Catul, una vida enamorada

Avete!

Sóc Clòdia. Sí, ja, segurament si us dic aquest nom no us sonarà de res, però si dic Lèsbia és una altra cosa. Us sona, veritat? Lèsbia és com em va anomenar Catul, de qui ara us parlaré.

Gai Valeri Catul va néixer a prop de Verona dins una família de l’aristocràcia provincial terratinent dedicada a activitats comercials. 

La seva vida va ser breu: va viure uns trenta anys, des del 84 al 54 a. C aproximadament.

De ben jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar definitivament, on em va conèixer i es va enamorar de mi, la musa de les seves poesies. Jo era una senyora casada i bastant més gran que ell, bella, culta i dissoluta. 

El meu germà Publi Claudi era el seu enemic però això a Catul no li va importar. Catul em deia Lèsbia en record de la poetessa grega Safo, de l'illa de Lesbos. 

Es pot dir que jo el vaig convertir en l'autor líric més important de la literatura romana. Perquè, encara que va escriure poemes molt importants sobre altres temes, com el de les noces de Tetis i Peleu, en la majoria dels seus poemes parla de mi, és clar. Concretament escriu sobre els nostres bons moments, els freqüents desenganys, les reconciliacions, la ruptura final i l'amarg record que conserva de la nostra relació.

He d'admetre que li vaig ser infidel en algunes ocasions, amb els seus amics i ell, boig per mi, una d'aquelles vegades, em va escriure aquest poema:

Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.

nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes. 

No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo. 

Preciós, oi?

Catullus Comforting Lesbia over the Death of Her Pet Sparrow and Writing an Ode

de Antonio Zucchi

Poc desprès em vaig penedir d'haver-li fet una cosa tan lletja, la veritat, així que li vaig demanar perdó i li vaig dir unes boniques paraules que va reflexar en el seu poema:

Ulli se dicit mulier mea nubere malle quam mihi, 

non si se Iuppiter ipse petat. 

Dicit: sed mulier cupido quod dicit amanti, 

in vento et rápida scribere oportet aqua.

Amb ningú més que amb mi diu la meva estimada que s'uniria

encara que el mateix Júpiter li ho demanés

Això diu: però el que li diu una dona enamorada al seu amant

convé escriure-ho en el vent i en l'aigua ràpida.

Catul m'escrivia coses tan boniques i romàntiques que jo pensava que era l'única persona de la que estava enamorat però un dia, quan estava comprant al fòrum de la ciutat vaig escoltar a unes senyores tafaneres murmurejar que el meu estimat tenia una relació amb un jove anomenat Juvenci, cosa normal a Grècia i Roma si l'home no era casat. En seus poemes ho vaig confirmar. Aquesta relació no va durar gaire ja que per el poble es comenta que dos homes anomenats Aureli i Fari també empaitaven a Juvenci.

Mellitos oculos tuos, Iuuenti,

si quis me sinat usque basiare,

usque ad milia basiem trecenta

nec numquam uidear satur futurus,

non si densior aridis aristis

sit nostrae seges osculationis

Si sobre els teus ulls dolços com la mel, Juvenci,

em deixessin dipositar continuament els meus petons,

fins tres centes mil vegades els besaria

i no em sentiria mai satisfet,

encara més apretada que les espigues madures

fora la collita dels nostres petons

Bé, i fins aquí us puc explicar. Si voleu saber més coses del nostre amor, ho teniu fàcil. Només cal que llegiu els versos de Catul. Ara me'n vaig que hi ha un amic molt interessant de Catul que m'està esperant. Desitgeu-me sort! 

Valete!