Hodie est

dijous, 7 de juliol de 2011

El viatge d'Odisseu

Γεια σας ναυταί!

Fa dies que vam iniciar el nostre viatge a Ítaca a través de les pàgines de l'Odissea. Ja sabeu -la maga Circe us en va avisar- que no és un viatge senzill, que trobarem esculls i entrebancs i que, a voltes, voldrem abandonar.

Però no ho farem; anireu comprenent que cal fer un petit esforç més, perquè no sabem què ens espera en la parada següent... i això ens donarà forces per a fer una nova passa.
Veurem i viurem moments de tota mena, alguns instants voldrem fugir atemorits, d'altres una son dolça ens arrossegarà cap a l'oblit, altres ens entendriran; i sempre hi haurà a prop algun/a Calipso disposada a fer-nos desistir de la nostra idea, que malgrat tot creixerà i s'anirà fent forta mentre ens fem més i més savis.

El camí està decidit, el coneixem (o no), i sabem on volem arribar. Per això els esforços seran tots profitosos.
Gaudiu del viatge, apreneu tant com us sigui possible i arribeu ben plens de vivències a l'Ítaca on tots anem.

Us deixo dos videos.
En el primer podeu sentir el poema "Viatge a Ítaca" de Konstandinos Kavafis, en grec modern.

En el segon, una petita meravella sonora: el poema en traducció anglesa, recitat per sir Sean Connery, amb música de Vangelis.

I per acabar us penjo la versió catalana, recitada per Lluí Soler. Més endavant, trindreu altres cançons inspirades en  l'Odissea.

Να έχετε καλό ταξίδι!

4 comentaris:

Àlex ha dit...

Em sembla que ja saps, benvolguda Laura, que aquest poema es un dels meus preferits. La veritat es que dos dels meus poemes preferits ho són perquè tú me'ls vas donar a conéixer. L'altre (suposo que el recordaràs) es d'un tal Luis Cernuda: "Donde habite el olvido". Em penso que es un poema per llegir-ho abans de començar a llegir el llibre, perquè é com una petita introducció a la gran epopeia. No sé si l'hauràn llegit tots, però a mí em sembla sencillament genial, increíblement hipnòtic.
De la versió anglesa m'ha sorprés molt gratament la música. Vangelis m'agrada bastant (la banda sonora de "1492" em sembla genial). Parlant de músics grecs et recomano Yanni, un pianista i compositor bastant "new-age" que té música interesant (es podría dir que es el Richard Clayderman o el Yiruma grec). Potser el seu màxim assoliment va ser ser el primer músic en gravar un concert en directe desde l'Acròpoli grega.
Res més.
:)

"(...)Los lestrigones y los cíclopes y el feroz Poseidón no podrán encontrarte si tú no los llevas ya dentro, en tu alma(...)".

Laura ha dit...

Àlex,
També tu saps que Ítaca de Cavafis és un dels meus poemes preferits (en grec modern i en català, i ara he descobert com sona en anglès i m'encanta).
Però no tot és el so; són les paraules i el sentit, meravellós i profund, escaient a qualsevol moment de la vida, que el fan, per a mi, poema de capçalera.

De Cernuda, el meu preferit és Si un hombre pudiera decir, te'l recomano. I de Vangelis, és inoblidable la BS de Carros de fuego.

Gràcies per passar-te per aquí i comentar.


"Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai,
si el pensament se’t manté alt,
si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora."

Anabel:. ha dit...

Uau! realment impressionant, la versió anglesa m'ha posat els pèls de punta! Quina pasada!
I per cert, hauré de mirar aquest músic grec que dius Àlex, perquè tan Clayderman com Yiruma, i sobretot Yiruma, són dels meus preferits.

Que passeu bona nit!

῞Ηκτωρ, ό φυλαξ ha dit...

Preciós Laura m'ha deixat els pèls de punta. El significat del poema és molt profund i hi estic totalment d'acord.
Com diu una cançó de Fito "Lo que me llevará al final, serán mis pasos no el camino" Tots hem de recórrer el nostre camí de la millor manera possible! :D