Avete!
Heu tingut un bon
començament de vacances? Espero que sí!
Quan tot just iniciem el període dedicat a celebrar festes com el Nadal o el Cap d’Any, els romans acabaven de festejar les Saturnalia. Per això, avui, que és el dia en què s'acabarien, jo us parlaré de les festes
que celebraven els romans en dies com aquests: les festes Saturnalia.
L’origen d’aquesta celebració es remunta a l’any 497 aC amb el motiu de dedicar un temple al déu Saturn. Justament
coincideix amb la data del solstici d’hivern, el dia 17 de desembre (XVI ante
Kalendas). Al començament eren celebrades només aquest dia amb la pujada al mont
Adventí. Més endavant l’emperador Domicià les va allargar fins a set dies (del
17 al 23). Finalment, després d'una època en què van ser de tres dies, es
va acordar que fossin cinc dies de festa.
Com ja he dit
abans el motiu de la celebració era honorar el déu Saturn. Els romans situaven
el seu regnat al Laci a l’Edat d’or en la qual els animals, els arbres i les
plantes parlaven amb els homes, i la terra era fèrtil i donava bons fruits.
També hi havia igualtat entre tots els homes que estaven acostumats a viure
sense treballar gaire.
Els romans creien que Saturn havia estat el primer déu de
l’agricultura i li atribuïen les primeres lleis dels habitants del Laci, en l'època en què Saturn havia estat expulsat per Júpiter de l’Olimp i de camí cap al Capitoli (on s’hi va
instal·lar) havia fundat la ciutat de Satúrnia.
Les Saturnalia
començaven el dia 17 amb un sacrifici al temple seguit del lectisternium (un banquet públic). Els plebeus portaven els synthesis (vestits molt senzills), un
barret de pell anomenat pilei i cridaven
“Io Saturnalia” moltes vegades. Els dies 18 i 19 començaven amb un bany
seguit pel sacrifici familiar d’un porc, després d’això es regalaven mútuament figuretes de massapà.
Hi
havia dos ritus importants dins d’aquesta festa: les feriae servorum i el rei
saturnalici. Les feriae servorum era
un recordatori de l’antiga Edat d’or on tots els homes eren iguals. Durant
aquests ritus no existien distincions entre els lliures i els esclaus, d’aquesta
manera l’esclau podia fer el paper d’amo i aquest últim el d’esclau. És a dir
que els rols s’invertien i la societat
es desordenava. Mentre l’esclau regnés l’amo no es podia queixar de res i havia
de fer tot el que l’esclau li digués.
En canvi, el ritus de l’elecció del rei
Saturnalici té el seu origen en l’Imperi, i consistia en l'elecció, per sorteig, entre tots els joves d'un personatge còmic
que ocupava per un dia el lloc del rei i tenia el poder de donar ordres
burlesques amb la finalitat de capgirar
l’ordre de la societat. Però el destí final d’aquest rei temporal no era massa
bo, quan s’acabava el seu manament era assassinat o directament se suïcidava.
Durant aquestes
festes l’ordre establert de les coses i la vida quotidiana mateixa es
capgirava: els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, les accions
militars se suspenien, es concedia la llibertat als presoners. La gent deixava
de banda les feines que havia de fer, s’oblidava dels seus problemes i es
concentrava en la gresca, les orgies i el vi negre. Les dones gaudien de molta
llibertat, una llibertat que només podien tenir quan hi havia festivitat. I
així, amb tot cap per avall la gent més humil de la societat exercia càrrecs
públics i podia crear i abolir lleis.
No us recorden a
una festa que celebrem a l’actualitat on tot es gresca i diversió? Què penseu d’aquesta festa? Massa rebombori potser? Quina relació pot tenir amb el fet que s'acabi l'any?
Bon Nadal i feliç
any nou!
Grace Chávez Vela
1r BTX
B
1 comentari:
Grace, enhorabona; has fet una explicació molt clara del que feien els romans en aquestes dates, i m'agrada que ens mostris com encara tenim certes coses romanes en la nostra manera d'encarar el dia a dia.
És un tema apassionant la pervivència de les festes romanes en les nostres pròpies!
Publica un comentari a l'entrada