Halloween a la romana

I Halloween, què?

Ara està de moda celebrar Halloween, que ens sembla una festa estrangera. Ara bé, cal saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat, importada dels celtes, a través dels romans.

Quan els romans van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 

Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.

La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 

Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

Tanmateix els romans, ja tenien la seva pròpia festa d'espantar morts: les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar els difunts i dimonis que podien perseguir les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi  a les Fasti del que havia de fer el paterfamilias:

"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."

Amb aquest ritual consideraven que tots els dimonis i fantasmes havien estat foragitats de casa i la família ja estava protegida i segura.

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 

L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 

Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 

També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten? 
Ara podríeu dir que hem canviat molt..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

Valete!

Des de que els morts són morts...

Avete!

Avui reprenen l'entrada que ara fa un any va publicar Nyx, que us explica d’on vénen aquests dies que tenim de festa. Sempre ens sona alguna cosa que va de Halloween, disfresses, menjar castanyes i moniatos, anar al cementiri a veure els nostres morts estimats i coses per l’estil. Doncs avui, dia 31 de novembre us mostrarà la raó de tot això.

Primerament us parlaré sobre les dues festes que celebrem nosaltres aquí a Catalunya.

El 31 d’octubre celebrem la Castanyada i el dia 1 de novembre el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

I també els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII. Per la nit de difunts, els sacerdots havien de tocar les campanes durant tota la nit perquè no s’oblidessin els morts. A mitjanit veïns del poble s’apropaven a l’església i compartien amb el campaner dolços i vi dolç. Un d’aquests dolços eren els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.

Els panellets es poder fer de diferents formes, per exemple fa uns anys es feien en forma de ossos. 

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

Doncs que també els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. 

De la mateixa manera els romans celebraven festes de difunts per honorar els seus morts. Es feien en diferents dates, al gener, al febrer, al maig i al desembre.

· Compitàlia: Festa per honorar els difunts que es feia el dia 5 de gener. Aquest dia els ciutadans posaven un ninot a les cases, invocaven els esperits protectors dels morts, els Manes, perquè els protegissin de les malalties i de la mort.

· Parentàlia: Festa per honorar als difunts del 13 al 21 de febrer. Durant aquests dies se suspenien els matrimonis i es tancaven els temples per honorar tota la ciutat als seus difunts. Ovidi ens explica que hi va haver un període de negligència respecte a les obligacions amb els difunts i que tots aquests van sortir de les seves tombes i van omplir la nit amb els seus laments fins que se’ls va tributar les honres degudes. Davant de les tombes s’oferia vi, aigua, mel, llet i flors.

. Carístia: el 22 de febrer, es porten ofrenes als morts per agrair-los el fet d’estar vius.

. Violària: el 22 de març, dia de l’arribada de la primavera, es portaven violetes als morts.

· Lemuràlia: Festa per conjurar les ànimes dels morts durant els dies 9, 11 i 13 de maig. El pater familias s’aixecava a mitjanit per dur a terme una sèrie de ritus.

· Larentàlia: Festes de caràcter funerari celebrades al desembre, en les quals s’oferia un sacrifici a Acca Larentia, la dida de Ròmul i Rem.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Si us hi fixeu bé, totes les tradicions són molt semblants, totes són per honorar els difunts, totes d’una manera o d’una altra fan el mateix.

Ara veieu que tot té relació amb el nostre passat i que cal saber el perquè de les coses, i aquí teniu perquè cada Castanyada mengem panellets, castanyes, moniatos i perquè anem a veure els nostres estimats als cementiris.

Espero que us hagi agradat i que tingueu una bona Castanyada tots.

Nyx (Anna Hernández)