Tesmofòries, una festa de dones

Hola!

Avui parlarà la germana d'Atenea, sóc Perséfone, filla de Deméter i Zeus.

El que jo vull explicar és la festa que se celebra aquí, a Grècia, en honor a la meva mare i a mi. L'anomenen Tesmofòries, però, per desgràcia jo no la puc gaudir, ja que quan se celebra no estic en la superfície terrestre sinó que estic presonera del meu oncle Hades als inferns. 

La meva mare en canvi sí que pot veure des del seu temple com les dones gregues, -únicament les casades amb homes atenesos-, celebraven la festa en honor a nosaltres. 
De totes maneres, quina ocurrència fer una festa quan la meva mare està trista perquè jo no hi sóc. I a sobre no entenen que quan ets una deessa les emocions porten conseqüències, i, com que Demèter és la deessa de la agricultura, quan jo em trobo als Inferns, les terra es torna estèril.

                                                                                       

Ciutadanes d'Atenes, no podríeu fer la festa quan nosaltres, les honorades, estem felices?

En fi, és el que toca. Suposo que voldreu saber en què consisteix aquesta festa.
Se celebra els dies 11 i 13 del Pianepsió (l'octubre-novembre vostres) amb la intenció de proporcionar fecunditat als camps sembrats. Per aconseguir això es porten a terme uns rituals, alguns una mica estranys.

Les dones casades uns dies abans estan obligades a guardar abstinència sexual. 
Ah! per cert, se m'oblidava dir que aquests rituals són secrets, així doncs jo no he dit res.

Primer les dones van al temple on se celebra la nostra festa. Un cop allà es fan una mena de llit per tombar-se. Tot seguit desenterren objectes (tan normals com òrgans sexuals o dolç de llet amb forma de serps) que havien enterrat mesos enrere durant una altra festa.

El segon dia es passa en dejuni i les dones es reuneixen soles, sense homes, i això permet que es puguin expressar amb total llibertat. 
El motiu del dejuni era que la festa estava dedicada a Demèter, com a  dictadora de lleis, ja que ordenava que els homes fessin els seus treballs, el seu propi aliment. Era una forma de reconèixer que les dones no alimentarien als homes durant tota la vida, sinó que, arribat cert punt, els homes havien de tenir cura d'ells mateixos. 

Finalment, el tercer dia està dedicat a la fertilitat de la dona i dels camps. A nosaltres ens fan ofrenes de formatges i fruits. Les dones fan figuretes d'òrgans femenins i mengen magranes. També es dediquen a retornar el que han tret de la superfície a la terra ja que així es fa una "fertilització màgica". Només les dones que no tenien morts en la família poden realitzar aquest ritual. 

I al final del tot, sí que es fa una festa com Zeus mana al ritme de la música.

Una de les característiques destacades de la festa era el misteri i l'exclusió dels homes, fet que va comportar moltes especulacions. Es morien de ganes de saber què hi feien. Fins al punt que aquell comediògraf gens amic de les dones, Aristòfanes, en va fer una comèdia titulada Les Tesmofòries parodiant la nostra festa, i de passada, fent escarni de l'escriptor de tragèdies Eurípides. 

Bé, ara que ja sabeu com va, espero que l'any que ve gaudiu de la nostra festa i em porteu moltes ofrenes.

Χαῖρετε!