Crònia, Saturnals i Sol invictus

Avete!
Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien en aquestes dates els grecs i els romans. Per això, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Cronos, Saturn en llatí, fou aquell déu que es menjava els fills a mesura que naixien, fins que la seva dona Rea-Cibele va enganyar-lo per salvar Zeus. Com a conseqüència, anys més tard Zeus-Júpiter arravatà el poder al seu pare.

Aquests eren els fets que celebraven grecs i romans: recordaven els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

Així els grecs celebraven les Crònia, i els romans les Saturnals, unes festes de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictus, tradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.

Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres. 

Per això, perquè arriben els durs dies d’hivern, recupereu totes les forces possibles aquests dies i ompliu el cor de bons moments que ens ajudin a passar els dies més durs de l'any. 
Ja sebeu que en un sospir ens haurem plantat de nou en la primavera.

Feliç entrada d'any!
Laura

Tesmofòries, una festa de dones

Hola!

Avui parlarà la germana d'Atenea, sóc Perséfone, filla de Deméter i Zeus.

El que jo vull explicar és la festa que se celebra aquí, a Grècia, en honor a la meva mare i a mi. L'anomenen Tesmofòries, però, per desgràcia jo no la puc gaudir, ja que quan se celebra no estic en la superfície terrestre sinó que estic presonera del meu oncle Hades als inferns. 

La meva mare en canvi sí que pot veure des del seu temple com les dones gregues, -únicament les casades amb homes atenesos-, celebraven la festa en honor a nosaltres. 
De totes maneres, quina ocurrència fer una festa quan la meva mare està trista perquè jo no hi sóc. I a sobre no entenen que quan ets una deessa les emocions porten conseqüències, i, com que Demèter és la deessa de la agricultura, quan jo em trobo als Inferns, les terra es torna estèril.

                                                                                       

Ciutadanes d'Atenes, no podríeu fer la festa quan nosaltres, les honorades, estem felices?

En fi, és el que toca. Suposo que voldreu saber en què consisteix aquesta festa.
Se celebra els dies 11 i 13 del Pianepsió (l'octubre-novembre vostres) amb la intenció de proporcionar fecunditat als camps sembrats. Per aconseguir això es porten a terme uns rituals, alguns una mica estranys.

Les dones casades uns dies abans estan obligades a guardar abstinència sexual. 
Ah! per cert, se m'oblidava dir que aquests rituals són secrets, així doncs jo no he dit res.

Primer les dones van al temple on se celebra la nostra festa. Un cop allà es fan una mena de llit per tombar-se. Tot seguit desenterren objectes (tan normals com òrgans sexuals o dolç de llet amb forma de serps) que havien enterrat mesos enrere durant una altra festa.

El segon dia es passa en dejuni i les dones es reuneixen soles, sense homes, i això permet que es puguin expressar amb total llibertat. 
El motiu del dejuni era que la festa estava dedicada a Demèter, com a  dictadora de lleis, ja que ordenava que els homes fessin els seus treballs, el seu propi aliment. Era una forma de reconèixer que les dones no alimentarien als homes durant tota la vida, sinó que, arribat cert punt, els homes havien de tenir cura d'ells mateixos. 

Finalment, el tercer dia està dedicat a la fertilitat de la dona i dels camps. A nosaltres ens fan ofrenes de formatges i fruits. Les dones fan figuretes d'òrgans femenins i mengen magranes. També es dediquen a retornar el que han tret de la superfície a la terra ja que així es fa una "fertilització màgica". Només les dones que no tenien morts en la família poden realitzar aquest ritual. 

I al final del tot, sí que es fa una festa com Zeus mana al ritme de la música.

Una de les característiques destacades de la festa era el misteri i l'exclusió dels homes, fet que va comportar moltes especulacions. Es morien de ganes de saber què hi feien. Fins al punt que aquell comediògraf gens amic de les dones, Aristòfanes, en va fer una comèdia titulada Les Tesmofòries parodiant la nostra festa, i de passada, fent escarni de l'escriptor de tragèdies Eurípides. 

Bé, ara que ja sabeu com va, espero que l'any que ve gaudiu de la nostra festa i em porteu moltes ofrenes.

Χαῖρετε!

Comenecen les Saturnals

Avete, 

Avui comença una de les festes més populars a l'antiga Roma: les Saturnals.

Aquestes festes van ser establertes cap a l’any 497 aC, a l’hora de dedicar un temple al déu Saturn. Coincideix amb la data del solstici d’hivern, que queia el dia 17 de desembre (XVI dies ante Kalendas).

Tot i que al principi només es celebrava durant aquest dia fent una pujada al mont Aventí, més endavant Domicià les va allargar set dies (del 17 al 23) i, tot i que l’emperador August les va reduir a tres dies, més endavant van quedar en cinc dies de durada, cinc dies de gresca i diversió. Aquests dies es tancaven les escoles, se suspenien les activitats comercials i els processos judicials, i fins i tot el Senat deixava de reunir-se. Com a cosa extraordinària, es permetien els jocs d'atzar i les apostes.

La celebració era consagrada al déu Saturn (Saeturnus), el déu que assimilaren amb Cronos. Els romans situaven el seu regnat al Laci, després que fos expulsat per Júpiter de l'Olimp, i anomenaren aquest temps l’Edat d’or, perquè els animals parlaven amb els homes i també ho feien els arbres i les plantes; els homes eren iguals entre ells i els havien ensenyat a viure sense treballar gaire. 
Saturn, possiblement, fou el primer déu de l’agricultura i li atribueixen les primeres lleis dels aborígens del Laci. 

El ritual començava el dia 17 amb un sacrifici en el temple de Saturn al Capitoli i anava seguit d’un banquet (lectisternium) públic. La plebs vestida amb  senzills vestits (synthesis) i barrets de pell (pilei) repetia el crit “lo Saturnalia”. 
Els dies 18 i 19 es començava la festa amb un bany que era seguit pel sacrifici familiar d’un porquet. Després tocava el torn als regals, que es feien mútuament i que eren, sobretot, figures de massapà.

En aquesta festa hi havia dos ritus principals:

• les feriae servorum 
• el rei saturnalici 

FERIAE SERVORUM
Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, aquests dies no existien distincions entre homes lliures i esclaus; l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau. I molt patricis eren els encarregats de servir la taula als seus esclaus. A més, durant el regnat de l’esclau l’amo no es podia queixar de res i havia de fer tot el que l’esclau li ordenés.

REX SATURNALIUM
D’altra banda, el ritus de l’elecció del rei saturnalici té el seu origen a l’època de l'Imperi. Durant el temps de les Saturnals entre els grups de joves s’escollia per sorteig un personatge còmic que feia les funcions de rei per un dia, per tant podia manar i donar ordres burlesques i d’aquesta manera capgirar l’ordre de la societat. Aquest rei presidia els actes i un cop acabat el seu manament era assassinat o es suïcidava directament.

I per què tot aquest capgirament? Doncs perquè era la preparció per al nou començament, per al nou anys. I l’harmonia premera d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’invertien i d’aquesta manera destruien l’ordre establert de les coses. La gent s’oblidava de les feines que havia de fer i deixava de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en festes, i per tant, era un bon moment per posar en pràctica els consells del mestre Nasó.

I per si voleu provar com devien ser, mireu què celebren aquest dissabte i aquest diumenge a la Cella Vinària de Teià. 

Si algú s'anima i pot anar-hi, ja ens ho explicarà en un comentari (o una entrada).

Gaudete!

Io Saturnalia! Io Saturnalia!

Castanyada o Halloween, és el mateix?

Avete!

A Catalunya, el dia 31 d’octubre i el dia 1 de novembre celebrem la Castanyada i el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. 

Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

I també els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII, de quan la nit de difunts els sacerdots tocaven les campanes durant tota la nit perquè ningú no oblidés els morts. A mitjanit veïns del poble s’apropaven a l’església i compartien amb el campaner dolços i vi dolç. Un d’aquests dolços eren els panellets i les castanyes cuites a la brasa. Els panellets es poder fer de diferents formes, i sovint es feien en forma de ossos.

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

Doncs que també els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. De la mateixa manera els romans celebraven altres festes de difunts per honorar els seus morts en diferents dates: al gener, al febrer, al maig i al desembre.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

I Halloween, què?

Ara està de moda celebrar Halloween, i sovint reneguem d'aquesta festa estrangera, sense saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat a través dels romans.

Quan aquests van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 

Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.

La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 

Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 

L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 

Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 

També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten?

Bona Castanyada a tothom!

Les Saturnalia...Cap d'Any a la romana?

Avete!

Heu tingut un bon començament de vacances? Espero que sí!

Quan tot just iniciem el període dedicat a celebrar festes com el Nadal o el Cap d’Any, els romans acabaven de festejar les Saturnalia. Per això, avui, que és el dia en què s'acabarien, jo us parlaré de les festes que celebraven els romans en dies com aquests: les festes Saturnalia.

L’origen d’aquesta celebració es remunta a l’any 497 aC amb el motiu de dedicar un temple al déu Saturn. Justament coincideix amb la data del solstici d’hivern, el dia 17 de desembre (XVI ante Kalendas). Al començament eren celebrades només aquest dia amb la pujada al mont Adventí. Més endavant l’emperador Domicià les va allargar fins a set dies (del 17 al 23). Finalment, després d'una època en què van ser de tres dies, es va acordar que fossin cinc dies de festa.

Com ja he dit abans el motiu de la celebració era honorar el déu Saturn. Els romans situaven el seu regnat al Laci a l’Edat d’or en la qual els animals, els arbres i les plantes parlaven amb els homes, i la terra era fèrtil i donava bons fruits. També hi havia igualtat entre tots els homes que estaven acostumats a viure sense treballar gaire. 

Els romans creien que Saturn havia estat el primer déu de l’agricultura i li atribuïen les primeres lleis dels habitants del Laci, en l'època en què Saturn havia estat expulsat per Júpiter de l’Olimp i de camí cap al Capitoli (on s’hi va instal·lar) havia fundat la ciutat de Satúrnia. 

Les Saturnalia començaven el dia 17 amb un sacrifici al temple seguit del lectisternium (un banquet públic). Els plebeus portaven els synthesis (vestits molt senzills), un barret de pell anomenat pilei i cridaven “Io Saturnalia” moltes vegades. Els dies 18 i 19 començaven amb un bany seguit pel sacrifici familiar d’un porc, després d’això es regalaven mútuament figuretes de massapà.

Hi havia dos ritus importants dins d’aquesta festa: les feriae servorum i el rei saturnalici. Les feriae servorum era un recordatori de l’antiga Edat d’or on tots els homes eren iguals. Durant aquests ritus no existien distincions entre els lliures i els esclaus, d’aquesta manera l’esclau podia fer el paper d’amo i aquest últim el d’esclau. És a dir que els rols s’invertien  i la societat es desordenava. Mentre l’esclau regnés l’amo no es podia queixar de res i havia de fer tot el que l’esclau li digués. 

via

En canvi, el ritus de l’elecció del rei Saturnalici  té el seu origen en l’Imperi, i consistia en l'elecció, per sorteig, entre tots els joves d'un personatge còmic que ocupava per un dia el lloc del rei i tenia el poder de donar ordres burlesques  amb la finalitat de capgirar l’ordre de la societat. Però el destí final d’aquest rei temporal no era massa bo, quan s’acabava el seu manament era assassinat o directament se suïcidava. 

Durant aquestes festes l’ordre establert de les coses i la vida quotidiana mateixa es capgirava: els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, les accions militars se suspenien, es concedia la llibertat als presoners. La gent deixava de banda les feines que havia de fer, s’oblidava dels seus problemes i es concentrava en la gresca, les orgies i el vi negre. Les dones gaudien de molta llibertat, una llibertat que només podien tenir quan hi havia festivitat. I així, amb tot cap per avall la gent més humil de la societat exercia càrrecs públics i podia crear i abolir lleis.

No us recorden a una festa que celebrem a l’actualitat on tot es gresca i diversió? Què penseu d’aquesta festa? Massa rebombori potser? Quina relació pot tenir amb el fet que s'acabi l'any?

Bon Nadal i feliç any nou!

Grace Chávez Vela

1r BTX B

Les festes dels romans

Avete discipuli!

Jo us parlaré una mica del calendari i festes que tenien els romans. El calendari romà constava  d’uns 200 dies festius, és a dir,  hi havia un o dos dies de festa per cada dia treballat. Només les festes religioses (ludi solemnes), ja ocupaven uns 135 dies. 

Ara que s’apropa Nadal al que sapigueu que el 25 de desembre coincidia amb la festivitat del solstici d'hivern i d'honor a molts déus romans. A la vigília del dia, el 24 de desembre, es celebrava el Natalis Solis Invicti (el naixement del sol invicte) que coincideix amb la actual festa del Nadal, en què celebrem el naixement de Crist. 
L'origen de les "estrenes" (aguinaldo en castellà) es remunta a l’època de Ròmul, primer rei de Roma, que va rebre el primer dia de l'any de part dels seus ajudants unes branques tallades d’un fruiter del bosc de la Deessa Strena.

Ovidi va escriure un llibre anomenat Fastos en el qual descriu les festes dels romans i especifica els dies que les feien, explicant-hi la història de cadascun dels festius. En ell hi trobem força informació sobre les festes oficials.

Quant a les festes privades dels romans les feien als cubicula (habitacions) on bevien vi, practicaven orgies (molt comunes en aquella època), on els convidats menjaven fins a vomitar (quan tenien ganes de fer-ho sortien a un racó de la casa, vomitaven i tornaven a menjar). 
Aquestes festes solien ser dedicades a algun déu romà com Baco, Venus o Mart entre d’altres.

Vosaltres assistiríeu a alguna de les moltes festes privades que es feien a les domus de l’antiga Roma? Trobeu que les festes actuals són gaire diferents?

Valete!
Marc Albaladejo

1BTX 

Des de que els morts són morts...

Avete!

Avui reprenen l'entrada que ara fa un any va publicar Nyx, que us explica d’on vénen aquests dies que tenim de festa. Sempre ens sona alguna cosa que va de Halloween, disfresses, menjar castanyes i moniatos, anar al cementiri a veure els nostres morts estimats i coses per l’estil. Doncs avui, dia 31 de novembre us mostrarà la raó de tot això.

Primerament us parlaré sobre les dues festes que celebrem nosaltres aquí a Catalunya.

El 31 d’octubre celebrem la Castanyada i el dia 1 de novembre el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

I també els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII. Per la nit de difunts, els sacerdots havien de tocar les campanes durant tota la nit perquè no s’oblidessin els morts. A mitjanit veïns del poble s’apropaven a l’església i compartien amb el campaner dolços i vi dolç. Un d’aquests dolços eren els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.

Els panellets es poder fer de diferents formes, per exemple fa uns anys es feien en forma de ossos. 

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

Doncs que també els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. 

De la mateixa manera els romans celebraven festes de difunts per honorar els seus morts. Es feien en diferents dates, al gener, al febrer, al maig i al desembre.

· Compitàlia: Festa per honorar els difunts que es feia el dia 5 de gener. Aquest dia els ciutadans posaven un ninot a les cases, invocaven els esperits protectors dels morts, els Manes, perquè els protegissin de les malalties i de la mort.

· Parentàlia: Festa per honorar als difunts del 13 al 21 de febrer. Durant aquests dies se suspenien els matrimonis i es tancaven els temples per honorar tota la ciutat als seus difunts. Ovidi ens explica que hi va haver un període de negligència respecte a les obligacions amb els difunts i que tots aquests van sortir de les seves tombes i van omplir la nit amb els seus laments fins que se’ls va tributar les honres degudes. Davant de les tombes s’oferia vi, aigua, mel, llet i flors.

. Carístia: el 22 de febrer, es porten ofrenes als morts per agrair-los el fet d’estar vius.

. Violària: el 22 de març, dia de l’arribada de la primavera, es portaven violetes als morts.

· Lemuràlia: Festa per conjurar les ànimes dels morts durant els dies 9, 11 i 13 de maig. El pater familias s’aixecava a mitjanit per dur a terme una sèrie de ritus.

· Larentàlia: Festes de caràcter funerari celebrades al desembre, en les quals s’oferia un sacrifici a Acca Larentia, la dida de Ròmul i Rem.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Si us hi fixeu bé, totes les tradicions són molt semblants, totes són per honorar els difunts, totes d’una manera o d’una altra fan el mateix.

Ara veieu que tot té relació amb el nostre passat i que cal saber el perquè de les coses, i aquí teniu perquè cada Castanyada mengem panellets, castanyes, moniatos i perquè anem a veure els nostres estimats als cementiris.

Espero que us hagi agradat i que tingueu una bona Castanyada tots.

Nyx (Anna Hernández)

Carnestoltes, Saturnàlia i Grans Dionisíaques III

Finalment ha arribat el torn a Grècia, en concret a les festes que es celebraven a la ciutat d’Atenes al segle V aC. Les dues festes principals d’aquesta època eren les Antestèries i les Grans Dionisíaques.

Les Antestèries se celebraven al mes de l’Antesterió, febrer actual, i eren festes en honor de Dionís, per celebrar el vi nou. S’obrien els càntirs de vi nou i se celebrava un concurs de bevedors: s’havia de beure tan ràpid com es pogués, i el guanyador rebia una corona de fulles de vinya i un odre de vi. El segon dia es feia una processó on els participants anaven emmascarats, com a les nostres Carnestoltes. El tercer dia era dedicat als morts, als quals s’oferien olles de sopa, i es feia una ofrena a Hermes Psicopomp (‘conductor d’ànimes’)

Les Grans Dionisíaques eren celebrades el dia 9 del mes d'Elafebolió, que corresponia al nostre mes de març-abril, per tant ja a la primavera. Se sap que la imatge de Dionisos era conduïda processionalment fins a un temple veí a l'Acadèmia, i després tornada al teatre. En aquesta desfilada participaven homes i dones, fins i tot jovenetes. Al front anaven els sacerdots del déu i els coregs, així com els magistrats de la ciutat. Darrere d'ells formaven un grup de joves atenesos armats (els efebs) Tots els adeptes anaven coronats de pàmpols i alguns d'ells portaven craters de vi. Darrere dels iniciats i de la imatge del déu anaven les canèfones, donzelles que conduïen canastrells amb fruites i colobres lligades. A les canèfores seguien homes disfressats de sàtirs, silens i pans. Més tard, es van sumar als citats uns sacerdots anomenats fal·lòfors, que conduïen un gran fal•lus i entonaven les estrofes anomenades fàl•liques; i els italòfors, que vestits de dona, de blanc, imitaven el caminar dels borratxos. La processó es tancava amb el licnó o ventador. La gentada tornava a la nit, a la llum de les teies.

En aquestes festes tenien lloc els més importants certàmens dramàtics: el primer dia es feia el concurs de ditirambes (poemes satírics dedicats al déu), el segon es celebrava el concurs còmic, on els autors de comèdia s’hi jugaven el seu prestigi; però el dia gran era el darrer, quan es representaven les tragèdies.

Herodot va anomenar Bacus o Dionís “el déu de les màscares”, la qual cosa vindria a confirmar, d'una banda, la tradició grega que sosté que el teatre és va originar en les festes bàquiques; i d’altra banda, d’antiquíssim origen bàquic del Carnestoltes.

Totes dues festes eren orgíastiques en honor de Dionís. Hi tenien lloc les fal•lofòries i la hierogàmia de la ciutat amb la divinitat, a més dels concursos ditiràmbics i representacions teatrals; l'embriaguesa, l'èxtasi, les danses violentes i l'omofàgia possibilitaven una unió particular del creient amb la divinitat. Hom les troba posteriorment a Roma en forma de bacanals.

Si fem una reflexió més profunda del sentit de la festa, ens adonarem que la primavera deixa sortir tot allò que s’ha reprimit durant els mesos anteriors. A ciutat els carrers comencen a recobrar la vida perduda i al camp els ramats surten a pastar i veuen l’aigua que brota dels rius plens a vesar.

Aquesta sensació d’alliberament i el fet de veure el ressorgiment de la natura deu haver fet que els pobles primitius celebressin festes d’agraïment al déu Sol, pels fruits atorgats. En aquestes celebracions s’alliberen i s’obliden de qualsevol cosa que els hagi pogut amoïnar. I d’aquesta necessitat d’oblit i alliberament, juntament amb l’agraïment i la por, sorgeixen les festes d’aquesta època de l’any.

A nosaltres el que ens ha quedat és el sentiment d’alliberació i disbauxa, que va molt relacionat amb el renaixement i el ressorgiment de la natura i que, per tant, es pot veure com un paral•lelisme entre el clima i la nostra actitud vital.

Així doncs, ja ho veieu: NIHIL NOVUM SUB SOLE, som la suma dels nostres passats.

Espero que hàgiu passat un bon Carnestoltes! Ara cal tornar a la feina!