Marc Antoni parlant de Ciceró?

Avete!

“Hola, el meu nom és Marc Antoni. Sí, ara us preguntareu: ‘Però aquesta entrada no parlava sobre Ciceró?’ En efecte, aquesta entrada tracta sobre Ciceró un dels polítics més importants del segle I aC (jo ho sóc molt més, no us penseu ara...). 
Deixant de banda aquest fet us explicaré una mica per sobre la seva vida...”

Per començar, el seu nom complet és Marc Tul·li Ciceró (a sobre em copia el praenomen!) i va néixer a Arpí, al Laci, el 106 aC dins d’una família eqüestre. 
Va rebre l’ensenyament superior a Roma on estudià les disciplines a les quals es dedicaria: retòrica i filosofia. I com ell havia de ser perfecte i el més intel·ligent, va viatjar a Atenes, Àsia Menor i Rodes per ampliar el seus coneixements (quin fàstic!). Als 30 anys va tornar a Roma per actuar com a "advocat" i començà la seva carrera política, exercint com a qüestor a Siracusa. D’aquesta qüestura sorgí el primer gran èxit en els tribunals: el procés contra Verres, Les Verrines.

Després d’això el meu amic va seguir amb èxit la seva carrera política, ja que des del principi anava ocupant la seva carrera política suo anno, és a dir, quan tocava per edat. D’aquesta manera va esdevenir pretor i més tard un dels dos cònsols pel partit dels optimates. 
Oh! I ara apareix un personatge que m’agrada perquè li va fer molt la punyeta, Catilina, que va enfrontar-se amb ell per derrocar el poder constituït. Però Ciceró va descobrir la conjuració, va derrotar Catilina i, paradoxalment gràcies a ell, Ciceró va arribar al cim de la seva glòria.

Una frase que Ciceró va pronunciar davant del senat dirigida a Catilina va ser: Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? (Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?)
(I he de reconèixer que, tot i que és de Ciceró, la frase és bona, oi?)

“Ara enteneu per què no m’agrada gens Ciceró? Em compreneu, veritat? Què hi farem? Continuo...”

Aquest moment sí que el gaudeixo: pels capricis del destí tres anys més tard tenia a tothom en contra tant els populars com els optimats. L’any 60 aC es forma el primer triumvirat format per Pompeu, Cèsar i Cras, i el tribú dels plebs, Clodi, fa que desterrin Ciceró i destrueixin les seves propietats, “Per fi” vaig pensar jo, però tornà gràcies a les gestions de Sesti i Miló. Més tard es retirà de la vida pública i va escriure obres d’oratòria com De oratore.

L’any 52 aC s’encarregà de la defensa de Miló, un antic amic meu. Al 51 aC Ciceró va ser enviat a governar Cilícia on va obtenir algunes victòries militars davant els parts. Al tornar a Roma va esclatar la guerra civil entre Pompeu i Cèsar i es va posar de costat de Pompeu. Quan aquest va ser vençut (48 aC) Cèsar va perdonar Ciceró. Llavors els anys següents de la dictadura de Cèsar va viure retirat escrivint tractats retòrics. Al 45 aC va morir la seva filla Túl·lia cosa que el va fer dedicar-se a la filosofia. Al 44 aC, després que Cèsar fou assassinat, Ciceró tornà a la política amb la intenció de restaurar la república. 

“Falta poc perquè surti jo a escena. Que sonin els tambors!”

D'aquella època són els Discursos contra Marc Antoni (jo mateix), coneguts també amb el nom de Filípiques. No sé que li va agafar amb mi, però em va deixar com un drap brut.Ciceró era tan sols un senador però organitzà una resistència contra mi, jo que pretenia continuar el poder personal del dictador, el vaig fer declarar enemic de l’Estat. 
També vaig fer que donés a Brutus i Cassi, els assassins de Cèsar, poders militars excepcionals, vaig obrir camí a Octavi, jove hereu de Cèsar. 
I ara arriba el meu any preferit, l’any 43 aC, any en què vaig enviar un sicaris perquè matessin Ciceró, el cap i la mà dreta del qual van ser exhibides al fòrum a la tribuna dels oradors.

“Sí, jo vaig acabar amb ell, per haver parlat tan malament contra mi.  Així que vigileu amb mi. Puc arribar a ser molt malèvol..”

Potser Ciceró no va tenir sort en la política, però en canvi, en el domini de la prosa llatina i l'oratòria va ser un dels millors. Alguna cosa bona havia de tenir, no? 

Bé, jo me'n vaig que ja he malgastat temps parlant d'aquest home.

Valete, discipuli!

_________________________________________________

Ara que Marc Antoni ha marxat m'agradaria acomiadar-vos amb una cita que va escriure Ciceró:

Ut cum dignitate potius cadamus quam cum ignominia serviamus 

(Millor morir amb dignitat que servir amb ignonímia)

Només espero que us hagi agradat.

Moltes gràcies!