Hodie est

diumenge, 17 de juliol de 2011

"Media naranja"

Avete omnes!!

Avui toca una entrada sobre l’amor, ja que demà és Sant Jordi i què millor que celebrar-ho que aprenen d’on ve l’expressió “mitja taronja”.
Situem-nos al Banquet de Plató, en el discurs d’Aristòfanes, on s’explica això:
Diu el mite que abans eren tres gèneres humans: home (ἀνήρ), dona (γυνή) i un compost de tots dos, és a dir, un androgin (ἀνδρο+ γυνή).

A més, la forma de tots ells era rodona, semblant a una taronja, amb l'esquena i els costats en cercle, amb quatre mans i quatre cames i dos cares que eren iguals a sobre d'un coll circular. També tenien un sol cap per als dos rostres col•locats en direccions oposades, quatre orelles i dos òrgans sexuals.

Eren tren els gèneres perquè l’home era descendent del Sol, la dona de la Terra i l’androgin de la Lluna, que participava de tots dos astres.

Aquests andrògins tenien molta força i eren molt poderosos, així que van començar a desafiar els déus i van intentar escalar fins al cel per atacar-los.
L’Olimp no era precisament un lloc on toleressin aquest tipus de comportaments, així que Zeus es va reunir amb les altres deïtats i van acordar un càstig; va tallar cadascun d’ells en dos, i per tant els va fer més dèbils.

Va agafar totes les pells, les va cordar com bosses tancades i les va concentrar al que ara anomenem maluc.
Zeus, per acabar de completar els homes i les dones, va passar els òrgans sexuals al davant, per facilitar la reproducció, perquè abans els tenien a fora i parien els fills a terra.

També perquè en el cas de dona i dona o d’home i d’home, tingués lloc la plenitud en la relació (no se li escapava cap ni una a Zeus, ehh!).
Una vegada van quedar dividits en dos, els homes i les dones van començar a poblar la Terra, però trobaven a faltar la seva meitat.

L’esforç de tot l’Olimp no va poder evitar que quedés el record d’aquella unitat; per això els éssers humans segueixen buscant la seva altra meitat per recuperar la seva força i plenitud. (mitja taronja).

També explica la tendència homosexual, perquè tots tres gèneres busquen la seva meitat, i per tant, els homes rodons busquen homes, i les dones dones.

Finalment, us posaré aquesta història en forma de cançó, amb imatges i tot. Es diu Origin of Love, de Hedwig and the Angry inch.
 
 

M’ha sortit potser una mica llarga l‘entrada, però val la pena conèixer la història, que és força interessant.

Valetee =)
San

10 comentaris:

Aarón ha dit...

Ogh! com mola la història!!
La ... cosa del video ... no sabria com definir-la xD

Sergius φυλαξ ha dit...

Ohhh San! Que bonita historia, ya la había leído antes pero tu la has explicado realmente bien ahahahah

Este Zeus aburrido como estaba de las diosas partió a los andróginos para crear mujeres (y hombres también.. ejem XD) para su.... uso personal :) Que listo!

Me ha gustado mucho la entrada.. y la canción ahora la escucho que se está cargando xdd

agridulce ha dit...

Ei.. és genial, de debò.. genial. és preciosa, San bon treball!

Laura ha dit...

Molt interessant! I a més relacionat amb l'amor i perfecte per Sant Jordi, el veritabe dia dels enamorats a Catalunya.

Enhorabona!
Aquesta és la meva Sandra.

Que tingueu una bona diada!

Juddd ha dit...

uaaa San es molt chula la historia
io mai l'havia sentit.
M'ha agradat molt la entrada :)
sisiisi xulisima!

Àlex ha dit...

Vaig buscar la meva mitja taronja però no la vaig trobar i encara la segueixo buscant...
Però crec que l'important no és tant buscar y trobar com acceptar els nostres propis sentiments siguin quins siguin per tal d'acceptar el camí que sen's ha dispost.
Qui m'hagués dit ara fa un mes i tres dies que avui estaria enamorat? Potser no es la meva mitja taronja, ni la persona ideal (idealitzar-la ja ho fa la meva ment sense el meu permís!!), però crec que l'amor no es basa en mitges taronjes, sinó en mitges llimones...

L'amor és àcid com la llimona (con altibajos) i fort com la pell de la llimona. L'amor ho pot tot... Quan no tenim amor no som res mes que nosaltres mateixos... i això fa molt de mal als que hem viscut la soledat des dels 3 anys i, a més, sent conscient de la mateixa.

Sant Jordi es complagui de nosaltre i ens porti l'intelecte suficient per fer front a totes les situacions adverses (comunment anomenat llibre) i la força necessària per afrontar els nostres sentiments, fer cor valent i ser sincers d'una vegada per totes amb nosaltres mateixos(rosa)... amèn XD

Ja no val amagar el cap com una tortuga...

Crec, Sandra, que la teva entrega per fer les coses ben fetes son el valuart dels teus resultats... Per això crec que et mereixes una rosa, un llibre i tota la felicitat del món per conservar el teu somriure literari intacte.

Una abraçada forta

‘ΥππαΘία ha dit...

Molt bonica l'entrada. Pel que fa a la cançó, m'ha deixat bocabadada. Quina troballa!

Anabel:. ha dit...

Interessant! A més, com has trobat la cançó? Explica perfectament el mite!

Fins demà!

Anna93 ha dit...

Que chula l'entrada! la cançó, com ha dit l'Anabel, explica molt bé el mite, molt bé San molt bé!:)

Pamela ha dit...

Guau! San et felicito per l'entrada t'ha quedat genial i el video m'encanto. :)