Diari d'un rei nascut un dia de desembre

Avete!

Em disculpo per haver trigat tant, però ha sigut un dia complicat de reunions amb els patricis del senat. Així, després d’un esgotador dia torno a ser aquí, al meu tablinum, com cada nit. Al contrari del que molts puguin pensar, continuo sent un bon home que, de tant en tant, escriu alguns versos. No només penso en plaers com afirmen els meus detractors.

Avui parlaré sobre el meu mestre per tal que, a través de les meves paraules, comproveu que no tot el que sembla és or.

   Bust de mon mestre
(tot i que no era tan bell com el van esculpir)

El meu mestre era un nen malaltís i dèbil que va estudiar a Roma. Va estudiar retòrica i filosofia (ja que era un home que no tenia el suficient poder per dirigir a les masses). Després de tornar d’Egipte, es va establir com a advocat i va estar a punt de morir a mans del meu honorable oncle, però aquest es va apiadar de la seva vida.

Per sort, l’esposa del meu pare en aquells temps va convèncer al seu marit per desterrar-lo a Còrsega (on hauria d’haver-se quedat, per adúlter). Però la meva mare va fer que el cridessin per educar-me, ja que el meu pare havia passat a millor vida. (Tinc la certesa que mon pare es trobarà al lloc que li pertoca, els camps Elisis)

Quan vaig aconseguir el tron, el meu mestre va esdevenir també el meu conseller, però només volia usurpar el meu regnat per aconseguir la corona. (Quina avarícia!) Però per sort sóc un home observador, i al confirmar les meves sospites vaig actuar ràpidament. Vaig ordenar-li la seva pròpia execució, i per contra, a la seva esposa li vaig donar el dret a la vida, ja que desitjava el contrari.

Si voleu llegir les obres del “traïdor” podeu llegir per exemple, Les consolacions, tot i que potser hauria de cremar-les, en lloc de recomanar-vos-les.

Ai, sembla que el déu Apol·lo comença a il·luminar el sol amb la seva presencia; serà millor que vagi cap al fòrum a reunir-me de nou amb els patricis. No val a badar!

Sabeu ja qui sóc? I qui va ser el meu “mestre”?
Us donaré una pista: hi ha un músic modern actual, d’aquests que anomenen DJs que utilitza el meu gloriós nom.  Si esbrineu el meu nom, podreu deduir la resta.

Valete!