Hodie est

dijous, 21 de juliol de 2011

Les llengües clàssiques no estan mortes!

Avete!
Per què la gent creu que el llatí o el grec són llengües inútils?
No esteu farts d’aquesta conversa?
-I tu, que estudies?
-Batxillerat Humanístic, llatí, grec..
-Però si això no serveix per a res! On es parla el llatí? I el grec clàssic?
Diuen que el llatí i el grec són llengües mortes, però jo crec que són ells els qui tenen el seu cervell mort, no pensen que el llatí és una llengua que encara es parla al món i que si no fos per ella no tindríem la nostra llengua i la nostra cultura; i qui diu llatí diu grec. Podríem posar un munt de perquè serveix el llatí, com per exemple per ampliar el nostre vocabulari, per entendre millor el nostre món, per reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua, per no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament...
Podria continuar... però la millor justificació és que tant el llatí com el grec són l’arrel d’algunes de les llengües que parlem avui dia i de la cultura dominant a Europa; per aquest motiu, són molt importants encara. A més nosaltres, tant països americans com països europeus, rebem el nom de ‘llatins’, quina millor excusa?
Hi ha gent que pensa que com que són “velles” són inútils, però dient això es demostra la ignorància. La veritat és que ens trobem amb molta gent que no fa l'esforç de reflexionar el perquè del grec o del llatí i que només segueixen allò que creuen que els servirà a la vida: no van més enllà ni intenten entendre coses tant increïbles com la màgia que tenen aquestes llengües.

O que ens diuen que és útil o inútil, això o allò, amb arguments que no són res més que excuses de mal pagador. Amb els ignorants obstinats amb què és millor no perdre el temps. No trobeu que avui en dia és important que la gent tingui coneixements i entengui i estudiï l’origen de les llengües gràcies a les quals han sorgit aquelles amb les quals avui dia nosaltres ens podem comunicar? Que hagués estat del nostre alfabet si els grecs no haguessin aportat la seva part? Que hagués estat de la nostre història si no haguéssim adaptat les paraules llatines al nostre català?
Penso que estudiar aquestes llengües avui ens fa grans, ens fa cultes, ens fa entendre des de l’inici d’on venim i d’on ve la nostra llengua.
Sí que és cert que abans de conèixer el llatí o el grec tenia por d’agafar aquesta modalitat, que fossin assignatures per perdre el temps, em feia la pregunta de: per què serveixen les clàssiques? Però cada dia la meva professora em va ensenyant la utilitat d’aquesta llengua… I ara penso tot el que em podia haver perdut sinó hagués triat aquesta modalitat, m’hauria perdut aquest món de fantasia i de coneixement.
Amb quasi un curs de grec i dos de llatí, em torno a fer la pregunta: ¿què entenc jo per clàssiques? És entendre l’ensenyament com un medi per despertar l’esperit crític, la curiositat i l’entusiasme pel món que ens rodeja, de la cerca del bé i la bellesa. Aquests són els meus arguments per defensar la nostra presència a les aules de clàssiques. Què queda si no existeix el grec? Un munt de paraules sense sentit... I es perd aquella satisfacció que tenim quan fem etimologia i veiem d'on provenen moltes de les paraules que utilitzem a la vida quotidiana, i a partir d’aquest coneixement, les entenem i les recordem.
Dient això no vull criticar les altres modalitats, ni dir que una és millor que l’altra, només em defenso de les crítiques que rebem per ser humanístics, que és molt més que estudiar batxillerat humanístic; és una actitud, és una manera molt àmplia de veure el món, de comprendre que tot està relacionat, i que tot, i per tant, tots, som importants.
I per acabar us deixo un enllaç amb una cançó rap.
Espero que us hagi agradat aquesta entrada i esperem que els de 2º estiguin menjant per nosaltres! Bon cap de setmana, tripulació!
Raquel

26 comentaris:

Raquel ha dit...

PD: Laura no he pogut posar-lo abans, que vagi bé el menjar!

Per cert, científics esperem els vostres comentaris jajaj

Petons!

San ha dit...

Alba (1r Btx A):
Raquel la verdad es que me has dejado sin palabras, sin argumentos. Tu sabes, que cuando te digo que el humanístico es más fácil, simplemente es para que te enfades, y te quejes. Sigo con mi pensamiento de que la ciéncia es el futuro, aunque no lo veas igual. Y también sigo pensando que podriais estudiar otros idiomas más "útiles" en el mundo actual. Me ha gustado tu texto, y tu defensa de el bachillerato humanístico.

San ha dit...

M'encanta la teva entrada Raquel, ja era hora de deixar les coses clares.
Estic d'acord en tot el que has posat, i el rap està molt bé.
A més, cadascú és lliure d'escollir el camí que més li agrada o que més profit li treurà.

Raquel ha dit...

Alba te contesto con un fragmento que lei el otro dia:

Si uno va a hacer economía, pues tampoco le va a servir a la hora de estudiar microeconomía o macroeconomía ni en las operaciones matemáticas siquiera. A ver, ¿cómo utilizar el griego para calcular la hipotenusa o una hipérbola o para encontrar las paralelas en una gráfica? Por tanto, en las matemáticas nada de nada, aunque sí que utilizan el número π. ¡Ya ves, sólo una letra!
Tampoco sirve para mirar por un microscopio y poder visualizar perfectamente los microorganismos ni para elaborar antibióticos para las bacterias. Entonces, ¿tampoco sirve para la biología? ¿Y para la medicina? ¿Le sirve a un ginecólogo, cuando va a realizar una ecografía o cuando diagnostica que una mujer ya está en edad de la menopausia? ¿Y cuando se está en un quirófano? ¡Oye, cronometra el ritmo cardiaco, que no sufra ninguna arritmia! Me han dicho que este hombre es hemofílico. ¿Y a un pediatra o a un oftalmólogo? ¿Tal vez un logopeda, cuando intenta corregir una dislexia?

:)

Aarón ha dit...

Molt bé Raquel, on fa mal :)
I la resposta al comentari a la Alba ... sense paraules xD

Sergius φυλαξ ha dit...

ya esta bien! es hora de que los humanisticos pongamos las cosas en su sitio! tanto científico tanto científico si la mitad de sus simbolos son letras griegas (y dudo que siquiera lo sepan!)

Muy buena entrada Raquel! :)

San ha dit...

Alba:
Muy bueno, buen contraataque xD Raquel, yo no niego que gracias al latín y al griego clásico tengamos las lenguas actuales, ni que en las ciencias se utilicen palabras que proceden del latín y el griego clásico... Pero, ¿Vais a estar utilizando ese argumento siempre? Vale que son importantes, pero eso ya pasó. Pienso que actualmente, no son de gran utilidad, porque esas palabras que proceden del latín y el griego, son de nuestra lengua actual, entonces, ¿Para que estudiarlo, si ya hemos adaptado de esas lenguas todo lo que necesitabamos? Y además, ¿Esas lenguas nos van a llevar en el futuro a algun lado? No, yo creo que no. Tuvieron su tiempo de esplendor, tuvieron su buena época, pero que se hagan a un lado, ¡porque ahora vienen las ciencias!

San ha dit...

Yo pienso a nivel personal que cada uno estudia el bachillerato que le va bien para la carrera que vaya a hacer o simplemente que le gusta más o que le parece más interesante, y si alguien quiere ser abogado, ¿porqué tendría que pasarse dos años haciendo química y mates? Al menos, aunque no tenga mucha relación el latín y el griego con el derecho, te aportan conocimientos muy interesantes.
Además, no todo el mundo vale para hacer matemáticas, ya está visto el tanto por ciento de gente que las suspende... Así que a mí por lo menos me merece muchísimo la pena aprender 'lenguas muertas'. Igual que nosotros estudiamos historia y también es una cosa que ya pasó, estudiamos el origen de nuestro idioma.

Aarón ha dit...

Lo que tiene la Alba es envidia porque no nos entiende cuando nos metemos con ella... digoo cuando le decimos cosas bonitas ^^

San ha dit...

Alba:
Tu me has dado la razón, san. Ni latín, ni griego clásico, ni historia te van a servir en un futuro, solo es para saber el origen de las cosas, que lo veo bien. En cambio, aunque un gran porcentaje de personas suspendan mates, me van a servir en un futuro, como todas las matérias que estudiamos en el cientifico. Que cada cual estudie lo que quiera, y lo que le sirva. Todos tenemos nuestro futuro claro, y todos escojemos lo que teóricamente nos va a servir en un futuro.

Anna93 ha dit...

¡Cuántos piques hay aquí! hahah
Bueno, Raquel, me ha gustado mucho tu defensa de los alumnos que hacen latín y griego. La canción está muy chula. Haber, yo creo que tanto las ciencias y las humanidades son importantes por igual, pero por lo menos nosotros aprendemos cultura y etimología, yo, por ejemplo he aprendido muchas curiosidades que ni me imaginaba de estas dos lenguas, reconozco que las mates son importantes, pero, ¿para qué estudiar cosas de mates que ni utilizaras en el futuro? En la vida cuotidiana tú no te pondrás a hacer una ecuación para pagar en una tienda ¿no? Bueno, para gustos colores. En mi opinión, creo que no estaría mal que latín y griego se estudiara también en el científico, que tanto hablar de cromosomas, células y microorganismos y ni siquiera sabéis porque se llaman así…

Raquel ha dit...

Alba muy buenas aportaciones xD
Pero hay otra cosa que yo no entiendo, porque en la ESO se tiene que estudiar obligatoriamente, química, biología… I porque no se estudia latín o griego? Todos por iguales no? Aqui se demuestra todo...

Aarón ha dit...

Eso, eso, que nos están diciendo que estudiemos ciencias, claro luego hay menos en el humanístico , normal, si no se les da la oportunidad de probar practicamente en cambio las ciencias siempre se han tenido que conocer.
Mira, yo no veo mal esto que han hecho en el Humanístico de meter CMC pero lo justo es que si nosotros estudiamos ciencias en un bachi que no tiene nada que ver simplemente porque es digamos la "base", conocimientos básicos. Pues digo yo que lo justo seria que vosotros tuvierais que aprender la "base" del latín porque solo son unos conocimientos básicos.
Así veo yo las cosas, porque hasta ahora me ha parecido injusto esto de CMC y nada de latín ...

Anabel:. ha dit...

Al final lo has hecho Raquel haha
Bueno, no me gustaría entrar en esta polémica pero sí dejar mi opinión. Estoy de acuerdo con la Alba, las ciencias son el futuro, y saber latín no nos va a enseñar como curar a alguien de SIDA que es lo que realmente nos hace falta. Pero igual que las ciencias, la tecnología y las letras también tienen su cabida en esta vida. Unas son más útiles que otras, quizá hasta más importantes, pero eso no hace a las demás inútiles. A partir de aquí, cada uno elige lo que más le gusta o lo que más se ajusta a sus necesidades. Personalmente, creo que deberíamos estudiar un poco de todo, porque todo conocimiento es un aporte que no debemos desperdiciar. En lugar de enfrentarnos, deberíamos ayudarnos unos a otros, seguro que tenemos algo que aportar a los demás. Y por cierto, CMC es una oportunidad que nos dan para aprender algo más, no tenemos que malgastarla. Lo que creo que sí debería ser común en bachillerato, igual que CMC, es historia. Aunque no me guste, reconozco que es una de las asignaturas que más nos enseñan y ayudan a no olvidar como hemos avanzado, y por eso mismo, a detectar los errores que no debemos volver a cometer. Así que también forma parte del futuro.

Laura ha dit...

En primer lloc, Raquel, em sembla fantàstic el diàleg -que no discussió- que has provocat: si com a estudiants de ciències i de lletres sou capaços de dialogar i intentar comprendre el valor d'allò que fan els altres, esteu aprenent a entendre els altres i a ser tolerants amb la diferència.

Tot té el seu valor a la vida. I fixeu-vos que parlo de valor, no d'utilitat. Parlar d'utilitat en els estudis és ser molt poc realista: si ho penseu bé, res del que estudieu, passat sisè de primària, és gaire útil. O sí. Per què... què vol dir útil? Salvar vides? Quants alumnes estudien ciències i no salvaran mai cap vida? Què vol dir útil? Fer bons ponts? Quants alumnes es barallaran amb les mates, però mai no faran cap pont? Descobrir la cura de la SIDA? Quants alumnes faran biologia i química i no la descobriran mai?

Els estudis de batxillerat són més formatius que útils: us ensenyen a pensar, a ser capaços de mirar les coses des de diverses perspectives, a ser valents perquè compreneu al que us enfronteu, us fan cultes i una persona culta es defensa sempre molt millor a la vida. I per aquest motiu tant se val si feu ciències o lletres: la tria només ha de dependre dels interessos i les capacitats de cadascú. Allò que fem perquè ens agrada sempre ho fem amb més interès i som capaços d’implicar-nos-hi més. Si allò que fem se’ns dóna bé, sempre és més probable que ho fem amb èxit.

Ciències, lletres: ha d’haver de tot.
Si en aquest món només quedés gent que fes ciències, potser no moriríem de SIDA, però moririen els nostres esperits i tot allò que els alimenta. I si no, d’on creieu que surten les pel•lícules, els llibres, la música, l’art, -fins i tot els parcs d’atraccions- sinó del món menys útil de les lletres? I únicament cito fites poc importants, per bé que necessàries.

Bé, ho deixo aquí, que per ser un comentari, déu n’hi do!

Patri ha dit...

Muy buena entrada Raquelitaa!

Creo que aunque siempre dicen que lo que estudiamos los del humanístico no sirve para nada, pienso que cada uno tiene que estudiar lo que quiera y dejarse de tonterias de si sirve o no.

También pienso como mi querido amigo Aarón, que si a nosostros nos ponen CMC a ellos seria justo que les pongan historia.

Buenas nocheees!!

agridulce ha dit...

Genial, fantàstica entrada del blog Raquel. De fet, feia temps que servidora volia fer referència a tot això, que penso, que també és un tema interessant per debatir-ho.

Sento dir-te Alba que encara i que la ciència "sigui" el futur, també està bé culturitzar-se una mica, a mi la veritat no em serveix DE RES, absolutament DE RES, saber química, biologia, tecnologia, etc. Si en un futur no vull treballar a un laboratori o no vull fer biotecnologia o coses per l'estil, a mi m'agrada crear, jo sóc d'arts, perque em xifla l'art, però no vol dir que perque estiguis en un artístic serà més fàcil. Tu en tens l'art de dibuixar un realisme? o un pop-art? o qualsevol cosa? no tothom té la sort de saber dibuixar bé, per moltes classes que facis, jo penso que si tu no neixes amb aquest "art" mai dibuxaràs del tot bé. Igual que t'estic dient això de l'art t'estic ficant tot aquest rollo, em fico amb el tema de lletres (ja que jo estic en un humanístic, i no pas en un artístic..) el mateix "plaer", per anomenar-lo així, que pot donar-te fer una equació de 3º grau o uns radicals, etc. A mi mes el mateix llegir en grec antic, (ja que m'encanta aquesta llengua) i poder entendre-ho, o una paraula provinent del grec i no tenir la necessitat de buscar-la a un diccionari, ja que amb la etimologia ja en tinc més que suficient per poder saber el seu significat.

Penso que cada persona busca allò que li agrada més, independenment de la intel·ligència, ja que no per que hi siguis en un científic ets més intel·ligent.

Necessitava dir-ho TT

Anaïs.

Àlex ha dit...

Jajajaja
Ridículo diálogo el entablado por mis santos compañeros...
La realidad es la realidad, señores...
LAS CIENCIAS PREVALECEN SOBRE LAS LETRAS, HOY EN DÍA.

Es indiscutible que el orígen de las palabras es el latín y el griego que se utilizan palabras en latín y griego para designar conceptos científicos, y que incluso en matemáticas y en fórmulas de física su utilización es inevitable... Sin embargo ya acabó... no se puede estar esperando que la ciencia esté dando las gracias al latín y al griego, del mismo modo que nosotros no agradecemos cada día a la ciencia que se hayan inventado las vacunas, las aspirinas o tantos otros avances científicos.

Simplemente se trata de vivir lo que tenemos, el mundo que nos rodea.

LAS CIENCIAS SON EL FUTURO, PERO NECESITAMOS CONOCER EL PASADO PARA NO CAER EN LOS MISMOS ERRORES. Por ello la importancia de la historia, de la filosofía... Sería harto fácil que volviese a haber una dictadura hitleriana si la gente no conociese las consecuencias que trajo esa dictadura. Tan solo se trata de mirar hacia delante sin olvidarnos del pasado.

En lenguas es inevitable ser un buen filólogo, filósofo, etc, sin conocer algo de latín y griego. Para las ciencias es algo inútil.

Tan sólo se trata de ramas diferentes, DIFERENTES MANERAS DE INTERPRETAR LA VIDA, DE VER EL FUTURO. No habría progreso sin conocimiento del pasado. Unos se dedican al PROGRESO, A LA CIENCIA, mientras que siempre tienen que haber gente que sustente ese progreso con un CONOCIMIENTO SÓLIDO DEL PASADO.

No hay debate, señores, tan sólo es una excusa mala para tirarse los trastos en la cabeza sin motivo. No hay ni más inteligentes ni más tontos. Ni se és más inteligente por tener conocimientos de fórmulas ni al revés por tener conocimientos de latín.
"Estudiar aquestes llengües avui ens fa grans,ens fa cultes". NO ÉS VERITAT. Perquè desconeixem moltes coses més o menys útils y EL QUE APRENEM PER UN COSTAT, HO PERDEM EN UNA ALTRA BRANCA DEL SABER. Pero a la vida hem de decidir... jo vaig decidir llengües, i no puc tornar enrere...

Un plaer llegir el debat. M'heu fet somriure amb les vostres conservadores i estúpides postures.

Un abrazo

s. ha dit...

No quiero entrar en el debate (el primer gran debate del blog :O)ya que dijera lo que dijera ladraríais y bueno solo decir que estoy de acuerdo con lo que dice Álex, que siempre tiene que haber gente para todo, unos para investigar o explicar el pasado ya que es la base del presente y el futuro, que la casa no se construye por el tejado(como bien dice el anuncio de Danonino xd)y otros para avanzar, no anclarnos en el pasado y evolucionar.

Sergius φυλαξ ha dit...

El eterno debate! Letras contra ciencias, siempre lo mismo.

Cuando se decide estudiar un bachillerato o otro, muchos, por no decir la gran mayoría, o lo hacen porque no tienen más elección o simplemente porque sí.

Pues ese no es mi caso. Cuando decides hacer el humanístico te vuelves de repente... como decirlo... menos inteligente?
Las caras de la gente a la que les decía no, no estudiaré ni un científico ni un tecnológico, yo quiero estudiar letras... ME GUSTAN LAS LETRAS! Su respuesta en la mirada solía ser un... ah.... que desperdicio no?

Nuestras mentes brillantes pueden relucir en el ámbito donde se sientan más agusto, y si elegimos estudiar Latín, Griego estudiar nuestro PASADO; o estudiar Física, química para inventar un FUTURO, que más dará esa pequeña elección?
Todos convivimos en un mismo PRESENTE :)

Bueno dicho está!
Sergio

Aarón ha dit...

L'Alex té raó en que tots som iguals de la mateixa manera que com diu el Sergi ambdues coses són necessàries, simplement el que volem dir alguns és que hi ha gent que pensa que hi ha gent que pensa "batxillerat de lletres, bah, si no serveix per a res" i tampoc és així.

Juanje21 ha dit...

segun mi punto de vista, da igual el bachillerato que hagas, por que al fin y al cabo cada uno coje un camino en esta vida. Si quieres estudiar ciencias o letras, eso depende de la persona, pero no por eso se és más o menos inteligente, ya que la inteligencia no se mide en los estudios, bajo mi punto de vista. Para mi la inteligencia es mucho más que estudio.

Enfin, a mi tambien me harta que algun que otro amigo de ciencias me diga que soy más tonto por que voy al lingüítico, y tambien me parece una falta de respeto lo que han hecho en las ponderaciones de las PAU, ya que nos dejan de lado, pero bueno...
contra la adversidad.

PD: Gran debate que se está haciendo :)

‘ΥππαΘία ha dit...

Com certa persona va dir una vegada:
"Me siento fervorosamente emocionada por la lectura".

Molt bona entrada i uns comentaris molt interesants.

Això sí, no estic pas d'acord amb la idea que la ciència sigui més important de cara al futur.
Que al futur no es necessitaran mestres, filósofs, advocats, poetes i escriptors? Que haurem de perdre allò que els nostres aventpassats van deixar-nos escrit perque està escrit en llengües "mortes"?

Ciceró ha dit...

Hola, bona tarda! Sóc estudiant de Humanitats/Ciències socials (l'extrany cas de qui estudia Llatí i mates). La profe de llatí ens ha recomanat llegir aquesta entrada.

Per mi no és un cas de qui és més o menys important, cdascú que faci amb la vida al que vulgui, però comença a cansar la cançoneta de que els humanístics som inútils, i és que som útils:
-En la tecnologia: El nou Samsung OMNIA, o el potentíssim ordinador MARE INCOGNITO.
-En la ciència: L'aurum (AU), o un metge que situa l'hora de la mort a les 7PM gràcies al RIGOR MORTIS.
-En ciències socials: coneixeu la clàusula CETERIS PARIBUS?
-En llengua no cal ni citar exemples.
-En la SOCIETAT: quan veiem en un cementiri la inscripció RIP, o quan el jutge determina la PATRIAS POTESTAS de nosaltres mateixos.

Si amb aquests exemples els científics continuen pensant que les lletres són inútils... no sé que més fer. Ara bé, per suposat la ciència és importantíssima (mai em negaré a que em possin una vacuna, per exemple).

Així doncs, trobo que el debat no és ciències o lletres, sinó: per què diuen que les lletres no serveixen per res?

Gràcies per llegir-me (si heu aconseguit llegir tot el "tostón" XD).

Fins una altra ocasió ;)

PD: Molt bo (i etern) debat.

Aarón ha dit...

‘ΥππαΘία té raó, és evident que les ciències ajuden molt però això no significa que tot el treball dels nostres avantpassats es vagi a fregir espàrrecs. Només cal fixar-se en la importància que té cada un dels oficis que es poden treure d'aquest batxillerat.
Sí, d'acord, potser no "salvin vides" però fa altres tasques igual d'importants.

‘ΥππαΘία ha dit...

O potser sí, Aarón.

Posem per cas que un cirurgià salva una dona que ha estat agredida pel seu marit.
Un jutge podria haver condemnat el marit a no apropar-se a la dona a la primera senyal de maltractament. Si hagués fet això la dona ni tan sols hauria resultat ferida.
El jutge hauria salvat no només la vida, sinó la integritat física de la dona.
El mestre podría haver educat l'home quan era nen sobre una base d'igualtat i així no hauria esdevingut un maltractador..

Més indirectament, però també en salvem, de vides.