Itaca

Χαῖρετε!

Un any més estem a punt de començar la lectura de l'Odissea i, seguint els consells de l'Àlex, un ex-alumne molt estimat per aquí, hem iniciat el camí llegint a classe Ιθάκη, el poema en grec modern de Constantinos Cavafis que ens parla del viatge a Itaca.

Com que era en grec, vau entendre tan sols un grapat de paraules. En canvi, no crec que m'equivoqui gaire si dic que l'emoció la vam sentir tots plegats. Per tot. Per la sonoritat incomprensiblement bella de la fonètica grega, pels mots profunds d'una traducció catalana feta sobre la marxa, per l'aire màgic que va impregnar l'ambient, per tot allò que vam entendre, per tot allò que no vam entendre.

I és que el poema Itaca, el Viatge a Itaca, és tan clar i misteriós com la vida i el viatge del qual ens parla. Sabem quan sortim, intuïm on anem, però el camí ens és nou... Per això, llegir Itaca és fer un pas cap al món adult, és començar a caminar, iniciar el viatge que ens durà... on?

Crec que tots vam estar d'acord en què el camí és el que importa i que cal aprofitar tots els moments de joia que tinguem (carpe diem).

Deixeu-me acompanyar-vos, aquest any, un any més mentre us aneu fent savis, tan savis com pugueu, en tots els aspectes.
I mentre hi penseu, escolteu aquestes tres versions del poema: en grec modern, en anglès (recitada per Sean Connery amb música de Vangelis) i la versió catalana musicada per Lluís Llach.

Bon viatge, mariners!