L’estètica a l’antiga Grècia

• Que feien el grecs per estar guapos?

L’estètica ha estat un tema de gran interès i preocupació des de l’antiguitat. De l’Antiga Grècia hi han representacions en ceràmica on apareix gent rentant-se en fonts públiques, termes (on hi havia sales d’aigua calenta, d’aigua freda i fins i tot banys de vapor). Però, com que les dones ateneses nobles no hi podien anar, s'havien de banyar a casa en banyeres fetes de fang, pedra o maó.

Termes

• Com es pentinaven?

Els grecs tenien diferent tipus de pentinat segons l’edat i la categoria social. Per exemple, a Atenes, els esclaus s’afaitaven el cap, mentre que els homes lliures, el portaven curt des de l’edat adulta. En Esparta els nens portaven el cap rapat mentre que els adults portaven el cabell llarg. Les dones lliures portaven el cabell llarg recollit amb un monyo. El decoraven amb cintes o diademes. També utilitzaven cabell postís i es tenyien. Les esclaves sempre duien el cabell curt.

Pel que fa al maquillatge, només es maquillaven les dones lliures per diferenciar-se de les esclaves. Les dones intentaven tenir la cara molt blanca, utilitzaven coloret i es maquillaven els ulls amb kohl portat de l’Egipte i ombra d’ulls blau i negre.

• I com es depilaven?

Si bé, durant molt de temps els homes anaven amb barba, al segle VI aC es popularitza a Grècia portar el cabell molt curt i la cara ben afaitada . Alexandre el Gran estava obsessionat amb les cares ben afaitades. Les fulles d'afaitar eren de ferro i s'esmolaven amb aigua i una pedra de marès .

Els grecs consideraven que un cos depilat era l'ideal de bellesa, joventut i innocència. Les escultures d'aquesta època mostren cossos femenins depilats completament. Als homes grecs els agradaven les dames depilades.

Utilitzaven diferents mètodes: per cremar usaven espelmes, socarraven el pèl amb la flama d'un llum, elements abrasius com la pedra tosca, i ceres fetes amb sang d'animal, resines, cendra i les més fines arrencaven els pèls amb pinces.

Les cortesanes utilitzaven una mena de crema depilatòria anomenada " dropax ": una pasta composta de vinagre i terra de Xipre .

Espero que us hagi agradat saber com s’arreglaven en l’antiguitat!

Melanie Lara

1r BTX

El culturisme, una pràctica recent?

Avete!

Com molts sabreu, el culturisme és una activitat basada generalment en exercicis anaeròbics intensos, que té com a finalitat obtenir una musculatura forta i definida, sense oblidar mantenir la major definició i simetria possible del múscul. Però, sabríeu dir-ne el seu origen?

El culte al cos és un fet ja antic i així us ho mostraré: s'han trobat molts gots grecs en els quals es poden observar figures en què  s'identifiquen atletes que utilitzaven pesos de mà com a llast per realitzar salts o exercicis, amb la finalitat d'augmentar la força i la longitud del salt.


Per tant, podem dir que la Grècia clàssica va ser la mare del culturisme ja que el cos humà va tenir una rellevància cultural que s'ha ressuscitat en els nostres dies. En els temps clàssics podem observar que en moltes representacions escultòriques l'ésser representat és un home amb un físic muscular hipertrofiat, definit i molt harmònic visualment. Una prova d'aquest fet són els físics que mostren les escultures d'Hèrcules o de Laocoont.

A molts de vosaltres al llegit la paraula culturista  se us haurà passat pel cap la imatge d'un home gegantí i desproporcionat, que fins i tot pot arribar a ser desagradable visualment, però com heu observat no sempre ha sigut així.

Jo personalment crec que el culturisme ha "degenerat": bans es valorava la simetria, l'harmonia, l'estètica i es buscava l'ideal grec. En canvi, ara només es valora la mida, deixant de banda l'estètica, i centrant-se només en la grandària muscular. Personalment he de dir que em quedo amb l'ideal grec, molt més estètic i equilibrat. 
Aquí en teniu diverses proves perquè compareu els ideals.

         Ideal Grec                                                                      Ideal actual

I vosaltres sabíeu l'origen del culturisme? I si haguéssiu de triar, amb quin ideal us  quedaríeu? 

 Valete! 

Jonatan Vidal  1r BTX B

Cinc paraules gregues per dir amor

Avete!

Avui, com a romàntica que sóc us parlaré una mica sobre l'amor i la manera que tenien de veure'l en el món grec. 

En el món grec va produir una sèrie d'expressions per referir-se a l'amor que enriqueixen la nostra comprensió sobre aquest terme. La paraula "amor" ha estat motiu de confusió arran de la gran diversitat de significats que se li han atribuït. Alguns perpetuen mites sobre això i altres fins i tot parlen d'una epidèmia. Fins i tot els mateixos grecs van inventar el mite de Cupido per explicar allò inexplicable de l'amor.

Vegem uns quants tipus d'amor:

Desig sexual

En primer lloc està l'amor com a desig sexual. La paraula grega utilitzada era "epithimia" (ἐπιθύμια) que expressava un fort desig.

Significa posar el cor en alguna cosa, anhelar, cobejar. Quan se l'utilitza amb sentit negatiu es tradueix com "cobdícia". En un sentit positiu, s'entén com "desig".

Idil·li

Una altra paraula grega molt coneguda és "eros", expressió que comunica més que qualsevol altra la idea d'idil·li. S'ha pensat que eros es refereix exclusivament a la sensualitat i físic, per causa de l'ús de la paraula "erotisme", però això no és així. Eros no es refereix sempre al sensual, sinó que inclou l'anhel d'unir-se amb l'ésser estimat i el desig d'arribar a ser un amb ell. En certa manera expressa la idea de fusió.

Afecte i pertinença

La tercera classe d'amor està caracteritzada per la paraula grega "storge" (στοργή), i podria descriure com una relació composta d'afecte natural i el sentiment de pertànyer l'un a l'altre. És el que comparteixen pares i fills i germans entre si.

Amistat

La quarta classe d'amor s'expressa mitjançant el verb grec "phileo" (φιλέω). L'amor filial s'aprecia i té tendre afecte per l'ésser estimat. És un amor de relació, companyonia, participació, comunicació i amistat.

Abnegació

La cinquena classe d'amor és l'amor desinteressat, que en grec s'expressa amb la paraula "àgape" (ἀγαπή). És l'amor totalment abnegat que té la capacitat de donar i continuar donant sense esperar que se li retorni res. En el Nou Testament és traduït com caritat.

Havíeu sentit parlar alguna vegada sobre totes aquestes paraules que utilitzaven per definir l'amor? Interessant, oi? 

Valete!

Paula Carpintero 

1r BTX