Avete!
Avui us vinc a parlar
sobre l'origen del nom dels animals en la llengua llatina, ja que els noms científics
d’aquests estan en llatí.
La paraula animal ve del llatí animal,-alis, ésser dotat de respiració o
del buf vital (anima). Cal afegir que la paraula animal, animalis és l’única
paraula llatina de gènere neutre que designa éssers vius, ja que el neutre és el gènere per a les coses inanimades.
Deixant això de banda, vull parlar-vos de diferents animals i els significats dels seus noms.
Començo pel gat, perquè és un dels meus animals preferits. El nom ve del llatí tardà
cattus, que designava el gat silvestre. Va abastar el felí domèstic a partir de
l'any 600; abans era desconegut. El seu origen és incert, però sí es coneixen
moltes paraules que provenen d'aquesta veu: gata, gatera, gatejar i fins i tot gallet, el percussor
de les armes de foc.
Ànec: el castellà va prendre el mot àrab hispànic patt, que venia de l'àrab clàssic batt, que alhora el va adoptar del persa bat. És veu comuna a diversos idiomes, com el portuguès (ànec), l'àrab (batt), el búlgar i l'eslovè (patka) i l'albanès (pate).
Ànec: el castellà va prendre el mot àrab hispànic patt, que venia de l'àrab clàssic batt, que alhora el va adoptar del persa bat. És veu comuna a diversos idiomes, com el portuguès (ànec), l'àrab (batt), el búlgar i l'eslovè (patka) i l'albanès (pate).
El gos, d'origen incert, ja que no apareix en un
altre idioma cap paraula semblant a aquesta. A l'edat mitjana, gos era un terme
pejoratiu i popular, que s'enfrontava a ca, la paraula tradicional original
del llatí. Les
paraules derivades són nombroses: gossa, gossera.
El cavall ha trotat un llarg camí en el món de la lexicografia. Va partir del búlgar com kobyla, va passar al grec i va arribar al llatí com caballus. D'allí va prendre l'espanyol. L'origen de poltre, en canvi, és incert. Hi ha paraules similars en altres llengües romàniques, que poden venir del llatí pulliter: polédro (italià), poleró (portuguès), poutre (francès) i poldre (català).
El cavall ha trotat un llarg camí en el món de la lexicografia. Va partir del búlgar com kobyla, va passar al grec i va arribar al llatí com caballus. D'allí va prendre l'espanyol. L'origen de poltre, en canvi, és incert. Hi ha paraules similars en altres llengües romàniques, que poden venir del llatí pulliter: polédro (italià), poleró (portuguès), poutre (francès) i poldre (català).
El peix ve del llatí piscis (igual que el signe del zodíac) i dóna origen a veus com peixera, piscina i pescar.
El cangur: quan els conqueridors anglesos
van arribar a Austràlia, van quedar sorpresos en veure uns estranys animals que
donaven salts increïbles. Immediatament van cridar a un nadiu, els quals eren
extremadament pacífics i els conqueridors van intentar preguntar mitjançant
senyals què era l'animal. En notar que l'indi sempre deia "kan ghu
ru" van adoptar el vocable anglès "kangaroo" (cangur). Els
lingüistes van determinar temps després que el significat del que els indígenes
volien dir era "no l'entenc".
Fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat i hàgiu après coses noves.
Valete!
Paula Martínez
1r BTX B
Paula Martínez
1r BTX B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada