Hodie est

dissabte, 13 de febrer de 2010

El Teatre

ΘΕΑΤΡΟΝ

Amb el nom de teatre en l'actualitat designem tant el gènere literari dramàtic com l'espai físic on es duen a terme les representacions de les obres teatrals. Cada paraula té la seva història diuen els filòlegs, i theatron no n'és l'excepció. En els seus orígens, θέατρον venia a significar "lloc on es mira" o bé "allò que es mira", ja que es tracta d'un substantiu creat a partir del verb θεάομαι (veure, mirar, contemplar, observar).  Al final també va acabar significant "el conjunt d'espectadors" i, encara més, va passar a anomenar un gènere literari basat en la representació on els espectadors contemplen alguna cosa (el θέατρον) que és el contemplat en un lloc per contemplar: el teatre.
Si hi ha una figura clau en el naixement del teatre a Grècia és sens dubte la del déu Dionís.
Fill d'una mortal i d'un déu, és la divinitat de la fecunditat, de la vegetació i de la verema, característiques que li permetran ser figura principal en la societat agrícola i ramadera de la Grècia primitiva.
La història del teatre diu que, entre els segles VI i V aC, els atenesos celebraven els ritus en honor a Dionís; aquestes primitives cerimònies rituals anirien després evolucionant cap al teatre, constituint un dels grans èxits culturals dels grecs.
Així doncs, el teatre va tenir el seu origen en aquests ritus. Ho testimonien els mateixos mots, "tragèdia" i "comèdia". La paraula tragèdia, del grec tragos (cabra) i ode (cançó). La significació històrica i social del cor és una clau per comprendre la funció del teatre en l'antiga Atenes.
Les tres parts principals del teatre eren: la sala, auditori o cavea dels llatins, l'orquestra i les edificacions de l'escena (literalment en grec, σκηνή, en llatí scena).
Hi ha restes de teatres grecs a Cirene, Delfos, Dion, Dodona, Epidaure, Kourion, Laodicea, Locri, Milet, Pompeia, Priene, Segesta, Siracusa, Taormina, Thermessos...
Els tres autors principals de tragèdia grega foren Èsquil, Sòfocles i Eurípides, del quals conservem set, set i divuit obres respectivament. El principal autor de comèdia fou Aristòfanes.

Però durant segles, la major part del que sabem del teatre atenès ens ha arribat per mitjà de la Poètica d’Aristòtil, que és la crònica més antiga i més completa sobre el teatre grec.

7 comentaris:

Laura ha dit...

Bé Mònica, bona informació i anticipació. Així anem fent boca i ens preparem per a llegir l'Èdip Rei.

Aarón ha dit...

Muy currado :)
Es divertido saber de donde vienen las palabras porque te das cuenta de que su significado es muy simple xDDD

Juddd ha dit...

HIC ET NUNC : és una locució llatina que significa aquí i ara


mini punt!(:

Pamela ha dit...

Eii Monica!!

Molt bé, ara es més sobri el teatre des del seu nom fins a les restes... Et felicito i gràcies per la teva ajuda =)

Valete!

s. ha dit...

Força interessant, per cert, que hi ha de deures de llatí i grec?? :D:D

agridulce ha dit...

ya lo deberías de saber mr. Soler.. 8)

Anabel:. ha dit...

molt bé Mónica!
com sempre, el "colofón" el posa Aristòtil.