Χαῖρετε!
Qui escriu aquestes línies és l'Álex(andros) Caparrós, diletant en totes les branques de l'episteme i defensor (ben bé l'únic, amb comptades excepcions!) de l'aplicació de la perspectiva filosòfica a la realitat quotidiana.
Consultant les referències d’aquest mateix blog, he arribat a una troballa sospitada -tot sigui dit-, però igualment reprovable: el paper de la filosofia és mínim. Només una entrada etiquetada amb aquest concepte!
Així doncs, he decidit enfrontar-me, des d’una perspectiva purament neòfita i de tall divulgatiu, a la figura d’un dels dos grans personatges de la filosofia grega socràtica (és a dir, desenvolupada a partir del s. V aC des del punt d’inflexió que significa Sòcrates): Plató (deixant de banda Aristòtil, el seu deixeble). Al possible lector, espero que trobi aquí una referència mínima, per quan en senti parlar més endavant.
Qui escriu aquestes línies és l'Álex(andros) Caparrós, diletant en totes les branques de l'episteme i defensor (ben bé l'únic, amb comptades excepcions!) de l'aplicació de la perspectiva filosòfica a la realitat quotidiana.
Consultant les referències d’aquest mateix blog, he arribat a una troballa sospitada -tot sigui dit-, però igualment reprovable: el paper de la filosofia és mínim. Només una entrada etiquetada amb aquest concepte!
Així doncs, he decidit enfrontar-me, des d’una perspectiva purament neòfita i de tall divulgatiu, a la figura d’un dels dos grans personatges de la filosofia grega socràtica (és a dir, desenvolupada a partir del s. V aC des del punt d’inflexió que significa Sòcrates): Plató (deixant de banda Aristòtil, el seu deixeble). Al possible lector, espero que trobi aquí una referència mínima, per quan en senti parlar més endavant.
Plató, filòsof socràtic
 |
| L'Escola d'Atenes |
Plató va ensenyar les seves indagacions en un espai concret: l’Acadèmia (l’Ἀκαδημία, que deu el seu nom a l’heroi Academos fou fundada el 387 aC i tancada el 529 dC per ordre de Justinià). La voluntat educativa del filòsof va jugar un paper cabdal en els canvis de la filosofia grega de l’època. No calia pagar per entrar-hi i, juntament amb el Liceu aristotèlic o l’escola pitagòrica, fou un dels centres del saber grec.
Plató, nascut l’any 427 aC, en una família rica i en un ambient que conspirava contra la democràcia, va ser deixeble de Sòcrates (470-399 aC), el famós “tàvec d’Atenes”.
A nivell polític, de fet, avorrí la democràcia, de la qual digué que era una organització política agradable, anàrquica i policroma, que assigna igualtat de manera similar als que són iguals i als que no ho són (La República).
A nivell epistemològic (sobre el coneixement), Plató refusà el món de les aparences de la quotidianitat, i digué que només mitjançant la filosofia i les ciències podia arribar-se al món de la realitat. En aquest sentit, Plató va ser precursor de l'idealisme de la modernitat, puix que postulà que les idees pertanyien al món real (una idea perfecta de gos només és “imaginada”, per exemple) mentre que el món de les aparences seria el que trobem “empíricament” (aquest mateix gos vist pel carrer, seguint l’exemple).
Continuant el tractament general de la seva filosofia, esmento algunes de les seves valoracions, descontextualitzades: considerà que les dones eren inferiors i irracionals, però que havien d'estar educades com els homes; que l'homosexualitat masculina era antinatural; que la pederàstia era positiva; que l’ateisme era reprovable; que el govern havia d’estar en mans dels justos i no de la llibertat absoluta. Això ho tractà àmpliament a la República, on també proposà que els béns havien d’ésser posseïts en comú. Però, ja sabem que els homes, quan tenen el poder, esdevenen perversos, com deia al Gòrgies. Reprovà el plaer i el luxe, buscant la vida modesta, controlada i perfecta.
Plató, nascut l’any 427 aC, en una família rica i en un ambient que conspirava contra la democràcia, va ser deixeble de Sòcrates (470-399 aC), el famós “tàvec d’Atenes”.
A nivell polític, de fet, avorrí la democràcia, de la qual digué que era una organització política agradable, anàrquica i policroma, que assigna igualtat de manera similar als que són iguals i als que no ho són (La República).
A nivell epistemològic (sobre el coneixement), Plató refusà el món de les aparences de la quotidianitat, i digué que només mitjançant la filosofia i les ciències podia arribar-se al món de la realitat. En aquest sentit, Plató va ser precursor de l'idealisme de la modernitat, puix que postulà que les idees pertanyien al món real (una idea perfecta de gos només és “imaginada”, per exemple) mentre que el món de les aparences seria el que trobem “empíricament” (aquest mateix gos vist pel carrer, seguint l’exemple).
Continuant el tractament general de la seva filosofia, esmento algunes de les seves valoracions, descontextualitzades: considerà que les dones eren inferiors i irracionals, però que havien d'estar educades com els homes; que l'homosexualitat masculina era antinatural; que la pederàstia era positiva; que l’ateisme era reprovable; que el govern havia d’estar en mans dels justos i no de la llibertat absoluta. Això ho tractà àmpliament a la República, on també proposà que els béns havien d’ésser posseïts en comú. Però, ja sabem que els homes, quan tenen el poder, esdevenen perversos, com deia al Gòrgies. Reprovà el plaer i el luxe, buscant la vida modesta, controlada i perfecta.
 |
| Plató |
La seva obra no es basa en els textos expositius i argumentatius que acostumaren a escriure els pensadors posteriors, sinó que està formada per un conjunt de diàlegs, a través dels quals Plató mostra les seves teories. Com a exemple podem citar el Parmènides, en el qual critica la seva pròpia teoria de les idees, o el Sofista, una de les darreres obres mestres.
Tot plegat, em fa pensar que parlar de platonisme és erroni, ja que no tenim cap sistema filosòfic creat per Plató, sinó una sèrie d’escrits amb paraules que no sempre li hem d’atribuir.
Potser la sentència que millor conclou l’exposició de Plató és la d’Alfred North Whitehead, filòsof i matemàtic nord-americà que considerà (aproximadament) que la tradició filosòfica europea és una sèrie de notes al peu de pàgina de Plató. Som hereus de les idees plantejades als diàlegs de Plató; el mètode socràtic, les idees, el concepte de justícia, el mite de la caverna, etc. han estat tractats de forma ingent, però sempre partint de les paraules de l’atenenc que escoltava embadalit Sòcrates, aquell que tant preguntava.
Álex Caparrós Rodríguez
1r de Batxillerat B
Tot plegat, em fa pensar que parlar de platonisme és erroni, ja que no tenim cap sistema filosòfic creat per Plató, sinó una sèrie d’escrits amb paraules que no sempre li hem d’atribuir.
Potser la sentència que millor conclou l’exposició de Plató és la d’Alfred North Whitehead, filòsof i matemàtic nord-americà que considerà (aproximadament) que la tradició filosòfica europea és una sèrie de notes al peu de pàgina de Plató. Som hereus de les idees plantejades als diàlegs de Plató; el mètode socràtic, les idees, el concepte de justícia, el mite de la caverna, etc. han estat tractats de forma ingent, però sempre partint de les paraules de l’atenenc que escoltava embadalit Sòcrates, aquell que tant preguntava.
Álex Caparrós Rodríguez
1r de Batxillerat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada