Vil·la Fortunatus

Avete!

Amb el nou curs comencen també les noves publicacions al bloc i ara és el meu torn. Aprofitant que l'he visitada aquest estiu, vull parlar-vos de Saragossa, una de les ciutats romanes més importants de l’antiga Hispània malgrat que no és tant coneguda com Mèrida o Tarragona. A més de la ciutat, us parlaré també d’una vil·la romana situada a Fraga (Osca), la vil·la Fortunatus.

Començaré per Caesaraugusta, el nom amb què els romans van batejar Saragossa. 

La seva fundació es produí l’any 14 aC, sota el domini d’August, d'on li ve el nom. El seu moment d'esplendor va arribar als segles I i II, quan es van remodelar teatre i termes i es va construir el port fluvial al riu Ebre. Les termes i el teatre, juntament amb part de la muralla, és la part que encara resta visible.

El teatre, començat per Tiberi i acabat en l’època de Claudi, està inspirat en el teatre de Marcel de Roma. 

Una de les característiques d'aquest teatre, compartida amb el de Turín o Minturno, és que tenia un accés independent des de l’entrada principal fins a l’orquestra; així les autoritats podien ocupar directament les seves localitats reservades en el semicercle orquestral.     

Ara, però, us explicaré el que a mi em sembla més interessant de l’entrada: la vil·la Fortunatus. 

És una gran vil·la rustica romana (villa) Situada al costat del riu Cinca. Està formada per diverses parts construïdes en diferents èpoques, i possiblement per això, malgrat ser romana, no és molt fidel als costums típics dels romans: la família que la habitava es va convertir al cristianisme, i aquest fet és el que origina la principal atracció de la vil·la: una basílica. És a dir, en aquesta vil·la trobem una basílica paleocristiana.

Juntament amb la basílica, les altres restes que la fan valuosa són el gran peristil de 20x17 m i la gran quantitat de mosaics que s'hi van trobar. Gran part d’ells són ara conservats al museu romà de Saragossa. 

El peristil és dels més grans que es conserven en vil·les o domus romanes de tota Europa. Es conserven les bases de les columnes. L’interior, de 350 m2, conté un aquari decoratiu i un pou d’aigua. En la foto de la vista aèria es pot observar el gran rectangle que és el peristil i el petit aquari que hi ha a la esquerra.

Els mosaics, l'altra gran atracció de la vil·la, són quasi tots a la ciutat de Saragossa, però n’hi ha alguns  encara a la vil·la. 

Entre els més importants (tots ells al museu), està el calendari agrícola, del qual us deixo dues fotos (novembre, amb un ós i maig, amb el toro).

També destaca el mosaic amb el nom de la vil·la. Aquest no queda exempt de polèmiques, ja que alguns atribueixen el nom a un culte a la deessa Fortuna, mentre que alguns altres creuen que el nom el rep perquè el seu amo es deia Fortunatus.

Finalment, us mostraré la basílica. 

Hi ha evidències que la família romana que hi vivia va adoptar la religió cristiana i va construir una basílica; consta de tres naus, amb un baptisteri a la nau posterior.

baptisteri

Més tard, la vil·la, va ser ocupada per visigots i, per això, s’han trobat també restes de sarcòfags , ja que hi havia enterrats familiars dins de la basílica.

sarcòfags

Bé, i fins aquí arriba la meva entrada. Espero que us hagi agradat i us animo a visitar la vil·la si teniu temps.

Valete!