Bé, no sé si recordeu (sobre tot
els alumnes més veterans) que per aquesta mateixa època l'any passat nosaltres amb el nostre bloc vam ser
finalistes per segon any consecutiu en els Premis Blocs Catalunya 2012, en la
categoria corporativa en la temàtica d'educació.
Recordo aquells dies d’una manera molt intensa i desconcertant, sobre tot perquè la nostra κυβερνήτης (Laura Lucas) no veia un possible triomf degut a la gran competència que hi havia.
Així va ser que la nostra magistra (dubitativa) va acudir
finalment a la ciutat tarragonina de Reus, quasi bé involuntàriament, sense cap
intenció de rebre bones notícies. Però tot i així, ja se sap Fortuna ridentes
iuvat!!!
I tot i que ens acompanyaven quatre blocs més en la mateixa
categoria, el nostre bloc va sortir-ne victoriós!
I tot i que ens acompanyaven quatre blocs més en la mateixa
categoria, el nostre bloc va sortir-ne victoriós!
Tot just avui fa un any d’aquest
premi, d’aquest
reconeixement a la nostra perseverança i dedicació, juntament amb el nostre
treball dia rere dia en el bloc.
Per això mateix vull animar i exhortar els alumnes actuals autors d’aquest bloc, perquè continuïn amb ell, buscant noves idees, creant nous textos, pensant nous temes, realitzant nous somnis, per aportar-los al nostre bloc L'ombra d'un somni.
.jpg)
Avui fa un any que vam rebre aquell premi i cal tenir-hi un record. Perquè ens recorda que aquesta feina feta entre tots ja ens ha aportat moltes alegries i
reconeixements, alhora que ha fet i fa que tothom s'enorgulleixi del seu treball.
Per això mateix vull animar i exhortar els alumnes actuals autors d’aquest bloc, perquè continuïn amb ell, buscant noves idees, creant nous textos, pensant nous temes, realitzant nous somnis, per aportar-los al nostre bloc L'ombra d'un somni.
.jpg)
Avui fa un any que vam rebre aquell premi i cal tenir-hi un record. Perquè ens recorda que aquesta feina feta entre tots ja ens ha aportat moltes alegries i
reconeixements, alhora que ha fet i fa que tothom s'enorgulleixi del seu treball.
Nulla dies sine linea!
2 comentaris:
Ari, tu sempre tant atenta i a punt per treure'm un somriure i recordar-me que sovint, encara que hi hagi moments de desànim, val la pena treballar pels alumnes.
Perquè més sovint del que ho demostren reben i agraeixen tot allò que fem per ells.
T'he de confessar que no havia recordat tan assenyalada data i per això la teva entrada encara em fa més feliç.
Ja saps, ja sabeu, que aquest blog és per a vosaltres i gràcies a vosaltres. Que potser jo estiro el carro, però que sense vosaltres, els alumnes, tampoc no existiria.
Agraeixo moltíssim les teves paraules i demano als déus que els teus companys, que encara són al centre, les facin seves i treballin un any més amb il·lusió i ganes, que sempre són les claus de l'èxit.
Plurimas gratias tibi do.
Σε ευχαριστώ πολύ.
No cal dir que és una entrada genial i molt inspiradora que ens omple d'ànims i ganes de fer que aquest bloc continuí endavant. Jo també recordo aquells dies i recordo el moment en que Laura ens va dir que no anava a anar a la entrega de premis i com dilluns, a primera hora, finalment va arribar amb el premi sota el braç.
Sincerament espero que això segueixi tirant milles durant molt de temps, per que és una cosa que es forma entre el treball de tots, a partir de cada granet de sorra que hi posem (malgrat que a vegades no hi cola·laborem tant com a la nostra magistra li agradaria) i una cosa per la qual ens han reconegut la feina més d'un cop. I això és molt important.
En conclusió, toca seguir treballant! I torno a repetir que és una entrada genial!
Publica un comentari a l'entrada