Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cupido. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cupido. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de febrer del 2013

Nen, arc i fletxes... Cupido o Sant Valentí?

Avete!
Mentre esperem que els alumnes de primer es connectin de nou amb el món acadèmic us reedito una entrada de fa dos anys, elaborada per l'Anna, que encara ens llegeix des de la universitat. L'entrada, com no?, està relacionada amb el dia 14 de febrer, que com ja sabreu és el dia de Sant Valentí, el Dia dels enamorats.

Normalment, quan busquem un signe per representar l’amor, a la ment ens ve un nen amb un arc i fletxes. Aquesta imatge correspon a Cupido (Eros en grec), el déu de l’amor a la mitologia romana. Les seves fletxes representen el desig i les emocions amoroses. Quan Cupido fereix algú amb una de les seves fletxes, està condemnat a enamorar-se profundament. Cupido és fill de Venus (Afrodita), deessa de la bellesa i la fertilitat, i segons algunes versions d'Ares.

Conta el mite que Venus, al veure que passava el temps i el seu fill no creixia, va anar a consultar l'oracle de Temis i li va explicar el problema; aquest li va contestar: “L’Amor no pot créixer sense Passió”.
La qüestió és que Venus no acabava d’entendre bé aquella resposta fins que va néixer el seu fill Anteres (d'ἀντί + Ἔρως), el deu de la passió. Quan els dos germans estaven junts Cupido creixia fins a convertir-se en un noi jove i fort, però quan se separaven, el déu de l’amor tornava a la seva forma infantil.

Cupido no tan sols feia néixer l’amor en els altres, sinó que ell mateix ho va experimentar en les seves pròpies carns, tal com explica la commovedora història d'Eros i Psique.
Psique era una princesa envejada per Venus a causa de la seva gran bellesa, i per això la deessa va decidir acabar amb ella i va ordenar al seu fill, Cupido, que s’encarregués de matar-la. Però hi va haver un contratemps, que quan Cupido va veure-la es va clavar una de les seves fletxes sense voler i va quedar molt enamorat de Psique, fet pel qual no va complir amb la promesa que li havia fet a la seva mare. Més bé al contrari, es va casar amb ella.

Però, ai las, Psique era mortal, i tenia prohibit mirar Cupido. Va respectar aquesta norma fins que un dia, incitada per les seves germanes, no ho va poder resistir i va mirar el seu marit als ulls. Com a càstig, va ser abandonada. Des d'aquest moment, Psique va recórrer tot el món en busca del seu marit, superant tots els obstacles que li posaven els déus. Finalment, tots els déus de l’Olimp es van compadir d’ella i la van fer immortal perquè pogués viure tota l'eternitat amb el seu estimat Cupido, el déu de l’amor.
L'art ens ha deixat meravelloses representacions d'aquest mite com podeu veure aquí.
Com veieu Cupido i Psique van fer tot el possible per seguir una vida junts.


Ara us toca a vosaltres trobar el vostre amor i lluitar per aconseguir ser feliços. Espero que sigui un gran dia per a tots i que us hagi agradat l’entrada.

Nyx

dimarts, 18 de desembre del 2012

Cinc paraules gregues per dir amor

Avete!

Avui, com a romàntica que sóc us parlaré una mica sobre l'amor i la manera que tenien de veure'l en el món grec. 
En el món grec va produir una sèrie d'expressions per referir-se a l'amor que enriqueixen la nostra comprensió sobre aquest terme. La paraula "amor" ha estat motiu de confusió arran de la gran diversitat de significats que se li han atribuït. Alguns perpetuen mites sobre això i altres fins i tot parlen d'una epidèmia. Fins i tot els mateixos grecs van inventar el mite de Cupido per explicar allò inexplicable de l'amor.


Vegem uns quants tipus d'amor:

Desig sexual
En primer lloc està l'amor com a desig sexual. La paraula grega utilitzada era "epithimia" (ἐπιθύμια) que expressava un fort desig.
Significa posar el cor en alguna cosa, anhelar, cobejar. Quan se l'utilitza amb sentit negatiu es tradueix com "cobdícia". En un sentit positiu, s'entén com "desig".

Idil·li
Una altra paraula grega molt coneguda és "eros", expressió que comunica més que qualsevol altra la idea d'idil·li. S'ha pensat que eros es refereix exclusivament a la sensualitat i físic, per causa de l'ús de la paraula "erotisme", però això no és així. Eros no es refereix sempre al sensual, sinó que inclou l'anhel d'unir-se amb l'ésser estimat i el desig d'arribar a ser un amb ell. En certa manera expressa la idea de fusió.

Afecte i pertinença
La tercera classe d'amor està caracteritzada per la paraula grega "storge" (στοργή), i podria descriure com una relació composta d'afecte natural i el sentiment de pertànyer l'un a l'altre. És el que comparteixen pares i fills i germans entre si.

Amistat
La quarta classe d'amor s'expressa mitjançant el verb grec "phileo" (φιλέω). L'amor filial s'aprecia i té tendre afecte per l'ésser estimat. És un amor de relació, companyonia, participació, comunicació i amistat.

Abnegació
La cinquena classe d'amor és l'amor desinteressat, que en grec s'expressa amb la paraula "àgape" (ἀγαπή). És l'amor totalment abnegat que té la capacitat de donar i continuar donant sense esperar que se li retorni res. En el Nou Testament és traduït com caritat.

Havíeu sentit parlar alguna vegada sobre totes aquestes paraules que utilitzaven per definir l'amor? Interessant, oi? 

Valete!
Paula Carpintero 
1r BTX