Avete!
Avui us parlaré del primer emperador de Roma, o més aviat, de una de les escultures més famoses que el van representar.
L'escultura d'August de Prima Porta representa César August, primer emperador de l'Imperi romà (27aC-14aC), que va ser potser l'emperador més conegut de l'Imperi i un dels emperadors que es preocupava pel populus.
Hi ha moltes escultures d'ell, però, tot i això, aquesta és una de les més conegudes. August sempre utilitzava una imatge molt idealitzada d'ell mateix: com es por apreciar, no s'observa cap defecte físic.
Se sap que se'n van esculpir algunes escultures estant ja en el declivi de la seva vida, però encara se'l seguia esculpint jove i fort.
Aquesta que us presento va ser construïda al segle I dC al costat de Prima Porta a Roma i actualment es troba als Museus Vaticans. La funció d'aquesta escultura és commemorativa.
És una escultura de marbre realitzada amb una tècnica de talla en el qual es talla la pedra per donar-li la forma desitjada.
Originalment era una escultura policromada, és a dir, que estava pintada, però amb el temps ha anat perdent el color i ha quedat del color del marbre.
És una figura exempta,és a dir, es pot veure des de qualsevol punt de vista. L'escultura presenta una figura masculina, dempeus, amb una corba praxitel·liaa, (es por observar al seu cos una lleu corba que s'anomena corba praxitel·liana, en honor a l'escultor grec Praxítel·les, el primer a plasmar-la).
Als peus d'August hi ha Cupido i un dofí de contraposto, recurs utilitzat perquè la figura s'aguantés de peus. Amb una mà assenyala (el camí?), mentre a l'altra porta una vara.
És una figura proporcionada, ja que guarda proporció amb tota la resta del seu cos. Ara bé, pel que fa a la simetria, aquesta escultura no és simètrica tot i que amb la vara aconsegueix un cert equilibri.
Pel que fa a l'estil, barreja l'escultura clàssica amb característiques de l'escultura hel·lenística com la roba.
D'altra banda, la llum està molt present a l'obra ja que es juga amb la llum fent un gran contrast entre la roba i el cabell. I pel que fa al temps, se situa en un temps atemporal ja que no presenta cap moment històric sinó que és un retrat del mateix César August en tota la seva esplendor.
Finalment, cal fixar-s'hi en la cuirassa on hi ha gravats alguns elements mitològics:
A dalt a l'esquerra hi ha representada l'Aurora guiant la quadriga del Sol. Simbolitza la sortida del Sol i el ressorgir del poble romà guiat per August. A dalt al mig de la cuirassa hi ha gravat Urà, el déu del Cel, representat amb un mantell que ocupa gairebé tota l'amplada de la cuirassa. A la dreta hi ha la representació de Fósfor, déu del foc. Una mica més abaix està la rosada al seu costat. A la zona de les costelles a la part esquerra es por observar Hispània, la gran meta dels romans. La imatge més baixa de la part esquerra simbolitza Apolo sobre Griu, un monstre mig lleó mig ocell. Al costat d'aquesta imatge es pot veure Gea amb la banya de l'abundància que simbolitza la fertilitat. A la part dreta de la cuirassa a la part inferior està representada Diana, la germana d'Apolo i deessa de la lluna, amb un cérvol. A la part de les costelles dreta i a la part oposada d'Hispania es representa la Gàl·lia.
Com a última imatge de la cuirassa i a la part central està representat Mart amb la lloba capitolina i al costat un soldat entregant-li l'estàndard.
La gravació d'alguns mites o símbols religiosos en les cuirasses del guerrers s'han utilitzat tant com per la protecció personal com per buscar la intimidació del rival.
Valete!
Helena Adán
1r BTX B
