Hodie est

dimecres, 13 de juliol de 2011

Las matemáticas son una ciencia exacta: siempre sabes que las vas a suspender.

Avui em toca a mi!
No sé perquè però sempre penjo les entrades en dia 13

Sóc Hèctor, el qui va gosar enfrontar-se al diví Aquil·les, sí, sí, aquell del taló. Jo era el fill més gran del rei Príam i el guerrer més valerós de tota Troia (Abans era el personatge de Polinices però no m’agradava gaire així que l’he canviat).

Seguim explicant pervivències de la cultura clàssica a l’actualitat. En la meva entrada deixarem de parlar de lletres, de moment, per parlar de números. Sí, parlem de les matemàtiques. Les temudes, horribles i desesperants matemàtiques. Ja fa uns anys que no les fem, especialment nosaltres els humanístics; no obstant, quan havíem de realitzar tots els càlculs i resoldre problemes... no ens adonàvem (és el meu cas almenys) que fèiem servir el grec o, més aviat, les seves lletres.

Veiem perquè s’utilitzen les lletres gregues en les ciències.
Α(α): S’utilitza per denominar el primer o millor en alguna cosa (macho alfa). En estadística representa el coeficient de significació (ves a saber que vol dir això).

B(β): En l’astronomia, la lletra beta es fa servir per denominar la segona estrella amb més lluminositat respecte altres.

G(γ): Per als rajos gamma presents en la física i l’astronomia.

D(δ): S’utilitza en les matemàtiques per denominar una variable que ha patit un canvi respecte a una variable anterior.

E(ε): Per representar petites quantitats que tendeixen a zero.

H(η): Es denomina amb aquesta lletra els rendiments dels motors i transformadors en tecnologia.

Θ(θ): Mesura de l’angle en les matemàtiques.

I(ι): Utilitzat en anglès i francès per expressar petites quantitats numèriques.

L(λ): En la física representa la longitud d’ona. En biologia hi ha un virus que es diu lambda. També serveix per expressar funcions en les matemàtiques.

M(μ): En estadística, per exemple, s’utilitza per expressar la mitjana esperada d’una distribució.

N(ν): Freqüència d’una ona en física.

Ξ(ξ): En termodinàmica expressa l’avanç d’una reacció.
Π(π): Lletra famosa per les matemàtiques, la constant pi és un número (3.14) que expressa la relació entre una longitud de circumferència i el seu diàmetre.

Ρ(ρ): En les mates, el radi en un sistema de coordenades; en física la densitat d’un material i en electricitat la resistència.

Σ(σ): La sigma majúscula en les matemàtiques és un símbol per expressar el sumatori.


T(τ): En economia, la lletra tau s’utilitza per designar els impostos cobrats per un Estat.

Φ(φ): La lletra fi es fa servir en les matemàtiques per designar la funció Fi de Euler. És el número daurat en les matemàtiques, un valor molt present en la natura i en l’art. És un símbol per denominar el conjunt buit.

Ψ(ψ): La Psi es un símbol en la psicologia i també representa la funció digamma en les matemàtiques.

Espero que us hagi agradat l’entrada, o, si més no, que hagi servit per demostrar que si el grec, i llatí també, són llengües mortes, aleshores estem rodejats de zombis.

Valete!

Ο Ἥκτωρ

12 comentaris:

Anabel:. ha dit...

Molt bé Sergio! No m'esperava que haguessis triat un tema de mates, com que t'agraden tant...
Si ho penses, nosaltres veiem d'una manera ben diferent les lletres, signifiquen altres coses que no tenen res a veure. M'agrada! Si és que al final, tot és interdependent!

Laura ha dit...

Anem a pams:
- Tu millor que ningú has de saber que el tretze a Roma era un bon número.
- Tant Polinices com Hèctor coincideixen en el mateix lloc, endevina quin i per què?
- L’ús de lletres gregues en el món de les ciències és l’única utilitat que reconeixen “els de ciències” a les nostres matèries. I és una pena!
- M’encanta la idea de científics rodejats de zombies!

En resum, com de costum, secre, brillant i encertat.

Felicitats!

Aarón ha dit...

M'encanta l'entrada, sobretot el moment en què dius que estem envoltats de zombis jajajaja.
Respecte a l'enigma visual, per conservar el meu títol de campió, diré que és Escil·la, un monstre marí que amb Caribdis cutodiava un estret de manera que els vaixells havien de triar que bèstia volien que els matés si volien passar.
Indagant per Internet he descobert que d'aquí surt l'expressió 'entre l'espasa i la paret'.

Ἧρη* ha dit...

"... si el grec, i llatí també, són llengües mortes, aleshores estem rodejats de zombis.

Jajaja, m'encanta la frase!

És molt interessant, Ἥκτωρ. Bé, a veure, haig de rectificar: molt interessant l'entrada i el fet que, tot i aquesta lluita de lletres vs ciències, ambdues estan molt més comunicades del que creiem. Llàstima que l'orgull científic mai se n'adoni d'això, ja què posaria la mà al foc que qualsevol científic que veiés això no raonaria la importància del grec, sinó que defensaria que si no fos el grec, utilitzarien algun altre mètode per a representar tot allò, que no és necessari.
En fí....

Vale*

Àlex ha dit...

Primer, que l'entrada... genial i molt interesant... y com sempre fico el nas on no m'ho demanen... :)

Penso, i estic segur d'aixó, que si no existís el grec es podría utilitzar molt fácilment un altre métode.

D'altra banda, si no existís el grec, no existirien les mates, ni les ciencies, ni etc, etc.
¿Com es posible?
Pitágoras; filòsof i matemàtic.
Tales: filòsof y matemàtic.
L'Academia platònica: importància del llenguatge y les mates. Només hi ha una cosa que és per sobre de les mates, el bé.

Argumentat quedaría de la següent manera tan clara:

1.-Els números són la base de la cultura grega.
2.-La llengua grega es el mitjà per fer aquesta base.
3.-Si no fós pel grec, avui en día no sabríem ni la meitat del que sabem de les ciències i mates.
4.-Per tant, podem concloure...
"SI NO EXISTÍS EL GREC, NO EXISTIRIEN NI LES MATES, NI LES CIÈNCIES"

Dit queda...
que vagi bé!

agridulce ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
agridulce ha dit...

Θ(θ): Mesura de l’angle en les matemàtiques
Ξ(ξ): En termodinàmica expressa l’avanç d’una reacció
[??????] a part de que em sona a xino és una llàstima que les meves lletres preferides no s'intepretin com tal... però bé si així serveix per a que aquests comencin a veure que les lletres també són d'importants, Me sirve!

perfecte, adoro la fotografía del pájaro diciendo PI! jajajajajajaj

(Ciènciets no va amb mala leche, que les ciències també són essencials!)

Laura ha dit...

Avete discipuli!

Dos apunts:
1) Aarón, no perdràs el teu títol però has de saber que t'has equivocat de monstre: Escil·la té sis caps en totes les descipcions que ens fan d'ella. És l'altra, Caribdis, que com que és dins de l'aigua és més difícil de veure i, per tant, de descriure.

2) Àlex, veig que els estudis de filosofia ja van fent pòsit. Molt bona l'argumentació!

I repeteixo, molt bona l'entrada!

Valete!

Aarón ha dit...

.............................................................................................................etc.
T_T

Aarón ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
῞Ηκτωρ, ό φυλαξ ha dit...

Laura buscant on van coincidir Hèctor i Polinices (no ho he trobat encara xd) al google, el nostre blog surt com a segona opció si poses polinices y hector!!
Ens estem fent famosos :D

Marina ha dit...

ostres, tot i que no entenc res del que volen dir les lletres pels de ciències, és veritat que sense el grec no haurien arribat on son ara.Molt interessant, molt valent per endinsarte a un mont desconegut pels de lletres: LES MATES.