna Trajana.

Faustina La Menor: Va ser esposa de l'emperador Marc Aureli, i mare de dos bessons, Còmode i Antoní, i de Galèria Lucil·la. 

Faustina va acompanyar el seu marit en la campanya del nord durant els anys 170-174, i després en la de l'est, on va morir. 

La devoció d'Aureli per la seva esposa va fer que fundés un establiment de caritat en honor de l'esposa morta: la segona Puellae Faustinianae.

Aquestes són les quatre dones que he triat per explicar-vos, però cal tenir present que, a part d'aquestes quatre dones romanes, n'hi va haver moltes més que també van tenir el seu paper i van ajudar a construir de mica en mica la història de Roma.

Fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat i hàgiu aprés una mica més sobre les dones de Roma. 

Valete! 

Mireia Pagès 

1r BTX B

L’origen dels animals

Avete!

Avui us vinc a parlar sobre l'origen del nom dels animals en la llengua llatina, ja que els noms científics d’aquests estan en llatí.

La paraula animal ve del llatí animal,-alis,  ésser dotat de respiració o del buf vital (anima). Cal afegir que la paraula animal, animalis és l’única paraula llatina de gènere neutre que designa éssers vius, ja que el neutre és el gènere per a les coses inanimades.

Deixant això de banda, vull parlar-vos de diferents animals i els significats dels seus noms.

Començo pel gat, perquè és un dels meus animals preferits. El nom ve del llatí tardà cattus, que designava el gat silvestre. Va abastar el felí domèstic a partir de l'any 600; abans era desconegut. El seu origen és incert, però sí es coneixen moltes paraules que provenen d'aquesta veu: gata, gatera, gatejar i fins i tot gallet, el percussor de les armes de foc.

Ànec: el castellà va prendre el mot àrab hispànic patt, que venia de l'àrab clàssic batt, que alhora el va adoptar del persa bat. És veu comuna a diversos idiomes, com el portuguès (ànec), l'àrab (batt), el búlgar i l'eslovè (patka) i l'albanès (pate). 

El gos, d'origen incert, ja que no apareix en un altre idioma cap paraula semblant a aquesta. A l'edat mitjana, gos era un terme pejoratiu i popular, que s'enfrontava a ca, la paraula tradicional original del llatí. Les paraules derivades són nombroses: gossa, gossera. 

El cavall ha trotat un llarg camí en el món de la lexicografia. Va partir del búlgar com kobyla, va passar al grec i va arribar al llatí com caballus. D'allí va prendre l'espanyol. L'origen de poltre, en canvi, és incert. Hi ha paraules similars en altres llengües romàniques, que poden venir del llatí pulliter: polédro (italià), poleró (portuguès), poutre (francès) i poldre (català).

El punt de partida de la vaca és senzill i directe: ve del llatí vacca. Ha donat origen a moltes veus: vacuna, vaquer, vaqueta i vaqueta, entre d'altres.

El peix ve del llatí piscis (igual que el signe del zodíac) i dóna origen a veus com peixera, piscina i pescar.

El cangur: quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, van quedar sorpresos en veure uns estranys animals que donaven salts increïbles. Immediatament van cridar a un nadiu, els quals eren extremadament pacífics i els conqueridors van intentar preguntar mitjançant senyals què era l'animal. En notar que l'indi sempre deia "kan ghu ru" van adoptar el vocable anglès "kangaroo" (cangur). Els lingüistes van determinar temps després que el significat del que els indígenes volien dir era "no l'entenc".

Fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat i hàgiu après coses noves.

Valete!
Paula Martínez 
1r BTX B

August de Prima Porta, primer emperador

Avete!

Avui us parlaré del primer emperador de Roma, o més aviat, de una de les escultures més famoses que el van representar.

L'escultura d'August de Prima Porta representa César August, primer emperador de l'Imperi romà (27aC-14aC), que va ser potser l'emperador més conegut de l'Imperi i un dels emperadors que es preocupava pel populus. 

Hi ha moltes escultures d'ell, però, tot i això, aquesta és una de les més conegudes. August sempre utilitzava una imatge molt idealitzada d'ell mateix: com es por apreciar, no s'observa cap defecte físic. 

Se sap que se'n van esculpir algunes escultures estant ja en el declivi de la seva vida, però encara se'l seguia esculpint jove i fort.

Aquesta que us presento va ser construïda al segle I dC al costat de Prima Porta a Roma i actualment es troba als Museus Vaticans. La funció d'aquesta escultura és commemorativa.

És una escultura de marbre realitzada amb una tècnica de talla en el qual es talla la pedra per donar-li la forma desitjada.

Originalment era una escultura policromada, és a dir, que estava pintada, però amb el temps ha anat perdent el color i ha quedat del color del marbre.

És una figura exempta,és a dir, es pot veure des de qualsevol punt de vista. L'escultura presenta una figura masculina, dempeus, amb una corba praxitel·liaa, (es por observar al seu cos una lleu corba que s'anomena corba praxitel·liana, en honor a l'escultor grec Praxítel·les, el primer a plasmar-la). 

Als peus d'August hi ha Cupido i un dofí de contraposto, recurs utilitzat perquè la figura s'aguantés de peus. Amb una mà assenyala (el camí?), mentre a l'altra porta una vara.

És una figura proporcionada, ja que guarda proporció amb tota la resta del seu cos. Ara bé, pel que fa a la simetria, aquesta escultura no és simètrica tot i que amb la vara aconsegueix un cert equilibri. 

Pel que fa a l'estil, barreja l'escultura clàssica amb característiques de l'escultura hel·lenística com la roba.

D'altra banda, la llum està molt present a l'obra ja que es juga amb la llum fent un gran contrast entre la roba i el cabell. I pel que fa al temps, se situa en un temps atemporal ja que no presenta cap moment històric sinó que és un retrat del mateix César August en tota la seva esplendor.

Finalment, cal fixar-s'hi en la cuirassa on hi ha gravats alguns elements mitològics:

A dalt a l'esquerra hi ha representada l'Aurora guiant la quadriga del Sol. Simbolitza la sortida del Sol i el ressorgir del poble romà guiat per August. A dalt al mig de la cuirassa hi ha gravat Urà, el déu del Cel, representat amb un mantell que ocupa gairebé tota l'amplada de la cuirassa. A la dreta hi ha la representació de Fósfor, déu del foc. Una mica més abaix està la rosada al seu costat. A la zona de les costelles a la part esquerra es por observar Hispània, la gran meta dels romans. La imatge més baixa de la part esquerra simbolitza Apolo sobre Griu, un monstre mig lleó mig ocell. Al costat d'aquesta imatge es pot veure Gea amb la banya de l'abundància que simbolitza la fertilitat. A la part dreta de la cuirassa a la part inferior està representada Diana, la germana d'Apolo i deessa de la lluna, amb un cérvol. A la part de les costelles dreta i a la part oposada d'Hispania es representa la Gàl·lia.

Com a última imatge de la cuirassa i a la part central està representat Mart amb la lloba capitolina i al costat un soldat entregant-li l'estàndard.

La gravació d'alguns mites o símbols religiosos en les cuirasses del guerrers s'han utilitzat tant com per la protecció personal com per buscar la intimidació del rival.

Valete!

Helena Adán

1r BTX B

Els romans i les seves mascotes

Avete!
Segur que a molts de vosaltres us agraden els animals. Doncs, en aquest escrit m'agradaria explicar-vos alguna cosa sobre els romans i les seves mascotes.

Tenint en compte que en aquella època estaven més ocupats amb les lluiten que amb les mascotes, es pot sorprendre que sí que en tenien, però no per fer companyia, com ara, sinó per fer algun servei.
Per exemple, per enviar-se missatges secrets feien servir els gossos: els donaven de menjar una barra de bronze amb un missatge a dins, i aixi el que volgués llegir-lo hauria de matar al gos brutalment. 

Segons la meva opinió, i espero i suposo que la vostra també, està molt malament que facin això als pobres gossos només per enviar un missatge a una altra persona. 
Això també ho feien si el gos no feia el rol que ells volien, perquè molts d'ells volien un gos per protegir les cases i per anar a caçar, o bé els utilitzaven en les lluites o amb funcions d'atac i aquests eren anomenats "gossos soldats".

Que protegien les cases ho sabem, entre altres coses, per l'expressió "Cave Canem", que significa "alerta amb el gos".

Els romans també es van acostumar a tenir gats com mascotes dins de casa: a aquests no els utilitzaven per vigilar la casa, sinó només per fer companyia. Encara que també s'aprofitaven per allunyar les rates i els ratolins dels campaments

Els emperadors també tenien mascotes: la preferida de Juli Cèsar no era altra que... una girafa, una mascota no molt comú per tenir a casa. 
Calígula tenia, deien, un amor especial pel seu cavall, aqui portava a totes les seves festes.

Domicià (que va dominar Roma entre el 81 i l'any 96) no es quedava curt: tenia un lleó com a mascota. Sí, encara que sembli difícil de creure, el va domesticar perquè fos la seva mascota. Això sí, tenia a la gent ben avisada; aquest era el seu cartell:

I tot recordant el gos, he trobat un grup de música que es diu "Cave Canem", que té una cançó "Virus", amb un protagonista que és un gos:

I fins aquí la meva entrada al blog. Espero que hàgiu après molt sobre els romans i les seves mascotes

Valete!
Maite Ledesma
1r Batx A

Llatí i grec en publicitat

Avete!

Ja sabem que el llatí és una llengua que ha influït tant en la nostra llengua com en la nostra cultura i història. Part d'aquest influència la conservem escrita en llibres, en llatí, que ens mostren mites i informació el coneixement de la qual ens aporta un gran bagatge cultural. Però deixant aquest fet de banda, la llengua llatina també ha arribat a la publicitat actual i potser no ens hem adonat: per això que us parlaré de la influència del llatí en la publicitat.

Un dels àmbits en què la publicitat més utilitza el llatí és en la tria de noms per a marques d'aliments i begudes. Així, tenim el nom de la beguda Aquarius, que està compost per 'aqua' que vol dir aigua i el sufix 'arius' que indica pertanyença, que pertany a algú. 

O la marca de gelats Frigo que deu el seu nom a una paraula llatina, frigus, -oris, que com podeu imaginar-vos vol dir fred.

Però no us penseu que el llatí només apareix en marques d'aliments, sinó que també el podem trobar a enciclopèdies i diccionaris. I ara que estem estudiant la tercera declinació aprofito per a ensenyar-vos el diccionari Vox, que prové de vox, vocis que vol dir veu, (Fixeu-vos en el canvi del nominatiu -cs- a -x).

Una altra marca anomenada Papyrus fa referència a una empresa de material escolar, i, com podeu imaginar, també prové del llatí papyrus, i, que vol dir papir, el suport per poder escriure utilitzat pels romans i elaborat a partir d'una planta aquàtica, el papir. 

La coneguda marca de productes per a la pell Nivea té el seu origen en el terme llatí nivis,is que vol dir neu, o també en l'adjectiu nivus, -a, -um que fa referència al color de la neu.

En el món de l'esport també en trobem exemples: ASICS és una marca que ven material i roba esportiva. El seu nom sorgeix de les sigles de la frase: Anima Sana In Corpore Sano (Una ànima sana en un cos sa).

I la famosíssima NIKE, que també ven roba esportiva, i utilitza no el llatí sinó el grec  per fer referència a la deessa de la victòria Niké, i també inspira el seu logo en les ales d'aquesta victòria alada que podem veure el Museu de Louvre. 

D'altra banda, buscant informació per a aquesta entrada m'he adonat que moltes marques o models de cotxes deuen el seu nom al llatí i fins i tot al grec: Vel Satis, Modus, Clío, Signum, Focus, Transit, Phaetón, Auris, Prius, Micra, Ypsilon, Fabia, Octavia..., i de tots els que he trobat hi ha un que és el que més m'ha cridat l'atenció: Volvo. Aquesta marca prové del verb llatí volvo que vol dir girar, donar voltes.

Aquesta llengua també ha sigut utilitzada en empreses, un exemple Arcadia (Arcadia, ae), una regió de l'Antiga Grècia que era sinònim de vida feliç. I d'aquí que aquesta sigui una empresa que promet vendre habitatges perfectes.

La famosa frase de Cèsar Veni, vidi, vici també ha estat utilitzada en algun anunci publicitari:

I fins i tot, els italians van adaptar aquesta frase per a un anunci sobre un producte relacionat amb la tecnologia. No van utilitzar la mateixa frase, sinó que van escriure la següent: siedi, vedi, vivi, que vol dir seu, mira i viu, fent referència a l'experiència que podia oferir la pantalla del producte.

I no només això, sinó que trobem el llatí en títols de pel·lícules!! Com Invictus, que prové de l'adjectiu invictus, a, um i significa no vençut, i serveix per donar títol a una pel·lícula dedicada a Nelson Mandela, ja que ell mai es va donar per vençut ni es va rendir fins a aconseguir el seu somni de concòrdia i llibertat a Sud-Àfrica.

D'altra banda, fa poc a la web La Vanguardia apareixia un article titulat "El latín sigue vivo", en el qual es parla sobre el llatí utilitzant els llatinismes més coneguts. Aquí us deixo l'enllaç per si voleu fer-hi una ullada.

I fins aquí la meva entrada al bloc! Espero que us hagi aportat nova informació i que la publicitat segueixi utilitzant el llatí com a mitjà de comunicació a l'hora d'anunciar un producte.

Valete!!

Aroa Acosta

1r BTX A 

PS: Podeu aportar nous exemples a aquesta petita mostra que jo us he fet?

Les Moires

Avete!

Amb motiu de la finalització del Concurs Odissea la passada setmana, i fent honor al nom del meu grup, les Moires, he decidit parlar sobre aquestes, ja que em sembla un tema interessant sobretot des del punt de vista de la seva influència en la societat o les seves aparicions televisives...

Bé, abans de començar us posaré una mica en context explicant què i qui eres les Moires. Cloto, Làquesis i Àtropos eres tres divinitats, deesses del destí, que eren imaginades com tres velles encarregades de decidir el destí de les persones. Cadascuna realitza un paper rellevant en els tres punts de la vida d'una persona: el naixement, la durada de la vida i l'hora de la mort.

Cloto, (Κλωθώ, la que fila) era la germana petita i era present als naixements: es deia que en el moment que neix una persona aquesta divinitat començava a teixir el fil de la seva vida. Làquesis (Λάχεσις, de λαγχάνω, tocar a sort) era l'encarregada de decidir la durada de la vida d'una persona, i, finalment, Àtropos, (῎Α-τροπος, que no es pot tornar enrere) la germana gran, tallava el fil de la vida amb les seves tisores d'or.

Aparentment, no tenien tant de poder com Zeus, però eren respectades i temudes per tots els déus i divinitats del Món Antic. Aquest fet era degut al fet que les Moires coneixien el futur i tenien en les seves mans la vida tant de mortals com d'immortals.

Actualment, però, també trobem restes d'aquesta influència, perquè les Moires han aparegut en diversos àmbits i continuen participant en el nostre dia a dia...

En aquest fragment de la pel·lícula de Disney Hèrcules veiem una escena on apareixen les Moires. Trobem, però, un to humorístic en el tracte entre Hades i aquestes i veiem com, finalment, elles li revelen el seu destí. Aquest fet ja no és un tret vertader perquè les Moires gregues havien de preservar aquest secret i no revelar-lo.

Aquesta altra,  en canvi, és una imatge extreta de la pel·lícula de Percy Jackson, en la qual representen les Moires com unes taxistes perilloses. És un breu fragment, però també apareixen fent ús de nou de l'humor.

Actualment, la figura més propera a aquestes divinitats que nosaltres coneixem és la Parca, que ve del nom que en llatí tenien les Moires, Parques. Aquesta seria la divinitat actual de la mort, la que segons la llegenda et ve a buscar quan la teva vida ha esgotat el seu temps.

Bé, aquesta ha sigut la meva primera entrada al blog de clàssiques. 
Espero que us hagi agradat.

Sandra Aciego

1r BTX A

PS: Animeu-vos a comentar i dir quina és l'etimologia de Moires i de Parques, i quin tret comparteixen les Moires de Hollywood que no tenien les Moires gregues.

Naveguem en una nova Odissea

Avete, discipuli!

Per quart any consecutiu els alumnes de l'institut Gallecs es preparen per a una nova Odissea, i aquest cop, quina por, hauran de navegar per les aigües de l'amor, ja que l'amor és el tema del Concurs Odissea 2015.

Molts de vosaltres ja coneixeu el funcionament, que és bàsicament, com els dels anys anteriors. Però, per als que s'incorporen de nou, faré una breu síntesi de les normes.

La nova Odissea comença el dia 26 de gener a les 9 del matí, i durarà quatre dies. El tema de les preguntes serà: 

• 1r dia 26 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la mitologia grega i romana.
• 2n dia 27 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
• 3r dia 28 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la historia i institucions grecollatines.
• 4t dia 29 de gener: una super-pregunta i diverses preguntes-pista sobre l'amor en la literatura grecollatina. La resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. 

Cal accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), ja que en fer-ho s'anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. 

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, sense afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Si es demana la resposta en llatí, s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari.

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català. 

Si voleu saber alguna cosa més sobre normes, calendari del concurs, premis o preguntes d'anys anteriors, aneu aquí.

En cas d'empat en la primera posició es farà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 4 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. Pel que fa a la resta de classificats, es concedirà un màxim de dos premis por centre.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 11 de febrer.

S’estableixen els següents premis:

• Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
• Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
• Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

Els premis en metàl·lic són aportats per la Secció Catalana de la SEEC, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Iberia Graeca (Museu d’Arqueologia de Catalunya). També hi haurà altres premis aportats per Fòrum Traiani i la revista Auriga.

S’estableix el premi següent en la fase estatal, aportat a parts iguals entre les seccions participants:

• Primer equip classificat: 525 euros.
• Segon equip classificat: 225 euros.
• Tercer equip classificat: 150 euros.

Podeu accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

BONA SORT A TOTS!

BONA FORTUNA OMNIBUS

ΚΑΛΉ ΤΥΧΉ ΠΑΣΙ ΜΑΘΗΤΑΙΣ

Les figures literàries

Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

• Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

• Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

• Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.

Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

• Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

• Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

• Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

• Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

• Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

• Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

• Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

• Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

• Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

• Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

• Ex.: Hi havia un silenci verd.

Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz