Avui reprenen l'entrada que ara fa un any va publicar Nyx, que us explica d’on vénen aquests dies que tenim de festa. Sempre ens sona alguna cosa que va de Halloween, disfresses, menjar castanyes i moniatos, anar al cementiri a veure els nostres morts estimats i coses per l’estil. Doncs avui, dia 31 de novembre us mostrarà la raó de tot això.
Primerament us parlaré sobre les dues festes que celebrem nosaltres aquí a Catalunya.
El 31 d’octubre celebrem la Castanyada i el dia 1 de novembre el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres.
I també els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII. Per la nit de difunts, els sacerdots havien de tocar les campanes durant tota la nit perquè no s’oblidessin els morts. A mitjanit veïns del poble s’apropaven a l’església i compartien amb el campaner dolços i vi dolç. Un d’aquests dolços eren els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.
Els panellets es poder fer de diferents formes, per exemple fa uns anys es feien en forma de ossos.
I què té a veure això amb els grecs i els romans?
Doncs que també els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de
De la mateixa manera els romans celebraven festes de difunts per honorar els seus morts. Es feien en diferents dates, al gener, al febrer, al maig i al desembre.
· Compitàlia: Festa per honorar els difunts que es feia el dia 5 de gener. Aquest dia els ciutadans posaven un ninot a les cases, invocaven els esperits protectors dels morts, els Manes, perquè els protegissin de les malalties i de la mort.
· Compitàlia: Festa per honorar els difunts que es feia el dia 5 de gener. Aquest dia els ciutadans posaven un ninot a les cases, invocaven els esperits protectors dels morts, els Manes, perquè els protegissin de les malalties i de la mort.
· Parentàlia: Festa per honorar als difunts del 13 al 21 de febrer. Durant aquests dies se suspenien els matrimonis i es tancaven els temples per honorar tota la ciutat als seus difunts. Ovidi ens explica que hi va haver un període de negligència respecte a les obligacions amb els difunts i que tots aquests van sortir de les seves tombes i van omplir la nit amb els seus laments fins que se’ls va tributar les honres degudes. Davant de les tombes s’oferia vi, aigua, mel, llet i flors.
. Carístia: el 22 de febrer, es porten ofrenes als morts per agrair-los el fet d’estar vius.
. Violària: el 22 de març, dia de l’arribada de la primavera, es portaven violetes als morts.
· Lemuràlia: Festa per conjurar les ànimes dels morts durant els dies 9, 11 i 13 de maig. El pater familias s’aixecava a mitjanit per dur a terme una sèrie de ritus.
· Larentàlia: Festes de caràcter funerari celebrades al desembre, en les quals s’oferia un sacrifici a Acca Larentia, la dida de Ròmul i Rem.
I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.
Si us hi fixeu bé, totes les tradicions són molt semblants, totes són per honorar els difunts, totes d’una manera o d’una altra fan el mateix.
Ara veieu que tot té relació amb el nostre passat i que cal saber el perquè de les coses, i aquí teniu perquè cada Castanyada mengem panellets, castanyes, moniatos i perquè anem a veure els nostres estimats als cementiris.
Espero que us hagi agradat i que tingueu una bona Castanyada tots.
Nyx (Anna Hernández)
3 comentaris:
Després de tot un matí fent panellets i pensant en les castanyes d'aquesta nit, em sorprenc llegint aquesta entrada que ens recorda que tota aquesta feinada fa uns quants anys es feia per recordar els familiars difunts, per evitar que les seves ànimes tornessin al món dels vius a empipar-los una mica.
Com hem canviat!!! Almenys pel que fa a les creences... ja que la tradicció de la festa -tot i que desconeixem els motius- la mantenim viva sense qüestionar-la.
En qualsevol cas, ara que sembla que arriba la tardor i el fred, que arriba l'època del recolliment i la reflexió, els éssers estimats i les castanyes calentetes al caliu de la llar són un bon acompanyament, no creieu?
Bona entrada, Anna!
Doncs sí, capitana, estic totalment d'acord amb tu, ja que ara moltíssima gent menja castanyes i panellets i no tenen ni idea de per quin motiu ho fem. (Jo desde fa dos minuts ja no! jajaja)
També la meva àvia em va explicar ahir, que quan van anar a misa, el cura els hi va explicar que antigament s'asseien en rodona tots el del poble i cada panallet o castanya (ara no ho recordo bé) que es menjaven havien d'explicar algo dels seus morts estimats; i que gràcies a això ell sabia moltes coses dels seus avantpassats (més propers és clar)!
Sempre és interessant saber com celebraven antigament el que avui dia celebrem sense cap, o molt poca, importància moral.
Molt bona entrada Nyx, petons!
És a dir, que en aquella época es feia per recordar als morts, i ara ho fem tan sols per disfrassar-nos, menjar castanyes i boniatos per aconsseguir llaminadures i per poder fer gamberrades amb l'excusa del "truco o trato"... Anem de mal en pitjor!
De totes maneres, el dia 1 de novembre, és a dir, el dia de tots sants, el celebrem de forma molt semblant a llavors. La gent continua anant a recordar i parlar amb els morts als cementiris. També tindrien festa a la feina per celebrar aquests dies, els grecs i els romans?
Molt bona entrada, Anna!
Publica un comentari a l'entrada